Anàlisi de 'Allò que tal vegada s'esdevingué' de Joan Oliver

Vida de Joan Oliver

Joan Oliver, pseudònim de Pere Quart, va néixer a Sabadell el 29 de novembre de 1899 en una família burgesa. Va formar part d'un grup de Sabadell que s'incorporà a l'avantguarda i prengué contacte amb les darreres tendències de la literatura francesa. Adoptaren una actitud de revolta contra la burgesia. La Guerra Civil fou una època important i activa per a l'autor. Durant aquest any, publicà l'obra de teatre Allò que tal vegada s'esdevingué. Aquesta obra va ser escrita durant la primera etapa (1928-1936), on segueix la tècnica de la comèdia burgesa, però es caracteritza pel to crític i realista respecte a la societat.

Personatges

Els personatges són negatius i representen tot allò que ell rebutja, presentats de forma esquemàtica i mancant d'una anàlisi psicològica aprofundida. Aquesta obra planteja una dura crítica a la burgesia, centrant-se en les relacions familiars i mostrant uns éssers corromputs que només viuen d'aparences.

Caïm

El personatge central, rival d'Abel. A diferència de la Bíblia, és l'individu positiu de la història. Artista, creador d'objectes, caçador d'inventar noves paraules relacionades amb el llenguatge abstracte. Té capacitat de raonament, ben madura, posant-se en situació d'igualtat amb el Querub. Incapaç d'acceptar imposicions, qüestiona tot allò que no comprèn o que li sembla arbitrari: discuteix l'encert del conformisme dels seus pares i ordres divines. És una figura profundament humana amb impulsos sexuals, atacs d'ira, etc. És l'arquetipus més representatiu de la humanitat; segons el Querub, és el resultat de la combinació de les qualitats d'un diable amb els defectes d'un àngel. No ha conegut ni l'interessa el Paradís. Fa ús de la rebel·lia, el treball, la creativitat, el raonament, l'enginy, el rebuig de tot allò imposat i de les supersticions. Té força punts en comú amb l'heroi modernista. Amb les seves forces humanes, creu que té prou per lluitar contra qualsevol obstacle i dominar la natura. Fins i tot al final és optimista.

Abel

Contrafigura de Caïm; feble, envejos, covard, sense cap mena d'imaginació ni voluntat de domini. Acata sense vacil·lar l'autoritat i accepta tot allò establert, intentant utilitzar-ho en benefici propi. Té trets efeminats: barba mec, ros, ball i amb veu aguda i ridícula. Caïm l'inspira enveja i por; per protegir-se'n, s'eixopluga en el pare.

Adam i Eva

Personatges capgirats des de la perspectiva bíblica. Són éssers més que conformistes, resignats al seu destí.

• Eva: tendra, comprensiva i treballadora; enyora el temps del Paradís, però hi ha coses actuals que l'omplen més, com l'amor als fills i sensacions humanes com plaer o dolor.
• Adam: ésser egoista, feble, gandul, obtús; només viu al passat benestant, del record de la vida al Paradís que va perdre, no s'ha sabut adaptar a les noves circumstàncies. Encara té trets negatius d'un sector de les classes dirigents.

Nara

Germana de Caïm i Abel, abusa dels tòpics femenins més retrògrads, com una bestiola agradable, capritxosa, senzilla i despreocupada. És el centre de les disputes entre els seus dos germans per la possessió de la femella.

Querub i Diable

Representen respectivament el bé i el mal.

• Querub: conviu amb dubtes. Personatge més proper a Caïm, el segon més ric, matisat i interessant de l'obra.
• Diable: treta paradoxes i paròdies, personatge d'excessiva eloqüència, bondadós, massa afectuós i carregós. És una víctima de les seves forces, ja que la seva presència a l'infern és fruit d'un engany. Això l'apropa a Eva i als humans.

Jahvè

Veu en off, es veu mitjançant prohibicions, ordres, amenaces i càstigs.

Estructura i tècniques teatrals

Comèdia estructurada en un acte. Final obert, ja que després de la mort d'Abel, Caïm ha d'emprendre una nova vida, acompanyat de Nara. La trama gira al voltant de Caïm i la rebel·lia contra allò establert: prohibició paterna i divina. L'estructura evoluciona paral·lela al personatge. L'autor fa que l'ambientació d'aquest únic acte, indumentària i uns decorats senzills, ens orientin sobre l'aspecte físic dels personatges i la seva caracterització: exposa com ha de ser l'entonació i manera de parlar. En l'obra hi ha efectes especials com trons i llamps. L'autor posa acotacions per informar dels moviments dels personatges a l'escenari, indicant actituds i estats d'ànim dels personatges, per descriure accions. També indica pauses, canvis de comportaments i de situació. Paraules en majúscules, veu de Jahvè remarca el poder. El temps de l'acció s'exposa en un dia.

Robatori de Caïm

Important perquè assenyala el moment culminant de la rebel·lia de Caïm, que està disposat a acceptar cap imposició. En aquesta situació, es planteja un canvi d'escenari innecessari perquè l'espectador es pot imaginar perfectament l'escena.

Matrimoni de Nara i Abel

Mostra la parcialitat de la decisió del pare Adam i desencadena la mort d'Abel. L'autor vol mostrar que és una mala acció d'Adam, per tant és més factible que es realitzi d'amagat.

Assassinat d'Abel

És representable, però és una comèdia i aquesta escena hauria introduït massa dramatisme; l'autor decidí prescindir-ne.

Temes destacables

• Autoritarisme: representat a través de l'autoritat paterna i divina. Adam l'exerceix de manera arbitrària i la seva decisió de donar Nara a Abel desencadena en fratricidi. L'autor proposa una educació alternativa. L'autoritat divina, personatges intenten sostreure's d'ella (Lucifer, Eva, Caïm). Tots acaben castigats.
• Utilització del mite bíblic: primers capítols del Gènesi. Oliver rebé educació seguint cànons de la moral catòlica. Es revolta i ofereix la seva particular visió del mite bíblic, que aprofita de manera simbòlica per criticar les relacions familiars que són molt burgeses. El personatge més negatiu és el cap de família, que ha perdut la seva autoritat; el seu comportament acaba trencant i separant la família.
• Inconformisme: el gran inconformista de l'obra és Caïm. Altres personatges són més conformats, resignats a la seva vida, autoritat i limitacions imposades. Caïm no es resigna a acceptar allò que no entén, analitza tot i raona. L'inconformisme condemna Caïm a la soledat. És el portaveu de l'actitud rebel i inconformista de l'autor.

Comèdia i humor

L'autor parteix d'una tradició ja existent en el teatre català: la comèdia burgesa d'influència francesa que es conrea a Catalunya en la dècada dels anys vint i que té suport noucentista. Aquest tipus de comèdia proposa un teatre que s'adapti a la visió del món d'aquella classe social. Presenta ambientació i uns personatges d'origen burgès. No hi ha conflictes socials, sinó familiars, presentats d'una manera superficial.