Anàlisi de 'La Bogeria' de Narcís Oller: Malaltia Mental i Naturalisme

Context i gènesi de 'La Bogeria'

• Debat públic al llarg del segle XIX.
• Creació i institucionalització de centres psiquiàtrics.
• Aparició de nous trastorns psicològics.
• Estudis de psiquiatria.
• Creació de plataformes d’informació modernes.

Als anys noranta, Cesare Lombroso identifica com a inseparables l’herència i el trastorn, associant la genialitat i la degeneració.

La figura del boig a Catalunya: el “cas Verdaguer”. A finals de segle, es relacionen medicina, crim i literatura.

La novel·lística reflecteix el procés de popularització del tema de les malalties mentals, creant personatges amb atributs i manifestacions procedents del discurs mèdic i debatent, a través de la ficció, sobre els límits de la bogeria.

Daniel Serrallonga, un protagonista absent

El personatge de Daniel Serrallonga apareix als capítols I, VII i VIII. La seva història ens és explicada per altres personatges des de perspectives i punts de vista diferents.

L'estructura narrativa es pot dividir en tres blocs:

• Capítols 1 a 3: Presentació dels personatges principals.
• Capítols 4 a 6: Mostra de l'estat d'alienació mental.
• Capítols 7 a 9: Manifestació dels resultats de l'alienació.

Construcció del personatge i trama

La construcció del personatge de Serrallonga es basa en el naturalisme, amb l'ús dels antecedents familiars i la influència de l'entorn social:

• Capítols I i II: Serrallonga es mostra com un individu singular, exaltat i estrafolari. S'ofereix una descripció física i psicològica.
• Capítol III: Adela el presenta com una persona assenyada, tranquil·la i emprenedora. Es destaca l'extravagància de la seva col·lecció de retrats del general Prim.
• Capítol IV: Armengol dona relleu als aspectes extravagants del personatge.
• Capítol V: Pròsper Giberga introdueix un component mèdic, el determinisme, suggerint una malaltia hereditària.
• Capítol VI: El casament del protagonista i els comentaris de l’Armengol.
• Capítol VII: Serrallonga visita el despatx del narrador i li demana que li porti un plet contra les seves germanes.
• Capítol VIII: Atac de gelosia de Serrallonga cap a la seva muller. Trobada al passeig Colom amb aspecte deplorable, convertit en víctima de la multitud.
• Capítol IX: Serrallonga ingressa a un manicomi, “El Paradís”. La novel·la es tanca amb el seu enterrament, que culmina amb una violenta baralla entre les germanes i la vídua.

Personatges rellevants

• El narrador
• L’Armengol
• Pròsper Giberga
• Adela i Carolina

Connexió amb l'obra anterior de Narcís Oller

La novel·la connecta amb la producció anterior de Narcís Oller tenint en compte tres aspectes:

• L’ambientació espacial: Barcelona i Vilaniu.
• El marc temporal: Des de l’inici de 1868 fins al daltabaix de la borsa de 1883.
• Els personatges: Els Galceran, els Rodon i Tomàs Riudavets.

Temps intern de la novel·la

• Capítols I - II - III: Entre gener i estiu de 1868.
• Capítols IV - V - VI: L'any 1872.
• Capítol VII: L'any 1878.
• Capítols VIII: Entre el 1881 i 1883.
• Capítol IX: Setembre de 1883.

Referents històrics de versemblança al text

• Capítol I: Lleó Fontova.
• Capítol IV: Corts Constituents (1869), assassinat del General Prim (1870) i tercera guerra carlina (1872-1876).
• Capítol VIII: Enderrocament de la Ciutadella de Barcelona (1869) i especulacions borsàries (1881-1883).

La novel·la inclou comentaris crítics al govern espanyol del moment, recreant un període relativament proper al moment de l’escriptura.

El procediment indirecte

Pel que fa al punt de vista, l’autor abandona l'omnisciència total en benefici de la versemblança, introduint elements subjectius en la narració.

El narrador-testimoni s'integra i participa dins la trama. Recopila i ordena la informació de l’Armengol i Pròsper Giberga, obtenint informacions a través d’altres canals. Es presenten dos plans paral·lels que arriben a confluir: la història de Serrallonga i la del narrador.

El narrador reflecteix i confronta tres actituds diferents davant les malalties: la de Giberga, la de l’Armengol i la del propi narrador.

Un debat al voltant del determinisme

Narcís Oller, com a resposta a Zola, presenta a La bogeria una confrontació entre dues opinions contraposades: el narrador i Pròsper Giberga, que defensarà una explicació científica de tipus determinista.

L’actitud del narrador i de l’Armengol s'oposa a la de Giberga, mostrant una actitud vital diferent:

• Armengol: Manca de reflexió de la societat cap a la bogeria.
• Narrador: Afegeix una dimensió moral a les persones, absent en els arguments de Giberga.

No tenen una explicació per al cas d’en Serrallonga. Creuen en la influència del medi social en el procés de bogeria de Serrallonga.

Cal remarcar la part de culpa que s’atorga el narrador.

Aspectes lingüístics i estilístics

S’haurien de considerar una sèrie de premisses:

• La incorrecció del material expressiu és constant.
• L’autor, que havia començat a escriure en castellà, no forma part de la literatura catalana fins als anys 30.
• El gènere escollit –la novel·la realista– i la seva funció referencial presenten una llengua que busca reproduir la realitat que l’envoltava.

Narcís Oller no disposava d’una tradició per crear un model de llengua. Utilitza castellanismes lèxics per retratar la manera de parlar:

• Clero
• Camelo
• Assessino
• Calabosso
• Codejat

També s'observen col·loquialismes:

• Istil
• Ideies

Així com una confusió grotesca entre circumcisió i circumscripció (electoral), i calcs sintàctics i morfològics del castellà.