Anàlisi de l'Antígona de Salvador Espriu

Introducció al Conflicte

El diàleg entre Creont i Etèocles posa en evidència que els consells de Creont són del tot interessats pels seus propòsits de convertir-se en el nou rei. Desitja l'enfrontament entre els dos germans per intentar que es matin i ocupar ell el tron. Antígona n'és present i veu la maniobra. Etèocles, però, encegat pel seu desig de vèncer i ser un heroi, acaba prenent la decisió que, soterradament, li aconsella Creont: enfrontar-se amb Polinices en una de les set portes de la ciutat.

El Plany de les Dones

Plany de les dones. Ismene anuncia la mort dels germans.

L'Edicte de Creont i el Conflicte de Lleis

Edicte de Creont. Manifesta l'edicte mitjançant el qual es prohibeix donar sepultura al cos de Polinices i anuncia el càstig per la persona que el desobeeixi. Perpetua la separació dels dos bàndols i nega el perdó. Antígona es queixa i s'esdevé la divisió entre els dos personatges: Creont com a representant de la llei civil i Antígona com a representant de la llei natural. El conflicte està servit.

Estructura dels Cants

Cants amb estructura d'estrofes amb versos alexandrins, alguns amb cesura femenina.

Les Veus Anònimes

Apareixen unes veus anònimes intercalades per les dels personatges d'aquest primer acte. Expressen el seu punt de vista subjectiu.

"Els nostres peus devallen les escales del temps".

El Tema de les Escales en Espriu

Un altre tema espriuà són les escales. Una escala mística on a dalt hi ha Déu. Tu puges l'escala però a mesura que passa la vida, baixes l'escala vers la mort. Espriu juga amb els contraris.

Anàlisi de Personatges i Veus

Segona Veu

Segueix la idea de Creont de perpetuar el concepte d'enemic.

Eumolp

Com no s'ha establert una amnistia després de la guerra, es perpetua el concepte d'enemic i sempre s'ha de vigilar.

Tercera i Quarta Veu

Igual que la Segona Veu, segueixen els designis de Creont; sempre parlen des de la perspectiva dels guanyadors.

Creont

Imatge del tirà que no només no perdona sinó que humilia i oprimeix els vençuts.

Euriganeia

La veritat s'imposa per ella mateixa; una victòria mai es pot relacionar amb la veritat. Tornaran les guerres per culpa de la ignorància dels homes (la foscor): visió pessimista del futur, una espècie de profecia.

Segona Part

Ambientació i Simbolisme

L'acotació que dóna pas a la segona part ens situa al final de la ciutat de Tebes, al costat del cos de Polinices. La sensació de destrucció ve reforçada per la tempesta, símbol negatiu de guerra i mort. També perquè els fets es desenvolupen de nit (foscor, ignorància, mort).

El Nus de la Tragèdia

És el nus de la tragèdia.

Tema Central: Rebel·lió i Pietat

Tema: Rebel·lió d'Antígona com a conseqüència de la pietat i el perdó.

La Conversa de Tirèsies i Eumolp

Conversa de Tirèsies i Eumolp. Tirèsies és un endeví cec. La nit per ell és la tenebra de saber les calamitats dels altres. Se'ns presenta angoixat, indefens (depèn d'Eumolp). Sabem que les seves prediccions, sovint, diuen allò que els poderosos volen sentir. Eumolp el porta al costat del cos de Polinices perquè convenci Antígona de no desobeir Creont. Tot és en va i finalment Eumolp es queda amb Antígona per enterrar el cadàver de Polinices, accepta el seu destí perquè reconeix la bondat d'Antígona envers ell.

Recursos Ambientals

Els recursos ambientals contribueixen a fer més tenebrosa la nit (tempesta, foscor, vent violent...).

La Descoberta i la Decisió d'Antígona

Els guàrdies els descobreixen i Antígona no intenta ni fugir, tot i que Eumolp li proposa. Acaba amb el seu desig de comparèixer ràpidament davant Creont.

Tercera Part

Espai

Espai: interior del palau de Tebes.

Temps

Temps: matinada.

L'Enfrontament Final i el Sacrifici d'Antígona

Tema: enfrontament entre Creont i Antígona. Antígona li retreu les seves intrigues per aconseguir la corona. Finalment, accepta el seu destí i mor dignament per trencar el malefici que pesa sobre la seva nissaga.

El Discurs del Conseller

El discurs del lúcid conseller amb una visió irònica, escèptica, introdueix l'òptica de sacrifici inútil, sense sentit d'Antígona.