Anàlisi d'Assajos de Fuster: Lectura i Concepte de 'Gent'

Anàlisi d'Assajos de Fuster: Lectura i 'Gent'

iLectura

Llegir és seguir vivint.

Lectura: Reflexió sobre la Condició Humana

Tema: La lectura. Fuster reflexiona sobre la condició humana i la visió de la vida; la manera com llegim és un reflex de la nostra manera de ser.

Estructura de l'Assaig

Forma part dels assajos més extensos i consta de deu paràgrafs. Presenta una estructura inductiva, ja que la tesi apareix al final.

• Introducció: Des de “Jo no hi entenc…” fins a “…evitar la cara més inamistosa de la realitat immediata”. Explica que la societat viu amb por i busca evadir-se d’una realitat dolorosa.
• Argumentació: Des de “Així s’esdevé, per exemple, amb les lectures…” fins a “…l’alcohol, el cinema o el que sigui”. Introdueix el tema de la lectura, defineix el concepte de clàssic (obra que continua tenint sentit en el present) i explica que no tots demanem el mateix a la literatura. Distingeix dos tipus de lectors: el que busca evasió i el que busca comprendre millor la realitat.
• Conclusió: Des de “De tota manera…” fins al final. Reafirma que hi ha dos tipus de lectors que busquen coses diferents en els llibres.

Resum de 'Lectura'

Fuster reflexiona sobre per què llegim. Considera que els humans, éssers “malalts” i “incomplets”, acudim a la lectura com a remei o calmant. La lectura pot servir per evadir-se o per comprendre millor la realitat. El lector somiador busca fantasia i el realista textos realistes, perquè la lectura és una prolongació de la vida.

Modalització i Estil

Text molt modalitzat i subjectiu. Ús de la primera persona del singular i del plural, que mostra la presència de l’autor i la voluntat d’implicar el lector. Lèxic valoratiu (neurosi, problema), adjectius valoratius (perpetu), adverbis de manera (clarament) i quantificadors (menys). Recursos retòrics com metàfores, comparacions i interrogacions retòriques, i oracions dubitatives que reforcen el caràcter subjectiu i argumentatiu del text.

Gent

Anàlisi del Concepte de 'Gent'

Tema: Concepte de “gent”. Fuster reflexiona sobre l’ús lingüístic d’aquesta paraula i sobre la possibilitat de parlar d’una col·lectivitat de la qual formem part excloent-nos-en. Analitza la relació entre l’individu i els altres.

Tesi Central

La tesi: la gent són els altres i també cadascun de nosaltres; quan diem “gent”, encara que pensem que en quedem al marge, ens hi incloem.

Estructura de 'Gent'

Es presenta en un únic paràgraf i segueix una estructura inductiva, ja que la tesi apareix al final.

• Introducció: Des de “Quan diem…” fins a “…la gent són els altres”. Planteja el tema: a què ens referim quan usem el terme “gent”.
• Argumentació: Des de “Per definició…” fins a “…en una o altra ocasió”. Reflexiona sobre la diferència entre “gent” i altres noms col·lectius (poble, colla, equip), especialment pel que fa a la possibilitat d’alienar-se’n o sentir-se’n fora.
• Conclusió: Des de “És clar que…” fins al final. Formula la tesi: quan parlem de “gent”, nosaltres també hi estem inclosos.

Resum de 'Gent'

Fuster reflexiona sobre l’ús del terme “gent” i conclou que, encara que sovint el fem servir per referir-nos als altres com si no en formàrem part, el concepte també ens inclou a nosaltres.

Modalització i Estil

Text molt modalitzat i subjectiu. Ús de díctics en primera persona del plural per expressar opinió i implicar el lector, i primera persona del singular per referir-se a l’individu. Verbs performatius (admetre, afirmar), adjectius qualificatius (confús, justes) i substantius valoratius (inèrcia, il·lusió). Aclariments entre guions mostren el posicionament de l’autor.