Anàlisi de l'Antígona de Salvador Espriu: Actes i Simbolisme

Primer Acte: Presentació i Conflicte

En aquest primer acte, el més extens de l'obra, es presenten els fets i els motius de cadascun dels personatges. L'acció transcorre dins del palau, i tot el que succeeix és narrat pels personatges des de l'interior.

Subtemes Clau del Primer Acte

• La ceguesa (física i moral).
• El valor del record, una presència constant al llarg de tota l'obra, especialment en la poètica d'Espriu.

Desenvolupament del Conflicte

La guerra està a punt de desencadenar-se, i les dones de Tebes es lamenten, convertint el seu dolor en el dolor de tot un poble. Antígona intenta debades d'aturar la guerra parlant amb els seus dos germans, Etèocles i Polinices. En canvi, el conseller Creont atia la batalla escalfant l'ànim d'Etèocles.

Davant la seguretat que el seu germà, Polinices, comandarà la batalla davant la setena porta de la ciutat, Antígona, malgrat que li demana que no lluiti contra la seva sang, també li adverteix que, si no ho fa, l'assenyalaran amb el dit i el titllaran de covard.

El Tràgic Desenllaç i la Llei de Creont

La batalla es clou amb la mort dels dos germans, un fet presenciat per la seva germana Ismene. Antígona confirma la desgràcia amb la frase: «Has vist com morien els nostres germans».

Davant l'horror de les dones, que, juntament amb Eumolp, supliquen per la sort del cos sense vida de Polinices, Creont dicta la seva llei sobre els cadàvers dels dos germans. En aquest punt, se'ns desvetlla ja un Creont tirànic, dominat per l'ambició de poder que el durà a proclamar-se nou rei de Tebes i a imposar una llei cruel: impedirà sepultar el cos de Polinices i castigarà amb la mort aquell que la desobeeixi.

Per finalitzar aquest primer acte, Espriu crea una escena a manera de cor, com en les tragèdies gregues, reforçant el caràcter clàssic de l'obra.

Segona Part: La Rebel·lia i el Sacrifici

Aquesta segona part és central en la tragèdia i té com a tema vertebrador la rebel·lia de l'heroïna per la pietat envers els morts.

Canvi d'Escenari i Intent de Dissuasió

El segon acte s'obre amb un canvi d'escenari: l'acció es trasllada als afores del palau, als voltants de la ciutat de Tebes, en una nit de tempesta. Eumolp fa anar l'endeví, Tirèsies, fins al lloc on es troba el cos del jove príncep, que està sent devorat pels corbs. Allà, Tirèsies intenta convèncer Antígona perquè dissuadeixi els seus propòsits d'enterrar el cadàver. Malgrat els seus esforços, Tirèsies no pot convèncer la princesa.

Eumolp, per la seva banda, insisteix a fer-li costat i es queda per ajudar-la. Mentrestant, Ismene i Eurídice marxen cap al palau acompanyades per Tirèsies, que vol intercedir perquè Creont revoqui la seva llei, considerada cruel, injusta i contrària a la tradició.

La Captura i la Sentència

Antígona és descoberta pels guàrdies i renuncia a fugir malgrat el prec d'Eumolp, que li demana que se salvi. Tots dos són descoberts pels guàrdies, i Creont atorga la mort a Antígona, mentre que exculpa Eumolp.

El Paper Clau d'Eumolp

Aquest acte fa avançar l'acció cap al desenllaç final. Eumolp esdevé un personatge clau en el mite espriuà. Ell és el contrapunt dels altres personatges. El vell Tirèsies és l'únic que acompanya Antígona en la seva sort. En canvi, Eumolp, un pobre bufó geperut, acompanya Antígona fins a la mort en agraïment perquè ha estat l'única que l'ha tractat bé.

L'irònic Eumolp és, en realitat, un alter ego del mateix autor, un personatge que diu les veritats i que, entristit davant la crua realitat, decideix sacrificar-se i morir pel seu poble, de la mateixa manera que Antígona es sacrifica i mor pel que considera just. Ambdós accepten amb resignació el paper de víctimes de la tragèdia.