Anàlisi d'Art Medieval: Moissac, Taüll, Santa Sofia i Santiago

Sant Pere de Moissac: La Portalada Romànica

Context i Tècnica

La funció de l'obra és didàctica i es data entre el 1110 i el 1115. Històricament, s'emmarca dins de l’orde de Cluny, tot i que el text l'associa a l’orde del Cister, promogut per Sant Bernat.

La tècnica utilitzada és la pedra, treballada en alt relleu. Es pot observar que les figures importants estan més detallades que les secundàries.

Anàlisi del Timpà i la Portalada

El timpà és l'element central de la portalada, on trobem la representació del Pantocràtor (Crist en Majestat), rígid i solemne, com a jutge suprem.

• El Pantocràtor està envoltat per una màndorla (marc ovalat que simbolitza la glòria divina).
• Quatre figures l'acompanyen: els quatre evangelistes (el Tetramorf).
• Al voltant, hi ha els 24 ancians de l’Apocalipsi de Sant Joan l'Evangelista, que miren cap a Déu, creant una sensació de moviment.
• També s'hi representen elements simbòlics com unes onades que evoquen un «mar de gel» i unes «roses de foc».

Elements Arquitectònics i Funció

Les arquivoltes presenten una decoració principalment floral.

Al mainell de la portalada hi trobem:

• Una sèrie de lleons que guien la mirada de l’espectador cap al Pantocràtor.
• Les figures allargades del profeta Jeremies i de Sant Pau.

A posteriori, s’hi van afegir uns relleus a cada banda. La composició és simètrica, i l'arquitectura i la pintura s'adapten per complir una funció d'adoctrinament i propaganda de l'Església.

El Pantocràtor de Sant Climent de Taüll (Romànic)

Descripció dels Frescos de l’Absis

Al centre de l’absis hi ha la imatge del Crist Pantocràtor, una figura dominant i majestuosa que simbolitza el poder i la transcendència de Déu.

• Està inscrit dins d'una màndorla.
• Sosté un llibre obert amb la inscripció llatina: «Ego sum lux mundi» («Jo sóc la llum del món»).
• Amb la mà dreta realitza el gest de beneir.

Iconografia i Simbolisme

El Crist està envoltat pels símbols dels quatre evangelistes (el Tetramorf):

• El lleó (Marc)
• El toro (Lluc)
• L’àguila (Joan)
• L’home/àngel (Mateu)

A sota del Crist hi ha una franja amb apòstols i sants, representats en actitud hieràtica i solemne. També hi apareixen elements simbòlics, com l'arc iris celestial sota els peus del Crist i fons d’estil geomètric que reforcen el caràcter espiritual.

Estètica i Funció

Els frescos segueixen l’estètica romànica, caracteritzada per:

• Línies simples i figures planes.
• Colors vius: blau intens, ocre, verd i vermell.

L’objectiu no era la representació realista, sinó transmetre un missatge espiritual. La composició tenia una funció catequètica, destinada a ensenyar la fe cristiana a una població majoritàriament analfabeta. El Crist en Majestat representa el jutge suprem i recorda la promesa de salvació i la glòria celestial.

Santa Sofia de Constantinoble: Síntesi Bizantina

Context Històric

L'emperador hispanoromà Teodosi va dividir l'imperi en dos: l'Imperi Romà d'Occident, que va donar al seu fill Honori, i l'Imperi Romà d'Orient, al seu segon fill Arcadi. L’Imperi Romà d’Occident va finalitzar l'any 476.

Arquitectura i Estructura

Santa Sofia conjuga elements de dues tradicions arquitectòniques:

1. Planta Basilical Paleocristiana: Tres naus, atri, esonàrtex, nàrtex, espai diàfan i absis.
2. Planta Centralitzada Bizantina: De creu grega, amb una base rectangular que sembla gairebé quadrada (71 m x 77 m).

Damunt dels pilars s’aixequen quatre arcs torals de mig punt que, mitjançant un sistema de petxines, defineixen el cercle sobre el qual s’aixeca la gran i extraordinària cúpula rebaixada, que queda en suspensió i representa el punt central de l’eix longitudinal principal.

A l’est i a l’oest, dues semicúpules perllonguen l’espai fins a cobrir del tot el rectangle, definint l’eix longitudinal que va des del nàrtex fins a l’absis. Els quatre gruixuts pilars que sostenen la immensa cúpula s’endinsen en les naus laterals, sobresurten com a contraforts i interrompen el desenvolupament longitudinal de les naus.

Funció i Transformacions

La funció original de Santa Sofia era religiosa. No obstant això, el 1453, quan la ciutat fou conquerida pels otomans, l’església fou convertida en mesquita. Aquesta transformació va implicar:

• L'addició de quatre minarets cilíndrics a l’exterior.
• L'eliminació del mobiliari litúrgic.
• La modificació de la decoració interior: els musulmans, iconoclastes, taparen amb una capa d’estuc o pintaren tots els mosaics i hi col·locaren plafons amb inscripcions alcoràniques.

Llegat Arquitectònic

Santa Sofia constitueix el cim absolut de l’art clàssic, fusionant dues tradicions artístiques distintes:

• Les tradicions arquitectòniques i decoratives de l’art clàssic hel·lenístic i romà.
• L’estil dels edificis voltats de l’art paleocristià i de l’Àsia Menor.

És la síntesi entre Orient i Occident. El sistema de distribució d’espais i parets, i la utilització, per primer cop a escala monumental, del sistema de petxines, fa que Santa Sofia estableixi les bases de l’arquitectura medieval.

Catedral de Santiago de Compostel·la: Funció i Planta

Característiques de la Planta

1. Planta de Creu Llatina

   • La nau central és molt més llarga que els braços del transsepte.
   • Aquesta estructura en forma de creu simbolitza el camí de la peregrinació.

2. Disseny Funcional per al Pelegrinatge

   • La catedral està concebuda per acollir multitud de pelegrins.
   • Disposa de nau deambulant al voltant de l’altar i capelles radials per facilitar el flux continu de persones.