Anàlisi Arquitectònica del Museu Guggenheim Bilbao

Anàlisi Formal

Ofereix una visió exterior creada a partir de dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals (recoberts de pedra i calcària), i els corbats i retorçats (recoberts de làmines de titani). Tots aquests elements es combinen i s’uneixen a través dels murs a manera de cortina de vidre que dona transparència al museu i relaciona l’exterior i l’interior. És remarcable la vidriera de la part posterior del vestíbul.

L’entrada principal al museu s’amaga darrere d’una escalinata descendent que salva el desnivell existent en relació amb la plaça. Amb això, l’arquitecte aconsegueix crear una visió global del conjunt en lloc de prioritzar un punt focal dominant.

L’interior es vertebra a partir de l’enorme vestíbul de 50m d’alçada, al voltant del qual s’articulen els tres nivells de sales expositives, connectades per mitjà de passarel·les curvilínies, ascensors envidriats i torres d’escales. La superfície d’exposicions es distribueix en dinou galeries: deu de planta ortogonal i nou de planta irregular, en correspondència amb les formes de l’exterior. La més espectacular és la sala gran, l’espai de la qual, lliure de columnes, la fa apta per a l’exposició de peces de grans dimensions. Gairebé totes les sales reben una il·luminació natural per mitjà de claraboies.

Anàlisi Conceptual

Significat

El Museu Guggenheim de Bilbao és un dels museus que la fundació novaiorquesa té al món. Aquests museus inauguren una nova era, ja que deixen de ser considerats simples contenidors de cultura i es constitueixen en obres d’art singulars i avantguardistes. Vist des del riu, les seves formes orgàniques semblen un vaixell que ret un homenatge a la tradició portuària de la ciutat. Els seus panells de titani semblen escates de peix i es projecten en l’aigua.

La seva construcció va ser molt polèmica per la seva atrevida estètica, per les seves exposicions artístiques poc convencionals i pel fet que, tot i tractar-se d’una franquícia del museu Guggenheim de Nova York, va ser finançat per l’Estat espanyol. Però avui, ningú s’imagina Bilbao sense aquest edifici que s’ha convertit en el símbol de la ciutat.

Funció

La funció útil és exposar a les seves sales qualsevol manifestació artística contemporània, de qualsevol format. La funció simbòlica és propagandística del nou art d'avantguarda i, a més, l’edifici s’ha constituït com el nou símbol de la ciutat.

Models i Influències

Antecedents

• Filòsof Jacques Derrida: fragmentació de la forma, que explora els desequilibris de la geometria.

Influències Posteriors

Va utilitzar un programa d’ordinador per calcular l’estructura de l’edifici i, així, a partir dels avenços tecnològics, va obrir noves portes a l’arquitectura.