Anàlisi de l'Antígona d'Espriu: Estructura i Referents

Referents Clàssics a l'Antígona d'Espriu

Els set contra Tebes (Èsquil)

Èsquil explica com els fills d'Èdip, Polinices i Etèocles, s'enfronten pel poder de la ciutat de Tebes. Espriu adapta aquesta tragèdia a la primera part del seu llibre per recalcar que la seva obra al·ludeix a la Guerra Civil, a la lluita fratricida.

Antígona (Sòfocles)

Morts els dos germans, Creont, que ostenta el poder, decreta la prohibició d'enterrar el cos de Polinices per traïdor (no perdona els vençuts). Antígona desobeeix l'edicte i dona sepultura al seu germà. Per a ella, la llei natural està per sobre de la llei civil. Espriu l'adapta a la segona part del seu llibre. Vol manifestar que no s'ha de dividir la població entre vencedors i vençuts. Cal el perdó i començar de nou tots junts. L'acció d'Antígona enterrant Polinices equival a l'amnistia dels republicans que Franco no va concedir mai.

Estructura de l'Obra

Prefaci

Escrit el 1947, però no publicat fins a l'edició del 1955. Manifesta el desig d'amnistia, de perdó. La llei natural ha de ser superior a la llei civil. Segons Espriu, el que no s'ha de fer mai és dividir el poble entre vencedors i vençuts. L'amnistia farà que tots junts comencin un nou camí. No s'ha de potenciar la paraula enemic.

Pròleg

És una veu. Comença amb un tòpic molt utilitzat en les obres clàssiques: la falsa modèstia (disculpes per la gosadia de tractar un tema clàssic ja tractat pels grecs). Ens posa en antecedents de la història de la família de Tebes per situar-nos en el context on es desenvoluparan els fets. És la veu del passat.

Nucli de l'obra

Dividit en tres parts:

Primera part

Temporalment: ens situem hores abans de l'atac a la ciutat de Tebes.

Espai: interior del palau dels reis de Tebes.

Té com a referent el plany de les dones que Èsquil desenvolupa a la seva obra Els set contra Tebes. Els esdeveniments de la guerra el colpeixen i els aboca a la interpretació d'aquesta tragèdia grega basada, igual que la Guerra Civil, en una lluita fratricida. Aquestes dones fan la funció del cor que apareix a la versió clàssica de Sòfocles i mostren diferents actituds:

• Astimedusa: Nodrissa dels fills d'Èdip. Representa l'esperit positiu. Té esperança en la salvació de la ciutat.
• Eurigania: Nodrissa també dels fills d'Èdip. És el vessant pessimista. Ha perdut els seus fills a la guerra.
• Eurídice: Esposa de Creont. Té una actitud neutral, ni pessimista ni optimista.
• Eumolp: És el bufó de la cort. Contempla els esdeveniments amb una actitud distant, sense passió, perquè ell no hi té res a perdre.

El diàleg entre Antígona i Etèocles posa en evidència la gelosia entre germans. La rivalitat actual entre Polinices i Etèocles té una arrel antiga: la disputa per l'amor de la mare.