Anàlisi de les Avantguardes Catalanes: Salvat-Papasseit, Cal·ligrames i Eugeni d'Ors

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,45 KB

La Sacralització de l'Amor en Salvat-Papasseit

Entenem per sacralització una valoració màxima que fa el poeta de l'amor. La sacralització només s'explica a partir de la situació d’un poeta jove, *enamoradíssim*, que veu com la mort avança. L’actitud del poeta davant la mort no és de defalliment o depressió, sinó tot el contrari: **SALVAT-PAPASSEIT** viu la mort amb una alegria extraordinària, que repeteix dins del llibre *La Rosa als llavis* amb l’exclamació «Visca la mort!».

Metàfores i Símbols Litúrgics

Aquesta sacralització es concreta amb fortes metàfores i símbols agafats de la litúrgia i dels elements de l'església. Segurament la metàfora més forta i impactant és quan parla del sexe de l'estimada amb l'expressió/metàfora «sagrari de carn» als poemes «La carn fa carn» i «I quan conflictius els arbres».

El Sagrari de Carn

El sagrari és la part més reservada, més intocable de tots els elements d’una església, és on es guarda permanentment la forma consagrada (hòsties). Un altre element propi de la sacralització és l’ús de les majúscules en referir-se a l'estimada, que trobem a poemes com «Ser mestre d’amor» i «I el vent deixava».

Poesia Visual i Avantguarda

Els Cal·ligrames: Poemes Visuals

Aquests són poemes visuals en forma de dibuix, els quals tenen paraules en llibertat. Els cal·ligrames comencen a fer-se coneguts a partir del poeta francès **APOLLINAIRE**, considerat el pare dels cal·ligrames. També hem de dir que qui introdueix els cal·ligrames dins la literatura catalana és **Josep M. JUNOY** (d'ell és el cal·ligrama *Oda a Guynemer*).

Futurisme: Paraules en Llibertat

«Paraules en llibertat» és el lema que defineix el Futurisme. Ho trobem a partir de la forma, on desapareixen totes les convencions poètiques i literàries.

La Disposició de les Paraules

Els cal·ligrames utilitzen paraules en llibertat, és a dir, no han d'estar disposades en versos. Les paraules estan col·locades com l’autor vol, i això li permet crear formes amb elles, com per exemple a l’*Oda a Guynemer*.

Moviments Radicals de l'Avantguarda

El Cubisme: Essència Estructural

El Cubisme pretén eliminar de l’escriptura i de l’art tots aquells elements que no siguin purament essencials i estructurals. **PICASSO** és un bon representant d'aquest objectiu quan dibuixa o pinta el cos humà: les seves figures humanes es redueixen a estructura d'ossos o masses musculars, o si és el cap, una mirada frontal i una altra de perfil. Tota la resta de la realitat l'ha de reconstruir l’observador o el lector amb la seva mirada o lectura.

El Dadaisme: Caos i Atzar

El Dadaisme és el moviment més radical de tots. Es basa en l'afirmació que «el món del moment viu una situació caòtica on no existeix ni ordre ni cap norma; l'única llei observable i aplicable és l'atzar».

L'Art de l'Atzar Dadaista

Per això, els dadaistes es dedicaven sobretot a interpretar l’art i l'escriptura com un lloc d'experimentació basat en l'atzar. Per exemple, agafaven una pàgina d’un diari, un article o un anunci publicitari i, de manera arbitrària, anaven eliminant paraules o tapant-les amb tinta. El resultat era considerat «el millor text del món».

Eugeni d'Ors: Urbanitat i Seny Comú

El Codi de Bon Comportament Ciutadà

Eugeni d’Ors ens vol explicar la *urbanitat* a través del codi del bon comportament ciutadà. Aquest codi tracta temes d'educació, com ara la manera de menjar o com has d’actuar si veus una persona gran al carrer. A més, el text aborda temes polítics i socials, com les formes de vestir, i interfereix en idees religioses (com les del bisbe Torres i Bages) o polítiques (com les d'Enric Prat de la Riba).

Definició de Seny Comú

El **Seny Comú** es refereix a l'autocontrol i l'equilibri, que inclou:

  • Bones formes
  • No alterar-se
  • Tranquil·litat
  • Bona educació

La Ciutat Ideal i l'Anècdota de Londres

Eugeni d’Ors, amb l’article sobre la urbanitat, té com a objectiu representar la seva ciutat ideal. Això ho fa a partir d'una anècdota al centre de Londres, ciutat que ell admira. Amb aquest exemple, ens explica com hauria de ser la urbanitat, és a dir, exposa un codi de bon comportament ciutadà proposant educar els lectors i la burgesia a partir d’aquest incident a Londres.

Entradas relacionadas: