Anàlisi de les àrees urbanes espanyoles i la seva evolució

juny 2016

1. Es tracta d’un mapa de cercles proporcionals de les àrees urbanes espanyoles, en què la mida del cercle és proporcional a la població de cada àrea.
La font és el Ministeri de Foment, 2012. Es pot veure com les principals concentracions de ciutats es troben a la costa, especialment en el litoral mediterrani i Andalusia, però també al Cantàbric i la costa gallega. A l’interior només hi ha dos grans centres, Madrid i Saragossa, mentre que la resta són de jerarquia menor. 2. Conurbació :dues  o més ciutats inicialment  separades que acaben formant  un continu urbà i una unitat funcional, tot i que mantenen autonomia administrativa. Xarxa  urbana:conjunt de ciutats d’un territori tenint en compte la seva jerarquia i les seves interrelacions.

3.-Madrid: una gran aglomeració formada per la capital i altres municipis de la mateixa província.Comparteix  la jerarquia superior del sistema urbà espanyol amb Barcelona. Gran centre de serveis i administratiu, a més de pol industrial de la Meseta. -Eix mediterrani: les principals àrees urbanes es troben al voltant de Barcelona i València, dues grans metròpolis.Més al sud, l’àrea d’Alacant-Elx i Múrcia-Cartagena també forma una àrea urbana important, tot i que amb centres de menor jerarquia.La  funció econòmica és diversa: hi ha grans centres de serveis com Barcelona i València,algunes de les principals zones industrials espanyoles i també un fort desenvolupament turístic.

-L’eix de la vall de l’Ebre: la principal ciutat és Saragossa i en menor mesura Logronyo. La resta són centres urbans força més petits. La funció industrial és la bàsica. -L’eix  atlàntic  gallec: destaquen  les aglomeracions de  la Corunya i Vigo-Pontevedra,  amb influència regional i funció industrial i portuària.

4. A) En el centre de la ciutat sol concentrar-se l’activitat administrativa i turística, a més de part de la de serveis i comercial, amb una certa funció residencial existent però amb menor importància que  a la perifèria.
Els cascs històrics acullen tant població de classe baixa i marginal com àrees de classes més altes producte de processos de gentrificació. B)Els eixamples tenen una important funció residencial per a classes de renda mitjana o alta en general, i en els eixamples més antics se sol trobar també una part important de l’activitat comercial i de serveis.

c) -Les    àrees perifèriques presenten funció    residencial dominant, però de diferents característiques  socials: àrees suburbanes amb zones residencials de classe alta  o mitjana, amb bons serveis i comunicacions, i suburbis de classe  baixa amb menor nivell de serveis i sovint mal comunicades. -També a les àrees perifèriques més allunyades del centre trobem la funció industrial i part de la comercial que necessita una important extensió de sòl, ja que aquí és més barat, disposen de millor accessibilitat i, en el cas de la indústria, evita molèsties a la majoria de la població en cas que pugui provocar problemes de soroll o contaminació.

juny 2015

1. Es tracta d’un gràfic de línies que mostra l’evolució temporal de la població de 6 llocs: les quatre capitals, l'àmbit metropolità sense la ciutat de Barcelona i el conjunt de Catalunya en base 100, i entre 1960 i 2014. La Fonts són les dades de l'IDESCAT i l'INE. La població de la ciutat de Barcelona està estancada al voltant dels

mateixos  efectius que  tenia el 1960  mentre que la resta  de llocs han crescut per sobre  de la mitjana de Catalunya. Lleida i Girona més que doblant la seva població de 1960 i Tarragona i l'àmbit metropolità molt per sobre, triplicant els efectius del 1960. S'observa com el creixement és molt intens en el primer període, entre 1960 i 1981, després es ralentitza  per tornar a créixer intensament entre 2001 i 2011. S'observa com en els darrers anys, entre 2011 i 2014 el creixement de la població s'ha aturat. 2. àrea  metropolitana: territori  molt urbanitzat on existeix  una ciutat central i una sèrie  de ciutats més petites al voltant, amb les que manté relacions intenses de tipus econòmic i social. Rururbanització: procés d’extensió dels usos característics de les zones urbanes  en entorns de tipus rural, de forma dispersa i sense crear ciutat.

3. A) Entre 1960 i 1975, el creixement és important a tot arreu al ser els anys del desenvolupament industrial  i de tota l'economia en general i per aquesta causa es va produir l'arribada d'un gran contingent d'immigració interior. Entre  el 2001 i el 2006 hi un nou període de fort creixement degut aquesta vegada a la recuperació econòmica i l'arribada de fluxos migratoris procedents de l'estranger. B)El  fre en el creixement demogràfic que s'observa entre 2011 i 2014 es conseqüència de la crisi econòmica iniciada el 2008, que provoca que molts immigrants retornin als seus països d'origen.C) -Barcelona arriba al seu màxim de població en 1975 i s'estanca. Això és produït per la poca disponibilitat de sòl i l’increment de preus de l'habitatge a la ciutat. En els anys successius Barcelona arriba al mínim de població. En el darrer període hi ha una petita recuperació de Barcelona a causa de la repoblació del casc antic i dels processos de reurbanització. -

El dinamisme econòmic de base industrial de l'àrea metropolitana i de l'àrea de Tarragona ha  exercit un fort poder d'atracció de la població. En alguns períodes hi ha hagut una sortida de població i d’activitats des de Barcelona cap a l’àrea metropolitana, i en menor mesura a espais urbans ben comunicats com Tarragona.

4. -Àrea  metropolitana  de Barcelona. Formada  per la capital, Barcelona,  i algunes de les principals ciutats de Catalunya com Terrassa, Sabadell, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona i altres.  Inclou set comarques: Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Alt Penedès i Garraf.  Concentra la major part de la població de Catalunya (uns dos terços) i també la majoria de l’activitat econòmica tant  de serveis, concentrats a Barcelona, com d’indústria.

-Àrea  urbana de  Tarragona-Reus  (o Camp de Tarragona).  És la segona zona urbana  de Catalunya per població i  activitat econòmica, amb una concentració  important a la costa. Inclou les ciutats de Tarragona i Reus com a principals centres, a més d’altres com Valls,Cambrils,  Vila-seca o Salou; les comarques on s’integra són el Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Camp. La indústria química, el Port  de Tarragona i el pol turístic de la Costa Daurada són les principals activitats econòmiques. -L’àrea de Girona. Girona exerceix de centre de serveis d’una àrea amb ciutats petites com Salt, Banyoles, Olot, Figueres, Sant Feliu de Guíxols o Lloret; les comarques abastades són el Gironès, la Selva, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa. Nuclis industrials  que al mateix temps fan de centres comarcals, com Figueres i Olot i de tipus

turístic a la costa. -La Catalunya central: comarques d’Osona, Bages, part del Berguedà i Anoia. Ciutats mitjanes o  petites amb antic desenvolupament industrial i centres de serveis comarcals, com ara Manresa, Vic, Berga o Igualada.

Juny 2014

1.Es tracta d’una imatge aèria corresponent a un sector del plànol urbà de l'eixample de Barcelona, anomenat el Quadrat d’or. La imatge permet veure la morfologia urbana d’aquest sector de la ciutat. La Font s’ha extret de la web de Google maps, en línia. La imatge mostra una disposició de l’entramat urbà en quadrícula. Els carrers es disposen en línies paral·leles i perpendiculars que configuren una xarxa ordenada d'illes quadrades amb xamfrans.

2.Sòl urbanitzable: terrenys que poden ser urbanitzats en un futur pròxim i per tant convertir-se en sòl urbà. CBD:(Central Business District) nom internacional amb el que es coneix la zona administrativa, de negocis i serveis de la ciutat. El podem trobar a la part més cèntrica , en zones modernes de recent creació o als barris més antics. Són zones ben comunicades amb la resta de la ciutat.

3. A) La imatge mostra un plànol de tipus ortogonal, anomenat també reticular o en quadrícula. B) Aquesta morfologia és pròpia de finals del Segle XIX i començaments del Segle XX i es va utilitzar en molts casos en els projectes d’ampliació de les ciutats, un cop alliberades de les muralles. Es troben al voltant dels nuclis històrics. S’anomenen eixamples. La seva principal funció urbana és la d’espais residencials per a les classes mitjanes

c) Avantatges: el traçat és racional, entenedor i ordenat, amb carrers amples i airejats. La circulació és fàcil. Inconvenients: la circulació és lenta especialment en trajectes transversals. Per facilitar-la s’obren vies en diagonal que permeten travessar de forma més ràpida la quadrícula.

4. A) Els barris antics, en el centre de la ciutat, actualment habitats per persones amb pocs recursos econòmics i immigrants. Sovint experimenten processos de degradació, i a la vegada de gentrificació. Els eixamples, edificats al voltant del centre històric durant els segles XIX i XX. Son espais residencials de classes mitjanes, amb tendència a convertir-se en zones de serveis i oficines. Les perifèries urbanes, on es troben dos tipus diferenciats de zones: Les zones suburbials o ciutats dormitori, anomenades així per la seva manca de serveis. Mal planificades i habitades per classes baixes, es troben a prop dels centres industrials. Les àrees suburbanes: zones residencials de classe alta o mitjana tipus ciutat-jardí, de baixa densitat, ben planificades i amb bons serveis i comunicacions.

b) La funció residencial és una funció característica de la ciutat, que ocupa la major part del sòl urbà i que es caracteritza per una segregació social de l’espai urbà relacionada sobretot amb els diferents nivells de renda de la població, a mes d’altres variables com la nacionalitat, etc. La gentrificació és un fenomen que es dóna en centres i barris antigament degradats on les millores i rehabilitacions efectuades pels poders públics fan que progressivament atreguin població benestant, amb una pujada dels preus dels habitatges, que acaba per expulsar els residents històrics.

Sept 2015

1.Es tracta d’un plànol urbà i que es pot distingir clarament entre el centre històric, format per un conjunt de carrers estrets i irregulars, envoltats per una muralla, i la nova ciutat que ha crescut en forma d’eixample, és a dir, en una quadrícula, amb carrers més amples i importants zones verdes. La font és el portal Flickr, i per tant és tracta d’una informació disponible en línia. 2.Trama urbana: és la disposició del conjunt de carrers, places i avingudes d'una ciutat.  Ciutat jardí: teixit urbà de baixa densitat constituït per habitatges unifamiliars, sovint amb pati i jardí particular, i que se sol localitzar a la perifèria de les ciutats.

3.A) La ciutat preindustrial, moltes vegades d'origen ROMà o medieval, es caracteritza per un plànol irregular, amb carrers estrets i tortuosos, sense planificació, al voltant de grans edificis com esglésies i palaus. A vegades estava envoltada per muralles. B) L’objectiu és revertir els processos de degradació i gentrificació que han sofert els nuclis antics de moltes ciutats, amb edificis i habitatges vells i amb unes condicions dolentes d'habitabilitat que han estat progressivament ocupats per població immigrant i de baix nivell econòmic, i fenòmens de marginació social. C) Zamora, Toledo, Granada, Còrdova,Salamanca,

4. A) És el pla de creixement de les ciutats industrials que s'inicia a mitjan Segle XIX i continua en el XX, que es distingeix per un traçat geomètric i perpendicular dels carrers,  amples i regulars, fet que facilitava la parcel·lació.

b) Els carrers estrets i irregulars dels nuclis antics dificulten el trànsit de vehicles, i molts d'ells s'han convertit en carrers de vianants. En canvi, la geometria i l’amplada dels carrers de la ciutat moderna faciliten la circulació de tot tipus de vehicles.

c) Els eixamples van ser concebuts inicialment per exercir una funció residencial orientada a les classes benestants. Actualment continuen tenint aquesta funció, encara que les classes benestants s'han traslladat a altres zones de la ciutat més exclusives i molts habitatges són ocupats per oficines i persones amb un poder adquisitiu més baix.