Anàlisi d'Art Romà: Sarcòfag dels Esposos, Colosseu, Aqüeducte i Ara Pacis

Sarcòfag dels Esposos: Descripció Formal

El Sarcòfag dels Esposos és una escultura exempta unifacial feta de terracota. Estava policromada amb colors vius (restes al coixí i als vestits). Té forma de kliné (llit), i sobre aquest hi ha les figures reclinades d’un home i una dona en actitud plàcida i amable. Tots dos porten vestits i pentinats d’influència grega.

L’home, darrera la dona i amb el tors nu i descalç, es mostra fort i protector. Porta el cabell tirat enrere i cenyit a la forma característica del poble jònic. La dona va vestida amb una llarga túnica (quitó), porta unes sabates acabades en punxa i es cobreix el cap amb una gorra frígia de la qual surten unes llargues trenes.

Rostres inexpressius, de perfil geomètric i hieràtic, el somriure arcaic, els ulls ametllats i la barbeta punxeguda. Influència clàssica: recorden els kouros i koré de l’estil grec arcaic.

Els dos personatges no creuen les mirades, la relació afectuosa entre ells es transmet a partir de les mans. L’home recolza el braç dret sobre l’espatlla de la dona mentre que la mà esquerra queda estesa en actitud afable al seu davant, com esperant la mà de la dona.

El treball de les dues figures és molt acurat a la part superior del cos i als peus i les sabates. A les cames, en canvi, la simplicitat tècnica és notable i la flexió de la cintura, poc natural.

Colosseu: Funció, Contingut i Significat

El Colosseu és un amfiteatre, un edifici destinat a les lluites de gladiadors (munera), feres (venationes), representacions de batalles històriques (fins i tot navals, anomenades naumàquies), execucions...

El Colosseu es va concebre per a la glorificació de la família Flàvia. Va ser un regal de l’emperador Vespasià al poble, en un intent d’allunyar-se de les extravagàncies del seu antecessor Neró. Tenia, doncs, una funció propagandística, amb el qual potenciava la imatge benefactora del poder de l’emperador i glorificava la seva divinitat.

Rep el nom per la colossal estàtua de Neró que estava prop del monument.

L’entrada era gratuïta i el públic es col·locava segons el seu estatus social (més avall rics i poderosos, la resta del poble fins arribar als pobres cada cop més enlaire).

Aqüeducte de les Ferreres

És d'estil romà republicà tardà o inicis de l'imperial. Exemples: teatres, amfiteatres, circs i termes.

Ara Pacis Augustae: Context Històric i Cultural

L’obra pertany a finals del segle I aC, és a dir, a inicis de l’Època imperial (quan es proclama l’Imperi). August posà fi a les guerres de conquesta, començant un període de pau, coneguda com la Pau d’August. És el moment de la romanització de l’Imperi i de la divisió en províncies, fets que afavoriran el control dels territoris. En aquest moment s’aconsegueix la màxima expansió de l’Imperi Romà, que té una sòlida estructura social, jurídica (Dret romà), política i comercial. Cronològicament proper al naixement de Jesucrist.

Cultura: És el moment en què s’escriuen obres com Les Metamorfosis d’Ovidi (c. 8-2 aC); i L’Eneida de Virgili (30-19 aC). És una etapa de consolidació de l’arquitectura (construcció del Panteó), amb un art al servei de l’emperador i el poder, que es reforça amb la construcció de monuments commemoratius: columnes i arcs triomfals. Es consolida també l’escultura, amb representacions de la imatge dels emperadors. Pel que fa a la pintura, és el moment àlgid de la pintura mural d’estil ornamental i il·lusionista. Realisme plàstic.

El Panteó: Estil Romà Imperial

Característiques:

1. Influències molt variades dels diferents pobles conquerits.
2. Incorporació de l'arc de mig punt i la volta de canó (origen oriental).
3. Utilització d'ordres grecs (dòric, jònic i corinti) i afegeix l'ordre toscà i l'ordre compost.
4. Prioritza els aspectes tècnics i funcionals davant els estètics.
5. Gran presència del realisme escultòric.