Anàlisi de l'Art: Del Realisme al Modernisme Català

Context Històric i Artístic del Segle XIX

Realisme i Impressionisme: Segona meitat del segle XIX. Es produeixen fets clau com la unificació italiana (1861), la Tercera República a França (1870) i la Guerra de Secessió als EUA (1861-1865). A Espanya, destaca la Revolució de 1868 amb canvis dinàstics, la Primera República, la Restauració i la fi de l'època colonial.

La burgesia esdevé la principal consumidora cultural, fet que comporta la mecanització de l'art. En un context de creixement demogràfic, desenvolupament industrial i noves necessitats urbanes, l'art s'adapta a les classes dominants amb un estil eclèctic. Els corrents minoritaris busquen noves formes d'expressió, substituint el llenguatge artístic tradicional (l'art ja no és només bellesa) i fusionant l'obra d'art amb l'objecte útil, iniciant el camí cap a les avantguardes del segle XX.

Els Primers Freds de Miquel Blay

Els Primers Freds: Grup format per un ancià amb barba, figura principal, i una nena petita, asseguts en un banc i despullats. L'ancià presenta angles i línies rectes, mentre que la noia es defineix per la línia corba. L'obra destaca per un realisme i minuciositat extrema.

• Naturalisme: S'aprecia en la sensació de fred i la constricció muscular al gest facial i al coll.
• Expressivitat: Les mans entrellaçades transmeten una gran força emocional.
• Tècnica: La noia aporta tendresa i a la cara s'utilitza la tècnica de l'sfumato.

L'obra és una metàfora de la vulnerabilitat de l'ésser humà i convida a reflexionar sobre les dificultats de la vida. El contrast entre l'ancià musculat i la noia delicada, juntament amb la nuesa, augmenta la sensació d'indefensió. S'hi nota la influència de Rodin en el tractament del marbre, marcant la transició entre l'academicisme i una nova modernitat escultòrica.

El Pensador d'Auguste Rodin

El Pensador: Home nu, assegut en una roca, amb braços, mans i peus desmesurats. Presenta una composició centrípeta que permet que els trets anatòmics formin una figura geomètrica regular. El modelat mostra una gran tensió muscular, sent els dits i les mans les parts més treballades.

Temàtica: Representa un personatge immers en les seves preocupacions. Tot i que inicialment s'identificava amb la imatge de Dante per a la Porta de l'Infern, Rodin no volia fer un retrat, sinó una metàfora del pensament humà davant la mortalitat. Té influències directes de Miquel Àngel en el tractament anatòmic de la musculatura.

El Palau de la Música Catalana

Arquitectura Exterior i Interior

Exterior: Destaquen dues façanes de maó vermell amb arcades a la planta baixa. L'àtic està decorat amb mosaics i una cúpula a la terrassa. Cal destacar el grup escultòric de Miquel Blay a la cantonada.

Interior: Dividit en tres parts principals:

1. Accessos: Dues escales monumentals.
2. Auditori: Separació entre llotges i pati de butaques.
3. Escenari: Sense arc superior per emmarcar, unint els espais mitjançant una gran ornamentació.

Destaca la gran sala per la seva il·luminació de la façana envitrellada i les escultures de Pau Gargallo. Situat en un carrer estret del centre de Barcelona, té la funció de seu de l'Orfeó Català i posseeix un gran valor simbòlic per al catalanisme. L'estil barreja la tradició catalana, l'herència gòtica i la modernitat.

La Casa Milà (La Pedrera) d'Antoni Gaudí

Exterior: Dominat per la línia corba i l'horitzontalitat. Consta de planta baixa amb dues entrades, cinc pisos i un àtic amb terrassa. Les finestres i balconades són de ferro forjat. Al terrat, les xemeneies i caixes de ventilació estan dissimulades com a formes escultòriques.

Interior: Disposa de patis privats descoberts per a la ventilació i il·luminació. El mobiliari va ser dissenyat i adaptat pel mateix Gaudí. L'edifici se sosté per una estructura de ferro combinada amb pedra i maons, permetent una façana autònoma.

Situada al xamfrà del Passeig de Gràcia, va ser encarregada per Roser Segimon com a edifici d'habitatges amb aparcament al soterrani. Es coneix com La Pedrera perquè les pedres es treballaven davant de l'edifici. Té influències de la natura i de l'arquitectura expressionista alemanya.

Guia d'Anàlisi i Fitxes Tècniques

Metodologia d'Anàlisi

1. Fitxa tècnica: Títol, Autor, Cronologia, Tècnica, Mides, Tipologia, Localització.
2. Context i Biografia de l'autor.
3. Descripció formal.
4. Entorn i Integració.
5. Funció, Contingut i Significat.
6. Models i Influències (específic per a arquitectura).

Resum de les Obres

• Els Primers Freds: Miquel Blay (1892). Escultura exempta de marbre blanc (1,36 x 0,98 m). Estil realista, tema anecdòtic. Localització: MNAC.
• El Pensador: Auguste Rodin (1880/1900). Escultura exempta de bronze (71,5 x 40 cm). Estil impressionista, tema simbòlic. Localització: Musée Rodin, París.
• Palau de la Música: Lluís Domènech i Montaner (1905/1908). Auditori de ferro, vidre, ceràmica i maó. Estil modernista. Localització: Barcelona.
• Casa Milà (La Pedrera): Antoni Gaudí (1906/1912). Arquitectura civil de pedra, maó, ceràmica i ferro. Estil modernista. Localització: Barcelona.