Anàlisi de l'Antígona de Sòfocles: Conflictes i Justícia

Anàlisi Detallada de l'Antígona de Sòfocles

L'obra Antígona de Sòfocles és una tragèdia clàssica que explora profunds conflictes morals, ètics i polítics a través dels seus personatges principals. A continuació, s'analitzen els conflictes clau, la visió de la justícia i l'estructura de l'obra.

Conflicte Antígona-Ismene

Antígona és el personatge principal, una heroïna tràgica que defensa les persones que li importen sense donar importància a les conseqüències que pugui tenir. Ismene, en canvi, té por i és molt insegura. No defensa les seves idees i és una dona normal que no pensa a lluitar per cap conseqüència. El conflicte comença quan Creont decreta que Antígona ha de morir. Ismene, aleshores, es fa l'heroïna dient que ella també ha de morir, però Antígona s'enfada amb la seva acció i li diu que només li ha demostrat el seu amor amb paraules, no amb fets, i que no volia morir amb ella.

Conflicte Antígona-Creont

Creont menysprea les dones i a Antígona la critica per ser dona i per la seva joventut. Creont imposa lleis que, si es transgredeixen, comporten la pena de mort. Malgrat això, Antígona continua pensant que ella no serà la seva súbdita, desafiant obertament la seva autoritat i les seves lleis.

Conflicte Creont-Hèmon

Hèmon és el promès d'Antígona i el fill de Creont. És covard, tímid i no té gaire personalitat, ja que se suïcida. Sembla poc home per ser l'espòs d'Antígona. Pare i fill tenen idees oposades: Creont deia que la ciutat havia d'estar sota el seu únic poder, mentre que Hèmon deia que havia d'estar governada per tots els ciutadans. Hèmon té molt de respecte al seu pare i l'informa del pensament dels ciutadans, intentant fer-lo raonar.

Visió de la Justícia segons Sòfocles

Segons Sòfocles, la vida es dividia en dues esferes: la humana i la divina. La segona condiciona la primera, per això hi ha gent que pensa que l'obra no s'hauria d'interpretar només com un conflicte entre dos personatges (Antígona i Creont), sinó com la representació de les esferes divina i humana. Lleis imposades per humans que són injustes poden provocar un conflicte moral que comportaria un càstig diví.

Estructura de l'Obra Antígona

L'obra segueix una estructura clàssica de la tragèdia grega:

• Pròleg: Comença amb Antígona i Ismene parlant que Creont ha proclamat deixar Polinices sense enterrar. Antígona li ho diu a Ismene, però aquesta no vol ajudar-la.
• Pàrode: Apareix per primera vegada el Cor, que resumeix el que ha passat anteriorment al camp de batalla.
• Episodis: A partir d'aquí, l'obra avança en episodis, on es van narrant els fets i on es produeixen els enfrontaments d'Antígona i Creont.
• Estàsims: Hi ha estàsims, on el Cor reflexiona i opina sobre els esdeveniments.
• Èxode: La tragèdia acaba després de l'estàsim V, on el Cor fa una invocació a Dionís, amb l'èxode. L'èxode clou l'obra amb el relat del Missatger. Antígona i Hèmon moren. Creont presencia el suïcidi del seu fill. Eurídice marxa dins del palau i se suïcida. El Missatger li ho diu a Creont, que reconeix la seva desfeta.

Visió de la Justícia dels Grecs

Per als grecs, els honors fúnebres eren molt importants perquè el cos que no estigués enterrat estava condemnat a vagar per la Terra eternament. Per a nosaltres, l'obra Antígona no acaba bé, però per als grecs sí, perquè la justícia estava triomfant i Creont rebia un càstig pitjor que la mort.

Motius de Sòfocles en Antígona

En aquesta obra es reflecteix la preocupació de Sòfocles per l'evolució de les idees a la seva ciutat i el seu interès pels problemes de l'individu en les situacions extremes. Li agradava escriure sobre un «heroi» que fos un dels punts centrals de la tragèdia, un heroi o heroïna de gran alçada moral, amb una gran moral i força. A més, la interpretació moral dels actes humans és molt pròpia de la sensibilitat de Sòfocles.