Anàlisi d'Antígona de Salvador Espriu: Context, Argument i Personatges

Antígona de Salvador Espriu: Una Tragèdia Contemporània

Antígona és una tragèdia a l'estil grec. La versió d'Espriu, datada el 1939, va ser creada a partir de l'impacte de la I Guerra Civil Espanyola (fèticida), conscient que guardaria l'obra en un calaix, ja que el català estava prohibit. Anouilh i Brecht també van fer versions d'Antígona amb un punt de vista bèl·lic.

Etèocles junta dues tragèdies: el mite dels 7 contra Tebes (1a part), que explica la baralla entre germans (un pecat massa gran que porta a la misèria), al·ludint a la guerra civil, i el mite d’Antígona.

Context Mitològic: Èdip Rei

Èdip Rei: Èdip va néixer amb una tragèdia intrínseca. Es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare. El pare el va abandonar a les muntanyes de Citeró. Un pastor el troba i se l'emporta a la seva ciutat. Quan Èdip va saber que era adoptat, li van revelar el seu destí. Per això marxa i es troba amb el seu pare, i sense saber-ho, el mata. Després de derrotar l'Esfinx, es converteix en rei i es casa amb la seva mare; tenen quatre fills: Etèocles, Polinices, Antígona i Ismene.

Objectiu de l'Adaptació d'Espriu

Objectiu: El que pretén Espriu és acostar un tema clàssic i universal a una realitat propera: la realitat de la guerra civil i la postguerra que ell va viure en primera persona. Compara la guerra entre germans amb la lluita fratricida de les dues Espanyes, fets que no porten mai res bo, sinó fam, destrucció, dolor i odi. Per això, el missatge que vol donar és que no hi ha un perdedor ni un guanyador; tots dos bàndols perden.

Argument de l'Obra

Argument:

I Acte: El Palau

• La guerra entre germans (Etèocles i Polinices) està a punt de desencadenar-se i les dones de Tebes es lamenten.
• Antígona intenta aturar els seus germans, però és inútil. La batalla clou amb la mort dels dos, presenciada per Ismene.
• Eumolp dona la notícia que Creont (conseller d’Etèocles) és el nou rei, i decideix enterrar només el cos d’Etèocles.
• Les dones de Tebes pateixen pels seus marits i fills (mite-realitat).

II Acte: Afores del Palau

• On jeu Polinices. Hi ha tempesta.
• Eumolp demana a l'endeví Tirèsies que vagi on és el príncep mort per intentar convèncer-lo perquè dissuadeixi Antígona dels seus propòsits d'enterrar el cadàver del seu germà, però ella no fa cas. Eumolp, tot i així, la recolza.
• Ismene, Euriganeia i Tirèsies van al palau perquè Creont revoqui la seva llei injusta.
• Antígona és descoberta pels guàrdies i renuncia a fugir. Eumolp es queda amb ella fins al final.

III Acte: Interior del Palau de Tebes

• Creont es troba en una soledat de poder.
• Tirèsies pronostica que la ciutat s’arruinarà si no ordena enterrar el cos de Polinices (tradició).
• El poble està a favor d’Antígona, però la condemnen a la pena màxima: la mort.
• Al final es produeix el llarg parlament, un monòleg final del lúcid conseller, que són les reflexions finals d’Espriu. Aquest diu que per més que els personatges diguin la veritat, això no estalvia el patiment d’Antígona.

Anàlisi dels Personatges

Protagonistes i Familiars

• Antígona: És la protagonista, té una elevada moralitat. Representa la llei natural que s'enfrontarà a la llei civil de Creont. Es troba al mig de la relació violenta que mantenen els seus dos germans pel poder. Els estima tots dos, però sent debilitat per Polinices perquè ha estat i és el més desfavorit. El seu acte de rebel·lió o d'heroïsme serviria per equilibrar les forces i restablir la pau. Enterrant el seu germà, Antígona segueix els dictats de la llei natural i creu que sacrificant-se això seria possible.
• Ismene: Germana petita d'Antígona. Al principi es manté al marge del conflicte, però quan veu la preocupació d'Antígona, s'hi implica al màxim. Decideix fer costat a la germana i desafiar la llei de Creont, però en l'últim moment defalleix. Simbolitza la indecisió i l'oblit. La seva personalitat equival a la gent contrària a Franco que no gosava rebel·lar-se per por a les conseqüències.
• Eurídice: Mulla de Creont. Representa l'equilibri entre les dues mainaderes. A partir de la segona part es perfila com un personatge nociu, preocupat per la possibilitat d'emparentar una altra vegada amb la família d'Èdip mitjançant el matrimoni entre el seu fill i Antígona.

Personatges Simbòlics i Autoritat

• Euriganeia: És una de les mainaderes dels germans. Simbolitza la fatalitat i el pessimisme. Els seus fills van morir a la guerra i, arran d'aquest fet, només veu desgràcies pertot. Simbolitza la part pessimista de la societat de l'època, afligida pel dolor.
• Astimedusa: És una dida dels germans. Simbolitza l'optimisme i la incredulitat.
• Tirèsies: És un endeví cec, té una visió interior que els permet predir el futur. Aquest personatge no té aquí la mateixa rellevància que en la tragèdia de Sòfocles perquè s'entreveu el caràcter agnòstic de l'escriptor.
• Creont: Oncle d'Antígona. Simbolitza el tirà, l'hipòcrita (Franco). S'amaga esperant el moment oportú per aconseguir el poder. Es converteix en rei i es comporta com un tirà que només pensa en dividir el poble entre vencedors i vençuts. No perdona i castiga els perdedors amb crueltat. Aquesta crueltat es maximitza amb el seu nebot Polinices, a qui castiga sense enterrament.
• Eumolp: Esclau que ocupa un dels nivells més baixos de la societat. No és respectat per ningú, excepte per Antígona. Decideix ajudar Antígona perquè és l'única que sempre l'ha tractat bé i també perquè no vol acceptar les decisions tiràniques de Creont, preferint la mort a l'esclavitud.
• Etèocles i Polinices: Són els dos germans d'Antígona que, enfrontats per aconseguir governar sols a Tebes, lluiten fins a matar-se mútuament. Representen els dos bàndols de la guerra civil. A la mort d'Èdip decideixen governar Tebes per torns, però Etèocles es desdiu de l'acord i fa fora el seu germà, que marxa a un poble veí on forma un exèrcit per recuperar Tebes.
• Lúcid Conseller: Representa el punt de vista d'Espriu 25 anys després de finalitzada la guerra. Reflexiona i posa en dubte el valor del sacrifici d'Antígona i ho fa a través d'aquest personatge.

Biografia de Salvador Espriu

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10/7/1913 – Barcelona, 22/2/1985) va ser un narrador, dramaturg i poeta català.

Infància i Formació

• A la seva infància, la seva família es va traslladar a Barcelona per la feina del pare (notari); passaven els estius a la casa d'Arenys de Mar.
• El 1924 mor la seva germana i dos anys després el seu germà. La seva vida transcorre entre Arenys de Mar i Barcelona.
• Pel que fa als seus estudis, va cursar Dret i Història Antiga a Barcelona.

Obra i Guerra Civil

• La seva obra representa amb força l'època històrica que viu l'autor, el qual es dona a conèixer amb títols com Doctor Rip (1931), Laia (1932) o Ariadna al laberint grotesc (1935).
• La Guerra Civil accentua més les tendències satíriques de l'autor, enriquides amb la seva reflexió. Alguns exemples d’aquestes obres dramàtiques són: Antígona (escrita el 1939 i publicada el 1955) i Primera història d'Esther (1948).

Reconeixement

Salvador Espriu va ser un dels fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana l’any 1977. La seva obra ha estat traduïda a l'alemany, anglès, castellà, èuscar, francès, gallec, grec, italià, holandès, portuguès i romanès.