Anàlisi Arquitectònica: Villa Capra (Palladio) i Tempietto (Bramante)

Villa Capra (La Rotonda) d'Andrea Palladio

Dades generals

• Tipus de construcció: Civil (Vil·la d'esbarjo)
• Ubicació: Vicenza (Itàlia)
• Autor: Andrea Palladio (Pàdua, 1508 – Vicenza, 1580)
• Cronologia: 1551-1569

Andrea Palladio: Biografia i influència

Palladio ha estat un dels arquitectes italians més influents. La seva primera formació fou la de picapedrer, però l'humanista G. Trissino l'inicià en els coneixements de l'arquitectura clàssica. La seva formació tècnica i teòrica el van convertir en el gran arquitecte de Venècia. El seu estil va fer escola i va influir profundament en el neoclassicisme.

Anàlisi formal de la Villa Capra

• Planta i espai: Planta quadrada transformada en creu grega mitjançant els quatre accessos exteriors. Al centre, una cúpula configura un espai circular. Les cambres n’ocupen els angles i tota la planta baixa és destinada als serveis i magatzems.
• Materials constructius: Totxana, pedra i estuc.
• Sistema constructiu: Voltat i arquitravat.
• Elements de suport: Murs.
• Elements sostinguts: Cúpula central.
• Il·luminació: Interna deficient. Només entra llum de la llanterna de la cúpula i dels passadissos que hi accedeixen.

Espai exterior i elements decoratius

Volums i façanes

• Els volums trenquen l'estructura cúbica de l'edifici, tant els quatre pòrtics com la mateixa cúpula central, creant una sensació piramidal.
• La vil·la no té una sola façana, sinó quatre d'iguals. Cada façana repeteix l'esquema dels temples romans.

Urbanisme i entorn

La Rotonda està situada sobre un turó i gaudeix d’unes vistes esplèndides des de qualsevol de les habitacions. Els jardins integren l’edifici en una naturalesa domesticada.

Elements decoratius

A més dels elements decoratius arquitectònics, presenta les escultures que rematen els sobresortints de les escalinates d’accés i els frontons.

Anàlisi estilística i significació

Elements estilístics i classicisme

L’obra s’inscriu dins de l’arquitectura del Cinquecento, però representa un retorn al classicisme. Palladio recupera l’equilibri clàssic seguint les normes de Vitruvi i recuperant el llenguatge de Bramante. Dona importància a la decoració de les columnes exemptes i no adossades.

Virtuts de l'obra:

• Simplicitat
• Magnificència
• Sentit pràctic

Funció, forma i simbolisme

• Relació funció i forma: Les cases de camp de les classes benestants venecianes acostumaven a ser centres d’explotació agrícola. En tractar-se d’una casa d’esbarjo per a Almerico Capra, aquestes dependències foren suprimides, resultant en una estructura més sòbria.
• Elements simbòlics: El propietari de la vil·la pretenia posar en evidència el seu poder. Es destaca la conjuminació dels espais quadrats de la planta (la terra) i la cúpula interior (el cel).

Context històric i transcendència

La República Veneciana va perdre el monopoli del comerç amb Orient quan Constantinoble va ser conquerida pels otomans l’any 1453. Això va provocar un canvi econòmic, ja que moltes famílies van optar per dedicar-se a l’agricultura i traslladar-se a viles.

Transcendència de l’obra: És una construcció clau dins de la història de l’art per l’admiració que desperta, perquè va servir de model a altres vil·les i per les repercussions posteriors. Es crea un corrent, el palladianisme, paral·lel al Barroc, però que esclata definitivament en el Neoclassicisme.

Tempietto di San Pietro in Montorio (Bramante)

Dades generals i context

• Autor: Donato Bramante (1444-1514)
• Cronologia: 1503
• Ubicació: Roma

Bramante és considerat el creador de l’arquitectura de l’Alt Renaixement i va tenir molta influència en l'arquitectura del segle XVI. Les seves dues obres més importants a Roma són el Tempietto di San Pietro in Montorio i la Basílica de Sant Pere del Vaticà.

El Tempietto és un petit temple de planta circular, exemple de classicisme bramantià, que no ha patit transformacions ni afegits. Fou realitzat per encàrrec dels Reis Catòlics espanyols i esdevingué l’obra modèlica del classicisme del Cinquecento.

Anàlisi formal i estructura

L'objectiu era envoltar el forat obert a la roca on se situava la crucifixió de Sant Pere i aixecar damunt la cambra subterrània un cilindre coronat per una cúpula.

Al voltant de la torre cilíndrica, Bramante disposa una columnata circular d’ordre toscà unida mitjançant un entaulament que alterna mètopes amb tríglifs, on hi són reproduïdes escenes relatives al martiri de Sant Pere.

El conjunt de l’edifici consta de dos pisos, ja que inclou una cripta circular on hi ha la pedra del martiri. És un model perfecte d’estil clàssic, sobretot romà.

Característiques espacials

• Gairebé no queda espai interior per a poder celebrar rituals. Això confereix a l'edifici la seva principal característica: un temple simbòlic i al·legòric.
• El pati que avui l’envolta no és circular, sinó rectangular.
• La columna és l’element bàsic, ja que dicta la circumferència dels tres anells concèntrics en què està disposat l’edifici.

Proporcionalitat i simbolisme

Planta i exterior

L’edifici segueix unes pautes estrictes de proporcionalitat. Les parts s’articulen en funció de tot el conjunt. A més, els elements estructurals predominen per sobre dels elements decoratius.

Bramante segueix el mestratge dels grans teòrics del Renaixement en articular un edifici al voltant d’una planta centralitzada i simètrica, creant un cos geomètric que gira al voltant d’un eix central imaginari.

Això crea cilindres concèntrics i l’interior és rematat per una cúpula damunt un tambor sobre finestrals. Una petita llanterna esdevé el punt de fuga i l’eix vertical de tot el conjunt.

Bramante mostra un interès per espais urbans basats en l’estricta aplicació de les lleis de les proporcions i de l’harmonia.

Significació històrica

El temple té una raó històrico-commemorativa, ja que s’aixeca al damunt d’on es creia que havia estat martiritzat Sant Pere, el primer papa.

Es tracta de fixar un model en vistes a una empresa històricament necessària: la reconstrucció de la figura de Roma i del papat de la història antiga.