Anàlisi d'Art: El Profeta, Maman i Guggenheim Bilbao

El Profeta (Pablo Gargallo)

L'escultura exempta El Profeta va ser creada per Pablo Gargallo (Maella, 1881 - Reus, 1934). L'original de guix es va fer el 1933 i la versió de bronze, el 1936. Mesura 235 x 65 cm, presenta un estil cubista i té un tema religiós. Actualment, hi ha versions situades al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid) i al Museo Gargallo (Saragossa), respectivament.

Context Històric

El seu context històric se situa durant la II República Espanyola, més concretament abans de la Guerra Civil. En aquell moment, París era la capital cultural. L'obra s'emmarca en el període d'entreguerres, una època de canvis polítics i científics, i on la població es recuperava del Crac del 29.

Biografia de Pablo Gargallo

Gargallo va emigrar cap a Barcelona el 1888, on va estudiar a l'Escola de Llotja i es va relacionar amb el grup d'artistes i arquitectes modernistes que freqüentaven el cafè "Els Quatre Gats". Aquest Modernisme va influir en les seves primeres obres.

El 1903 viatja a París, on s'instal·là finalment el 1923. Allà té contacte amb les avantguardes, més concretament amb Picasso, fet que li proporciona un canvi d'orientació cap al Cubisme i l'Expressionisme, i sensibilitat a la influència de l'art primitiu. A partir de làmines de metall, crea escultures caracteritzades pel joc entre el volum i el buit.

Anàlisi Formal i Simbòlica

El Profeta representa una figura humana feta amb planxes de metall retallades, estructurades al voltant d'un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. A partir d'aquest eix, s'endevinen les diferents parts del cos, elaborades per unes lleugeres planxes metàl·liques que es desenvolupen en el buit. D'aquesta manera, l'aire passa a ser una part intrínseca de l'escultura.

El buit permet un joc de formes còncaves i convexes, una combinació d'espais buits i plens que aporten expressivitat i impacte. La presència de les diferents planxes dentades del cabell i la roba donen tensió i dinamisme. El joc de corbes i contracorbes fa que s'accentuïn els contrastos de llum i ombra, cosa que li dona volum virtual, és a dir, que pot ser envoltada per l'espectador.

La figura està coberta amb una pell, aixeca amb fermesa el braç dret mentre que la mà esquerra aguanta un bàcul. La seva actitud de repte convida a seguir-lo. La imatge representa la força de la paraula, el magisteri de la veritat com a camí a seguir. Té una expressivitat gestual extraordinària. És l'escultura més gran i coneguda de Gargallo, encara que mai no la va poder veure fosa en bronze per manca de recursos econòmics.

El Profeta rep la influència del Cubisme pictòric de Picasso, que es manifesta en la superposició dels diferents plans de la figura, observable plenament al rostre.

Maman (Louise Bourgeois)

Maman és una escultura exempta creada per Louise Bourgeois (París, 1911 – Nova York, 2010) l'any 1999. Està feta de bronze, acer inoxidable i marbre, i mesura 8,95 x 9,80 x 11,60 m. Pertany a l'estil expressionista i està situada al Museu Guggenheim de Bilbao.

Context Històric

L'obra s'emmarca en el període de les Segones Avantguardes Artístiques. És una dècada d’expansió econòmica, on la bombolla immobiliària està en ple auge. Hi ha una constant globalització i Internet agafa un protagonisme enorme. També hi ha importants avenços tecnològics.

La vida de l’artista també és important per entendre la seva obra, marcada pel trauma infantil en descobrir que el seu pare s’entenia amb la seva institutriu, que va intentar ocupar el lloc de la seva mare quan aquesta va morir.

Biografia de Louise Bourgeois

Bourgeois està considerada una de les artistes franceses més importants del segle XX. Va néixer en ple apogeu cubista i l'any 1932 va ingressar a la Sorbona, on va estudiar geometria i matemàtiques, que li van ajudar a perfeccionar l'estil cubista dels seus primers anys. Temps després, l'artista va assistir a diverses escoles d'art de París, i va treballar, entre altres, a l'estudi del pintor suís Léger.

L'any 1938 es trasllada a Nova York, on abandona gradualment la pintura per dedicar-se a l'escultura amb un estil personal i psicològic, caracteritzat per l'habilitat de treballar amb diferents materials. Fins al 1982 no va obtenir el reconeixement de la crítica, quan el MoMA li va organitzar una exposició retrospectiva i va esdevenir la primera dona a assolir aquesta fita. Des d'aquell moment, la seva fama no va parar de créixer i va ser reconeguda internacionalment amb nombrosos premis i exposicions.

Descripció i Simbologia de l'Aranya

Maman s’eleva desafiant sobre vuit gegantines potes de bronze a l’exterior del Museu Guggenheim de Bilbao. Aquestes potes, amb una estructura que recorda vagament la dels arcbotants de les catedrals gòtiques, no estan tenses, tot i la duresa del material, sinó que reprodueixen molt bé la mobilitat de les extremitats de l’aranya. Alhora, també mostren una superfície rugosa i imperfecta, fruit de les nombroses plaques que les conformen a manera de trossos de tela.

Totes les potes conflueixen en un cos central de dimensions força més reduïdes, sota el qual hi ha un teixit metàl·lic que conté el que podria representar els ous de l’aranya, un conjunt de pedres blanques de marbre. Bourgeois conjuga molt bé la fragilitat que es desprèn de la indefensió de la bossa que guarda els ous, suspesa en el buit, amb la protecció que, a manera de presó, ofereix al mateix temps la posició de les vuit extremitats, lleugerament més elevades que la bossa materna.

Maman forma part de la sèrie d’escultures anomenada Spider. De fet, el motiu de l’aranya ha estat present d’una manera o altra en l’obra d’aquesta escultora des de l’any 1940. Aquestes escultures són un homenatge que fa l’artista a la seva mare, que tenia un negoci de tapisseria en el qual treballava com a artesana.

Per a Bourgeois, la seva mare, a qui considerava la seva millor amiga, era, com les aranyes:

• Deliberada, intel·ligent, pacient, calmada, raonable, fina, subtil, indispensable, neta i útil.

No obstant això, el vincle d’aquesta escultura amb la figura materna va més enllà, perquè connecta directament amb els traumes psicològics de la infantesa de l’artista. Quan era petita, Bourgeois va patir el menyspreu del pare, que havia esperat tenir un fill mascle, i va haver de ser testimoni de la relació amorosa que el pare va mantenir amb la institutriu que l’educà, una relació que la seva mare va voler ignorar.

Per a Bourgeois, l’aranya expressa la duplicitat de la naturalesa materna: utilitza la seda tant per fabricar el capoll que protegeix els ous, com per filar la teranyina amb la qual caça les preses. Una doble funció totalment contradictòria: vida i mort. Una dicotomia que també es pot veure formalment en el contrast entre les dimensions monumentals de l’escultura i l’aparença amenaçadora de l’aràcnid que està protegint la vida dels seus fills, en contrast amb l’aparent fragilitat de les potes, llargues i primes.

Així doncs, es pot considerar aquesta obra com una reconstrucció tangible de les emocions viscudes per l’artista en el passat, creades amb la voluntat contradictòria de revifar el record i de cercar l’oblit.

Trajectòria Artística de Bourgeois

La llarga trajectòria artística de Bourgeois, que abraça més de sis dècades, engloba una obra sòlida i innovadora que va oscil·lar entre l’abstracció i la representació personal dels estats psíquics de la persona. Alhora, aquesta aposta es va veure enriquida pel contacte amb el Surrealisme parisenc, l’Expressionisme abstracte de Nova York i el diàleg mantingut amb l’art de les tribus índies i africanes.

No obstant això, cal recordar també la influència que la traumàtica infantesa de Bourgeois tingué en la seva obra. Així, d’alguna manera pot afirmar-se que l’artista francesa trasllada a l’art algunes de les seves vivències, sentiments i emocions més profunds, com ho va fer també, a mig camí del Surrealisme, l’artista mexicana Frida Kahlo.

Museu Guggenheim de Bilbao

El Museu Guggenheim de Bilbao és, com el seu propi nom indica, un museu situat a Bilbao. Va ser creat per Frank O. Gehry (Toronto, 1929) entre 1991 i 1997. Està fet de pedra calcària, vidre i titani i té un estil desconstructivista.

Context i Impacte Urbà

La construcció pertany a la dècada dels 90, posterior a la crisi econòmica dels anys 80. La Fundació Solomon R. Guggenheim volia una seu a Europa i van escollir Bilbao. Aquella zona i la ciutat de Bilbao en general era una zona molt degradada i industrial. Després de la construcció, la zona s’ha revaloritzat molt, i la ciutat també. Mundialment, el 1989 va caure el Mur de Berlín i el 1991 es va signar el Tractat de Maastricht. És l'era de la globalització, Internet i els avenços tècnics i informàtics.

Biografia de Frank Gehry

Gehry va estudiar arquitectura a la Universitat de Califòrnia del Sud i urbanisme a Harvard. L'any 1962 va fundar la seva pròpia empresa, i molt aviat els seus projectes van mostrar una actitud totalment oposada a les formes del modernisme arquitectònic i el rebuig dels postulats funcionalistes. A finals dels anys 80, la seva arquitectura es vincula a les teories desconstructivistes i les seves obres desenvolupen un llenguatge expressiu molt personal en el qual l'edifici mateix és considerat una obra d'art, com si fos una escultura colossal.

Descripció Arquitectònica

El museu ofereix una visió exterior creada a partir de dos tipus de volums intercomunicats:

• Els ortogonals, recoberts de pedra calcària.
• Els corbats i retorçats, recoberts de làmines de titani.

Aquests elements es combinen i s'uneixen a través dels murs a manera de cortina de vidre que dona transparència al museu i relaciona l'exterior i l'interior. És especialment remarcable la vidriera de la part posterior del vestíbul, realçada per una impressionant marquesina que fa de terrassa i que descansa en una columna de pedra colossal. L'entrada principal s'amaga darrere una escalinata descendent que salva el desnivell existent en relació a la plaça. Amb això, s'aconsegueix crear una visió global del conjunt en lloc de prioritzar un punt focal dominant.

L'interior es vertebra a partir de l'enorme vestíbul de 50 m d'alçada, al voltant del qual s'articulen els tres nivells de sales expositives, connectades per mitjà de passarel·les curvilínies, ascensors envidriats i torres d'escales. La superfície d'exposicions consta de 11.000 m² i es distribueix en dinou galeries: deu de planta ortogonal i nou de planta irregular, en correspondència totes amb les formes destacades a l'exterior. La més espectacular és la sala gran o del peix, de 30 m d'ample i 130 de llarg. L'espai és lliure de columnes i això la fa apta per a l'exposició de peces de grans dimensions. Gairebé totes les sales reben il·luminació natural zenital per mitjà de claraboies.

Integració Urbanística i Simbolisme

El museu s'aixeca en una de les ribes de la ria del Nervión, 16 m per sota de la cota de l'eixample de la ciutat. Això permet que, malgrat els 50 m d'alçada, l'edifici no sobrepassi l'alçada de les construccions circumdants. La seva construcció no ha servit només com a eix vertebrador de la urbanització de la zona on es troba, sinó que ha aconseguit una integració urbanística total amb l'entorn. Això s'ha aconseguit gràcies al seu atractiu reflex en l'aigua i al color metàl·lic dels murs, que combinen perfectament amb la tonalitat del cel i l'atmosfera de Bilbao. Actualment, el museu ha esdevingut una imatge característica de la ciutat.

Les seves formes orgàniques vistes des del riu han estat identificades amb un vaixell, interpretació que ret homenatge a la tradició portuària de la ciutat. Seguint el símil marítim, els panells lluents de l'exterior es projecten en l'aigua com si fossin l'escata d'un peix.

El Desconstructivisme de Gehry

L'obra de Gehry es vincula a les teories desconstructivistes del filòsof Derrida al final dels anys 80. En arquitectura, aquest moviment se centra en la fragmentació de la forma, que explora els desequilibris de la geometria. Aquesta experimentació formal té també com a referent el moviment constructivista, que té com a construcció més representativa el monument a la Tercera Internacional. Gehry va utilitzar un programa de simulació per ordinador per calcular l'estructura de l'edifici, i així, a partir dels avenços tecnològics, va obrir noves portes a l'arquitectura.