Anàlisi de l'Art i Arquitectura Romana Imperial

El Període Imperial i l'Art Romà

Context Històric i Final de l'Imperi Romà d'Occident

El Període Imperial (31 a.C. - 476 d.C.)

Aquesta obra pertany al període de l’Imperi (31 a.C. - 476 d.C.), etapa en la qual, atesa la impossibilitat de governar un territori tan gran, s’opta per establir un nou sistema polític, liderat per un emperador, i es divideix el territori en províncies.

La Caiguda de l'Imperi (476 d.C.)

A partir del segle V, les tribus bàrbares del nord d’Europa iniciaren la reconquesta dels seus dominis i assetjaren l’Imperi, fins que l’any 476 *Odoacre*, rei dels hèruls, va derrotar l’emperador *Ròmul Augústul* i posà fi a l’Imperi Romà d’Occident.

Influència Cultural i Artística

Amb una sòlida estructura social, jurídica, política i comercial, el poble romà va rebre la influència cultural de la civilització *etrusca* i de la cultura *grega*. L’art va ser un instrument bàsic de l’ostentació del poder i es van construir grans edificis públics i privats a totes les ciutats conquerides.

El Cristianisme com a Religió Oficial

L’any 391, amb l’aprovació de l’*Edicte de Tessalònica*, les creences politeistes de la Roma clàssica van ser substituïdes pel *cristianisme*, una religió entroncada amb el judaisme i nascuda a la província de Palestina el segle I.

Ubicació Temporal de l'Art

En l’art, pertany al període imperial (segles I a.C. - V d.C.), en el qual s’inclou l’art tardoromà iniciat a la darreria del segle III d.C.

Estil i Característiques de l'Art Romà Imperial

A quin estil pertany?

Pertany a l’estil *romà imperial*.

Cinc característiques formals i conceptuals

Algunes de les característiques principals de l’art romà són:

1. Tant la cultura com l’art tenen un origen molt *eclèctic*, perquè assimilen moltes influències i molt variades dels diferents pobles conquerits.
2. L’arquitectura romana incorpora l’ús sistemàtic de l’*arc de mig punt* i la *volta de canó o d’aresta*.
3. Fa servir els ordres grecs tradicionals, als quals afegeix l’*ordre toscà*.
4. Priorització dels aspectes *tècnics i funcionals* davant dels estètics, fet que permet un gran desenvolupament en el camp de l’enginyeria.
5. Més concretament, l’art romà imperial (el qual inclou l’art tardoromà) es caracteritza perquè les obres representen principalment *temàtica religiosa* (cristiana). Els modestos recintes destinats al culte es van transformar en arquitectures monumentals adequades a la nova litúrgia, i la nova iconografia cristiana es va fer servir amb fins doctrinals.

Anàlisi Arquitectònica: Tipus de Planta i Estructura

Tipus de planta i estructura exterior

Seguint el model romà, és un temple *pseudoperípter* de planta rectangular.

El temple està elevat sobre un *podi* d’influència etrusca, que dona accés a l’entrada principal a través d’una àmplia escalinata.

El pòrtic *hexàstil*, al qual s’accedeix per una escala monumental, té a més quatre columnes exemptes, dues a cada lateral, que complementen el perímetre del vestíbul.

Elements de suport i sustentats

El pòrtic hexàstil està presidit per columnes *corínties* altes i esveltes. L’entaulament està format per l’arquitrau a tres platabandes, el fris (amb la decoració perduda) i la cornisa, i un frontó triangular sense ornamentació escultòrica (probablement també perduda).

Als murs laterals i a la capçalera també hi ha columnes corínties, la major part de les quals estan *adossades* al mur de la cel·la. El fris lateral conserva una decoració floral. El sostre del temple es tanca amb la característica coberta de dos aiguavessos.

La Cel·la (Interior)

A l’interior d’aquest temple romà i voltada per vint columnes adossades, hi ha la *cel·la*. Aquesta estança sagrada no té cap tipus d’obertura a l’exterior ni tampoc cap divisió interna, i només s’hi pot accedir per la part de davant de l’edifici.

Significat i Funció del Temple

El temple va ser construït per ordre del governador *Agripa* en honor de l’emperador *Octavi August* i la seva família. No obstant això, estava dedicat als déus de Roma i a Gai i Luci Cèsar, néts de l’emperador i fills de la seva filla Júlia i del mateix Agripa.