Anàlisi de l'Art Modern: Estils i Temes Clau

Anàlisi de l'Art Modern

Guer: Picasso i el Cubisme

Data: 1938
Tècnica i suport: Oli sobre tela
Localització: Madrid
Dimensions: Gran format
Context: Plena guerra civil espanyola, encàrrec del govern republicà per a un mural al pavelló espanyol de l'Exposició Internacional de París. Picasso tria com a tema el bombardeig alemany a Guernica indefensa.

Autor: 1881-1973, pintor nascut a Màlaga, format a Barcelona. Domina moltes tècniques. Lupita contra la insurrecció feixista.

Anàlisi formal: Cubisme per la manca de perspectiva convencional. Hi ha 6 persones i 3 animals sobre l'escena, amb arquitectura (descripció). Predomini del dibuix sobre el color amb contorns visibles (gama). L'obra és simètrica (explicació) i tancada al centre. Espai pla amb profunditat en angles superiors. Tot pla - cavall. Dinamisme. Voluntat d'eternitat (explicació).

Interpretació: Fons urbà. Tema: Denúncia del bombardeig sense pintar bombes, només el dolor de totes les guerres. Simbolisme: No va doler. Reflecteix el dolor de les guerres. Significa anti-belicista. Encarnat en el pobre, cabal feixista, solitària república, dona republicana, nen futur, llum d'esperança.

Funció: Propagandística, defensa de la república. Manifest antivelicista per a innocents morts. Encàrrec: Govern republicà. Models: Pronto Grey de Zeus a Olímpia, Raí de la matança de Quixot de Delacroix.

Estil de Difusió Internacional

• Estil de difusió internacional, de l’època de gran desenvolupament del capitalisme, en la seva vessant imperialista, i de les unions internacionals proletàries.
• Vol superar les formes tradicionals artístiques i dominar la tecnologia moderna. Vol aconseguir la unificació ideal de totes les arts.
• Donen la mateixa importància al disseny de vaixells i mobles com a la decoració i l’arquitectura.
• Predomina la línia ondulada, tant en l’arquitectura com en la decoració, reflex de les forces naturals i els seus controls.
• Superfícies corbes i decoració floral i ondulant donen forma als edificis, recobreixen mobles i parets. Papallones i llargs cabells femenins són elements ornamentals típics.
• Utilitza el ferro en perfils corbs, com a decoració i estructura, unit al formigó, dotant els conjunts d’una forta linealitat. S’usen materials diversos: pedra, maó, vidre, ceràmica, agrupats en el mateix edifici.
• Falta de simetria i estranyes formes, elements trets de la imaginació, però units a altres racionals i funcionals.

Casa Milà

Descripció: La línia corba domina l’espectacular façana de la Casa Milà, formada per una planta baixa, amb dues entrades independents, cinc pisos i un àtic amb terrassa. Cada pis està separat per una ondulació que recorre al llarg tota la façana i que li confereix una accentuada horitzontalitat. Les finestres i les balconades, modelades amb forma de motius vegetals i realitzades en ferro forjat, també segueixen el mateix estil curvilini. A la coberta se situen les xemeneies, les caixes dels ascensors, les ventilacions i els dipòsits d’aigua, elements dissimulats sota l’aparença d’imaginatives formes escultòriques.

Palau: Elements Decoratius

Elements no constructius: ornamentació de totes les seves estances amb motius florals, garlandes, senyeres i motius al·legòrics, combinant diversos estils per formar una decoració exuberant, però senzilla i harmoniosa.

• A l’interior destaquen: l’escenari està emmarcat per dos grups escultòrics als muntants de la seva boca, de Pau Gargallo: a l’esquerra hi ha un arbre amb el bust d’Anselm Clavé, una noia i d’altres motius; a la dreta, entre dues columnes dòriques trobem el bust de Beethoven, i sobre l’entaulament uns núvols dels quals sorgeix la cavalcada de les Valquíries de Wagner.
• Al fons de l’escenari hi ha un fris de mosaic corbat que representa dones inclinades que toquen diferents instruments: són les muses de la música. Tota aquesta paret és de trencadís (tesel·les de ceràmica) vermell.

Comp: Kandinsky

Data: 1911
Localització: Düsseldorf
Estil: Abstracte
Tècnica i suport: Tela oli
Autor: D’origen rus de Moscou, estudia dret i art (agrada Monet). Fa temes fantàstics, passatges i escenes urbanes amb molt color.

Context: 1a guerra mundial i conflictes bèl·lics, avenços tecnològics però hi ha molta crisi.

Anàlisi formal: Conjunt de línies i colors vius i freds (explicació) independents harmònics que donen sentiment d’equilibri. La línia fa paper bàsic - traços forts, segurs = formes reals i abstractes. Denotacions pictogràfiques. Dinamisme com si fos una dansa. Cada color un so. Sense perspectiva. No imita la realitat. No focalitza l'expressivitat del pintor.

Interpretació: Línies desconectades de la realista. Dominat per colors vius = estat emocional. Coordinació = sentiment o so. Música i pintura s'uneixen. 2 figures vestides, vaixell, arc, muntanya, amants. Vol provocar impacte visual i emocional per les taques i formes.

Influència: Influència musical. Model per artistes no figuratius. Trenca la tradició pictòrica del Renaixement.

Perspectiva de Dalí

Autor: Dalí
Data: 1931
Localització: Nova York
Estil: Surrealista, oníric
Tècnica i suport: Tela oli
Context: 1904. Nom germà mort = inestabilitat emocional. Artista surrealista + important. 1a etapa: anys de formació, mètode “paranoic-crític”. 2a etapa: coneix a Gala i es converteix en surrealista. 3a etapa: manifestacions del catolicisme tradicional i règim franquista.

Anàlisi formal: Combinació de colors càlids o freds (ocres) amb pinzellada homogènia. Realisme deformada (rellotges…) Visió dominada per sensació de repòs, d’immobilitat, desolació. Fusió de somnis i realitat = món enigmàtic, confús. Tres espais: rellotges, forma tota i roques. Perspectiva reforçada per trencades. Profunditat com a volum de figures amb efecte llum = efectes irreals i ombres. Dibuix precís - detall acurat. Colors brillants. Realisme quasi fotogràfic. Llum nítida i tenebrista. Equilibri perfecte (explicació rellotges).

Funció: Paisatge marí. Hores diferents (explicació nas), petita roca cau. Iconologia: caràcter efímer de l'ésser humà. Les inexorables del tema i angoixa. Destrucció del temps com si figures = immortals. Rellotges = fugacitat d'instants. Manifestació de la immortalitat. Relativista del concepte temps. Insectes = putrefacció. Origen de la persistència de la memòria. Inspirat en Camembert. Rellotges = passat, memòria, present no integren a la memòria.

Models: Bosch, Arcimboldo, Vermeer, Chirico.

Hab: Matisse

Data: 1908
Localització: Rússia
Estil: Fauvisme
Tema: Consumista
Tècnica i suport: Tela oli

Autor: 1869-1954, francès, Max representa el grup “Fauve”. Viu guerres mundials i la guerra frena sense afectar. Imatges de confort, equilibri i satisfacció.

Context: Rivalitat entre potències europees, guerra mundial, revolució russa, feixisme i nazisme. Fauvisme: moviment impressionista i post, a favor del color i objecte. No imitació, color com a base, forma i objecte simple. Objectes quotidians. No profunditat. Expressionisme. Sanefes o zig-zag.

Anàlisi formal: Interior d'habitació amb dona. Paisatge exterior clar per la finestra. Color vermell intens. Menjador Bruges, bodegons. Colors purs i intensos, expressió d’alegria i vida. Realisme transfigurat a través d’intents cromàtics vermells que unifiquen l'escena. Línia ondulant i recargolada = ritme. Art de disposar objectes ordenats.

Funció: Temàtica quotidiana sense interpretació simbòlica, funció estètica i decorativa.

Significació: Apel·la a la part emotiva de l'espectador. Aporta nova tècnica pictòrica.