Anàlisi de l'Altar de Zeus i Laocoonte

ALTAR DE ZEUS

1. FITXA TÈCNICA

L’autor és desconegut, està fet el 188 aC. És un altar dedicat a Zeus i Atena, està fet de marbre, arquitravat (pla), era de grans dimensions i d’estil grec hel·lenístic. Aquest altar és molt important pel seu relleu. L’altar estava a l'Acròpolis, actualment només queda la part de davant del altar.

2. CONTEXT HISTÒRIC

Forma part de l’època hel·lenística (323 aC - 31 aC). Alexandre el Gran va crear un gran imperi de 3 regnes hel·lenístics. Continuaven amb la cultura grega. Els diferents regnes que va formar es corresponen amb diferents escoles artístiques, com ara l’escola de Pèrgam. Va ser manat a construir per Eumenes II, el rei de Pèrgam i de la dinastia atàlida. L’altar va ser commemorat per les seves victòries al Pont i Bitínia contra els Gàlates.

3. ANÀLISI FORMAL

Està construït a sobre el podi, que és l'estructura quadrangular. La distància entre de dalt a baix és de 7 metres d’altura. Està format per una gran escalinata a la façana principal. Sobre aquest podi quadrangular s’alça un mur de càrrega on hi ha un fris escultòric; a sobre s’hi alça una columnata jònica. La part de baix del podi i el fris són molt més alts que la columnata jònica. Només es conserva la part de la façana i a la part posterior hi havia un altre espai on hi havia un altar on es feien els sacrificis d’animals a cel obert i estava rodejat per un pòrtic. La forma de la columnata és de U. Les parets exteriors del podi estan decorades amb un fris continuat amb una història de 120 metres de llarg per 2,5 m d’alçada. Es diu que hi van treballar 40 escultors diferents. Aquest fris està fet amb la tècnica d'alts relleus. Hi ha 3 tipus de relleus:

• Alt relleu: les escultures sobresurten més de la meitat del seu volum.
• Mig relleu: les escultures sobresurten la meitat de l'escultura.
• Baix relleu: les escultures sobresurten menys de la meitat.

Estan totalment integrats al marc arquitectònic. A sobre la columnata hi ha un entaulament i un arcoteris. Hi ha dos frisos: l’interior, situat a dins l’escalinata, i l'exterior; els dos són de temàtica mitològica. El fris exterior és la lluita dels déus de l’Olimp contra els Gegants (gigantomàquia). Els gegants podien tenir formes diferents, de serps, amb ales. La figura del mig és Atenea, que és la divinitat que té molta força; al costat dret hi ha Gea i a l’esquerra hi ha el seu fill, que és un gegant que Atena l’està agafant pels cabells. Gea, la seva mare, ja que és la deessa de la terra, surt i ajuda el seu fill. En el fris interior està dedicat a Tèlef (el rei de Pèrgam) i és el fundador dels Atàlides. Aquest fris està lluitant contra gegants. En un fris interior hi ha vegetació. Les característiques del fris són: està ple de moviments, fris dinàmic, els personatges semblen tenir fúria, neguitosos, diagonalitat: forma diagonal, escultures entrellaçades, “HORROR VACUI” intentaven omplir el fris amb moltes escultures, els plecs dels vestits estan en moviment ja que tenen diferents direccions. La musculatura està en tensió, retorcen dramàticament, expressions turmentades (PATHOS) de patiment. Hi ha un fort efecte de clarobscur: hi ha llocs més foscos o amb més llum. Serà un precedent a l’expressivitat del Barroc.

4. INTERPRETACIÓ

La funció és religiosa, ja que hi havia un altar per fer sacrificis, i la funció propagandística que exalta la dinastia atàlida vinculant-los als déus i herois. El significat és que l’altar dedicat a Zeus i Atena lluiten contra els gegants. El conjunt de l’edifici és un altar dedicat a Zeus construït per ordre d’Eumenes II per commemorar les victòries bèl·liques de Bitínia. La decoració en dos frisos mostra a Pèrgam com una gran potència política i cultural. A sota el pòrtic interior hi ha representat el fundador del llinatge atàlida que es deia Tèlef.

5. MODELS I INFLUÈNCIES

És el més gran de l’antiguitat, és un altar monumental. Hi ha dues novetats: en el fris interior sorgirà vegetació al fons, serà molt important un model narratiu, ja que expressa en el fris una història i serà el precedent de les columnes commemoratives romanes que en tot el fris de la columna hi ha tota la història. És l’obra més important de Pèrgam i els seus relleus són de gran vàlua, la seva monumentalitat.

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS

1. FITXA TÈCNICA

Els autors d’aquesta obra són Agesandre i els seus fills. Aquesta obra la van fer al segle III - II aC, és una escultura exempta, el material original és de bronze i la còpia romana és de marbre, és de l’estil hel·lenístic, el tema és mitològic. Medeix 2,42 m.

CONTEXT HISTÒRIC (hel·lenístic)

2. ASPECTE FORMAL

Descripció:

• Es tracta d’una escultura de tres figures masculines, un pare i els seus dos fills, estan seminus ja que porten algunes túnica.
• La part central hi ha la figura que és el pare LAOCOONT, masculina adulta; pels seus costats hi ha dues figures més petites que són els fills.
• Els fills estan en posició dreta i el pare està una mica assegut a l’altar.
• Les tres figures estan entrellaçades amb dues serps que les envolten i això fa que l’obra estigui unida.
• Es pot apreciar robes; a la part de sota, a sota de la figura del centre, i els dos dels costats porten túnica que estan envoltades a l’espatlla.
• És un conjunt escultòric unifacial (1 punt de vista), té una estructura piramidal i alhora la figura central està posada en figura diagonal.
• La llum llisa, els draps i els cabells; la llum és de forma de clarobscur.
• Estan amb un dinamisme, sobretot a la diagonal. El pare està en moviment.
• És una escultura tècnica de talla, de marbre; el que destaca és la relació de la manera d'entrellaçar el dolor (PATHOS).
• Les figures, a la seva dreta hi ha el fill gran i a l’esquerra el fill petit. El petit no mira a ningú ja que està a punt de morir-se, el pare està mirant a dalt ja que està destrossat i el fill gran està mirant el pare perquè el contesti el que li deia.
• És un moviment d’eternitat, ritme dinàmic.
• El detallisme de l’obra.
• Quan la serp mossega, es pot veure en el punt de quan li surt el verí a dins del fill petit. I l’altre serp està atacant al pare a la cadera i ell l’està aguantant per intentar-la treure.
• Músculs en tensió, crits i moviments.
• Es poden veure les arrugues del pare i té la boca oberta del patiment; el fill petit està quasi mort i el fill gran està mirant el pare per poder ajudar-lo.
• En l’obra es noten vàries mans, es veu el treball de vàries persones.
• Es nota que no saben fer nens (figures d’infants amb cossos musculats de persones adultes).