Anàlisi de 'La Bogeria' (Oller) i 'Mirall Trencat' (Rodoreda)

Narcís Oller i "La Bogeria"

La Bogeria: Temàtica i Perspectiva

La bogeria com a temàtica: A partir de la triple perspectiva que utilitza Oller, a través de tres personatges presents a la novel·la. Un d'aquests personatges és el narrador, que narra en primera persona i dóna el punt de vista moral, contrari al determinisme. Però, sobretot, l'acció és transmesa per les converses entre els tres amics: el narrador, l'advocat i l'Armengol, el qual representa la societat del moment i dóna el punt de vista de com tractaven els bojos i la bogeria, rient-se amb crueltat i estimulant la bogeria. Goberga dóna el punt de vista determinista.

Dificultats en l'Escriptura de Narcís Oller

Oller va tenir moltes dificultats per a escriure les seves novel·les. Pel seu progrés, avui és considerat el pare de la novel·la moderna catalana. Aquestes dificultats incloïen:

• Manca de tradició novel·lística: no tenia cap tipus de model a seguir per les seves obres.
• Absència de normativització de la llengua.

El Realisme en l'Obra d'Oller

Oller va fer novel·la realista, la qual serveix per descriure la societat de manera real en un moment històric i com a eina de crítica.

Context Històric de la Novel·la

La novel·la es desenvolupa des del 1867 fins al 1898. Oller, durant el seu transcurs, fa referència a moments històrics reals.

Crítica al Determinisme a "La Bogeria"

El tema principal de La Bogeria és la crítica dels postulats naturalistes, més concretament del determinisme, que és el punt de vista filosòfic i planteja el debat sobre l'herència genètica. Planteja el tema mitjançant l'argument que tracta de la vida d'en Serrallonga i la seva bogeria, des del punt de vista determinista.

Mirall Trencat de Mercè Rodoreda

Estructura de l'Obra

L'estructura de Mirall trencat segueix una línia temporal, marcant la distància entre passat i present. L'obra s'estructura en tres parts, d'extensió desigual i sentit diferent, que narren el principi i el final d'una família, els Valldaura-Farriols, la qual cosa comporta un retrat implacable de l'alta burgesia barcelonina.

Té una estructura clàssica (introducció, nus i desenllaç) i, a mesura que avança, es troba sotmesa a creixents flashbacks dels personatges que, amb el seu record, van oferint les claus d'interpretació i els vincles entre les diverses relacions que s'han teixit al llarg de la història.

• 1a part: Presentació d'una realitat, amb personatges, escenari i relacions diverses establertes entre aquests elements.
• 2a part: Aparició del conflicte que fa que aquest món de relacions entri en crisi i es modifiqui. El record presideix els vint-i-un capítols d'aquesta segona part.
• 3a part: Resolució del conflicte en termes d'establiment de noves relacions entre aquells elements que configuraven la realitat primera.

Tècnica Narrativa

El narrador omniscient (3a persona, narrador extern) va adoptant l'òptica de diversos personatges. L'existència d'aquest narrador, que fa premonicions de la importància que tindrà un fet en el futur, permet reforçar la perspectiva de passat de la novel·la, perquè recorda al lector que tots els esdeveniments ja han passat i que el narrador posseeix la veritat, ho sap tot. Hi trobem també monòlegs.

L'autora utilitza altres recursos expressius i tècnics per poder abastar tot el complex món que es projecta en la novel·la. Rodoreda utilitza:

• Simbolismes
• Personificacions
• Antítesis
• Metàfores
• Comparacions

Simbolisme i Mite a "Mirall Trencat"

Mirall trencat és un univers eminentment mític, un mite que és el de la infantesa i que té com a centre un jardí que és somni, poblat d'arbres i d'animals que són connotatius d'immortalitat (llorer, cedre, tórtores...), i amb un símbol de provada universalitat, l'aigua, molt emprat per Poe, Baudelaire i, darrere d'ells, els simbolistes.

Els simbolismes són molt importants en aquesta obra:

• El llorer és el més important, ja que representa haver vist néixer la família Valldaura i com s'ha anat degradant a poc a poc.
• Un altre simbolisme molt important és el mirall, ja que la novel·la i la literatura són com un mirall que reflecteix la vida.
• Finalment, la rata és la imatge del tot provocadora; és l'únic senyal de vida al final de la novel·la i el signe més clar de la destrucció i descomposició de la família.