Anàlisi de l'Assaig de Joan Fuster: Context, Evolució i Influència

• Situació de l'obra en la trajectòria de l'autor: La producció de Joan Fuster es pot classificar en tres blocs temàtics. Diccionari per a ociosos correspon al bloc d'assaig humanístic, on Fuster planteja un diàleg obert i antidogmàtic sobre temes que van des dels aspectes quotidians de la cultura fins a temes històrics i polítics. Els altres dos blocs temàtics són l'assaig cívic i polític, on l'autor interpreta la història dels valencians i reflexiona sobre els esdeveniments històrics i polítics que han forjat la nostra identitat col·lectiva.

• Característiques generals de l'assaig en el context de l'obra: Des de 1939 i durant els anys quaranta i cinquanta, l'assaig en català és escàs a causa de la repressió, la censura i l'absència de plataformes periòdiques. No obstant això, sorgeix una producció a l'exili i, des de mitjan anys cinquanta, una primera reflexió interna sobre la identitat i la història pròpia. En els anys seixanta, en sintonia amb el compromís creixent, la preocupació cultural i la reflexió identitària, creix considerablement la producció assagística.

• Autors destacats en el context de l'obra: Un assagista molt destacat de la postguerra és Josep Pla, que tractà una gran diversitat de temes amb un estil literari elegant i senzill alhora. La seua obra més important és El quadern gris, escrita en forma de dietari, on reflexiona sobre els esdeveniments socials, històrics i culturals que va viure i que configuren la seua actitud vital. Altres assagistes són el mallorquí Josep Melià amb l'obra Els mallorquins, un assaig sobre la realitat nacional mallorquina, i l'historiador català Jaume Vicens Vives.

• Evolució del gènere amb posterioritat al context de l'obra: Des dels anys seixanta, el ventall de temes, orientacions i estils es diversifica notablement. La interrelació dels àmbits periodístic i acadèmic s'ha completat amb la digitalització de la cultura, especialment amb l'aparició dels blogs. Tot i la gran varietat de temes, els assaigs es poden agrupar en diferents grups temàtics: temes polítics i identitaris, temes socials i temes artístics, culturals i literaris.

• Autors destacats amb posterioritat al context de l'obra: En l'assaig actual destaca el valencià Joan Francesc Mira, amb obres com Crítica de la nació pura. L'assaig de Mira s'aproxima al de Fuster, ja que tracta tant temes literaris i culturals com també polítics, basats sobretot en la reflexió antropològica i sociològica al voltant de la identitat valenciana. A més, també té un estil fresc i irònic, amb un ús d'adjectius esmolats i incisius.

a) Anàlisi del text 1

Fuster defensa que llegim per a comprendre'ns a nosaltres mateixos, comprendre els altres i el present i passat col·lectiu. Relaciona la lectura amb el coneixement, no amb la distracció. Parla d'una lectura activa que genera interrogants i ens ajuda a entendre el món i a formar-nos una opinió crítica.

b) Anàlisi del text 2

Fuster reflexiona irònicament sobre la incomoditat de les cadires al llarg de la història. Argumenta amb exemples empírics: consultar una enciclopèdia il·lustrada o visitar un museu i fixar-se en les cadires de qualsevol època.

c) Anàlisi del text 3: Característiques estilístiques de Fuster

• Ironia, humor, sarcasme.
• Expressions populars, exclamacions, col·loquialismes.
• Pensament en construcció: obert, viu, amb contradiccions, matisos (ús de punts suspensius, cometes, cursiva...).
• Argumentació i contraargumentació.
• Interpel·lació al lector (preguntes retòriques, segona persona, primera persona...).
• Claredat expositiva (incisos, matisos, aposicions, repetició d'idees, ús d'«és a dir», punts suspensius, exemples, parèntesis, punt i coma...).
• Recursos retòrics: metàfores, comparacions, exageracions...

d) Anàlisi del text 4

Els textos són aforismes per la seva brevetat, to sentenciós i intenció de provocar la reflexió. Juguen amb la paradoxa, amb una estructura bimembre: una idea inicial i un contrast o paradoxa irònica.