Anàlisi de 'Bruixa de Dol' i 'Laura a la Ciutat dels Sants'

BRUIXA DE DOL

Característiques

- Lligada a la seva vida

- El feminisme està lligat al pensament polític

- Crea una nova mitologia on hi puguem conèixer les dones

- Pren elements negatius de la dona i els capgira

Formes

23 sonets

14 cançons

22 poemes breus

La tradició culta: El sonet amb diferents versions

La tradició popular: Ús de moltes repeticions o anàfores i també paral·lelisme, mètrica amb paràmetres irregulars amb tornades

Influències

La tradició de la literatura medieval: reinterpreta i reutilitza símbols o imatges de la poesia trobadoresca i d'Ausiàs March, així com del Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. Per exemple, en la metàfora sexual del castell o en vocatius com "amic" i "desamic". També la referència a l'"alba", poema trobadoresc dedicat a l'espai de la nit dels amants que acaba quan surt el sol.

Estil

• Rebuig del realisme històric.

• Voluntat de crear una poesia simbolista

• Fusió entre poesia i vida

• Reivindicació de formes de la poesia culta i popular

Llenguatge

Dialectalismes del seu parlar occidental / Lèxic del món rural / Lèxic provinent de la quotidianitat femenina / Gran bagatge lèxic, això li permet ser molt creativa

FELIÇMENT SOC UNA DONA

PERSONATGES
Carola Milà: Protagonista i narradora, destaca per la seva bellesa, gran capacitat d'adaptació, és freda en situacions molt dramàtiques
Salvador Milà: Avi, porter de la casa Pujades, dur i esquerp.
Feliu Tobias: Primer amor de Carola,
Reinal: Burgesa que acull a Carola, representa el feminisme conservador, personatge inspirat en Francesca Bonnemaison
Maria Albiol: Amiga de quan viu a casa la Reinal, mor de tuberculosi
Agustí Turull: Pretendent de quan està a casa la Reinal, però no s’aprova l’amor.
Esteve Plans: Client del prostíbul, s’encapritxa fins a fer-la mantinguda, pertany a l’alta burgesia, gelós, violent, lleig, possessiu.
Dr. Subietas: Amic de l’època de la Carola.
Benito Garrido: Amor autèntic durant la Guerra Civil, converteix la seva casa en un hospital.
Rossy: Filla de Carola i Esteve, no hi ha bona relació de mare-filla, ella l'odia.

ESTRUCTURA

Pròleg capítol→ Cosme Tudurí edita la seva història

1-5 capítol→ Infantesa i adolescència

6-7 capítol→ Casa Reinal, agafa el nom de Carmina Torres

8-11 capítol→ De la prostitució al matrimoni, agafa el nom de Llorença Torres

12 capítol→ Maduresa, coneix l'amor veritable de Benito

13-14 capítol→ Intent de fugida fracassat, vida engabiada

15 capítol→ Fugida a París anys 60 (llibertat), la seva vellesa la passa a Mallorca

TEMPS NARRATIUS

• Estructura no lineal

• Fets desordenats s’han de lligar

• Temps extern era l'històric

• Temps intern era el narratiu

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

MODELS LITERARIS

Fiódor Dostoievski: molt influent en els novel·listes dels anys 20-30. En les seves novel·les imperen la descripció molt detallada d’estats mentals i anímics, els personatges turmentats i alienats de la societat… Tècnica típica de la descripció psicològica: “monòleg interior”.

Marcel Proust: pare de la tècnica narrativa de la “memòria involuntària” (evocació records a partir d’elements sensorials).

James Joyce: pare de la tècnica narrativa del “discurs indirecte lliure” (intent de representar les idees inconnexes del pensament, el caos dels canvis constants on ens porta, la veu de l’inconscient…).

Henri Bergson: descriu el temps psicològic dels personatges. Molt influent en la novel·la moderna. Ús de la “temporalitat subjectiva”: l’autor intenta descriure la percepció subjectiva del pas del temps.

INFLUÈNCIES

Sigmund Freud: neuròleg creador de la teoria de la psicoanàlisi. Les seves idees influeixen en la novel·la moderna, també en el cinema.

Actitud de la Teresa i atacs de nervis de la Laura entren en els esquemes de les neurosis descrites per Freud.

Els impulsos sentimentals dels personatges de Laura… responen a la divisió de Freud en tres tipus de sexualitat:

• Sexualitat degradada: Tomàs, Pere… Escena festa nocturna dels homes… Oncle Llibori, oncle Joanet…

• Sexualitat reprimida: Teresa (vid. imatge simbòlica sang al llavi en mossegar la copa del Pere), dones tancades i tapades de Comarquinal…

• Sexualitat sublimada (catarsi de la pulsió voluptuosa per la via estètica, neutralització purificadora): Mossèn Joan Serra “Ferro Vell”. Laura?

PERSONATGES

Personatges es defineixen per oposició o similitud entre ells, i en algun cas per les relacions triangulars: dos triangles importants en aquesta trama.

Laura: trets que la defineixen: el nom, els colors, els gustos (bellesa, art, cultura), la sensibilitat, l’educació, l’abstracció social i l’orfenesa. Etèria. Ingènua, somiadora, fantasiosa (projecció amor ideal en “Pere de les Aulines” vs Pere real), poc realista, poc pràctica.

Tomàs: el defineixen: la condició d’hereu, la manca de cultura, els gustos, condició ruda i salvatge, determinat per l’ambient (malparlar de tothom…), masclista.

Teresa: la defineixen: la repressió, la doble moral, l’enveja, la ràbia, la frustració, la rectitud i la severitat, els colors. Contrast amb Laura. Terrenal. Personatge ric en la descripció psicoanalítica que en fa l’autor.

Pere Gifreda: la cultura, les bones maneres (“savoir faire”), la delicadesa, els instints de sexualitat degradada igual que el Tomàs (final de la novel·la).

Mossèn Joan Serra “Ferro Vell”: la integritat, sinceritat, bondat, transparència, rectitud, tolerància… Alter ego de l’autor (l’autor ens transmet opinions seves a través de la veu del narrador i per veu d’aquest personatge també).

Beatriu: Nom. Equiparada a Laura en alguns trets: orfenesa, pobresa.

NOVEL·LA PSICOLÒGICA