Anàlisi de l'Aixecament de 1936 i la Guerra Civil Espanyola

Anàlisi de Fonts i Context de la Guerra Civil

A) Idees Fonamentals de la Font 1 (Fracàs del Cop a Barcelona)

La font descriu el fracàs de l'alçament militar del general Goded a Barcelona durant l'inici del cop d'Estat de juliol de 1936. Es destaca la seva rendició després d'una conversa amb Lluís Companys i la seva posterior execució després d'un consell de guerra. Aquest fet simbolitza que la rebel·lió no va triomfar a la capital catalana.

B) Idees Fonamentals de la Font 2 (Cartell CNT-FAI)

El cartell de la CNT-FAI amb el lema "Camarada! Treballa i lluita per la Revolució" reflecteix dues idees clau:

• La crida a la unitat i l'acció directa dels treballadors anarcosindicalistes.
• La voluntat revolucionària d'aquests col·lectius per transformar radicalment la societat durant el context bèl·lic, combinant el treball productiu amb la lluita armada.

Redacció: Del Cop d’Estat a Barcelona a la Dissolució de les Milícies

El Poder Revolucionari Post-Cop

Després que fallés el cop a Barcelona el 19 de juliol de 1936, el poder va quedar a les mans de les milícies dels sindicats i partits, com la CNT-FAI, que van aturar els feixistes. La Generalitat de Companys va perdre força davant aquest poder revolucionari armat.

Aquestes milícies van dur a terme col·lectivitzacions d’empreses i terres, sobretot els anarquistes, impulsant una revolució social al mateix temps que la guerra. Per recuperar l'ordre i el control de l'exèrcit, el govern de la Generalitat, amb ajuda dels partits, va integrar les milícies en un nou Exèrcit Popular i va ordenar la seva dissolució oficial el 1937, centralitzant així l'esforç de guerra.

La Influència Internacional en la Guerra

La Guerra Civil espanyola va tenir molta influència de l'estranger, fet important per al desenvolupament del conflicte. Alemanya nazi i Itàlia de Mussolini van ajudar els franquistes des del principi amb armes, assessors i tropes. La Legió Còndor va utilitzar Espanya com a camp de proves per experimentar noves tàctiques i avions. Aquest suport va ser clau per guanyar batalles com al Nord.

Les democràcies occidentals no van ajudar la República pel Pacte de No Intervenció. Només l’URSS va donar suport, i molts voluntaris van lluitar amb les Brigades Internacionals. Van participar en batalles destacades com a Guadalajara contra els italians o a Brunete.

La situació de la República va empitjorar amb el Pacte de Múnich, que va mostrar que les democràcies no prendrien mesures contra el feixisme. Això va permetre que Franco rebés ajuda sense problemes i acabés guanyant la guerra.

La Divisió Interna Republicana vs. Unitat Franquista

La Profunda Divisió Republicana

Per entendre la derrota republicana cal fixar-se en la profunda divisió interna de les diverses faccions polítiques i ideològiques que la composaven. Aquest enunciat és cert. A la zona republicana hi havia moltes diferències entre els diferents grups (republicans, socialistes, comunistes, anarquistes i el POUM). No tots estaven d’acord sobre què calia fer primer: guanyar la guerra o fer canvis socials. Això va provocar baralles internes, com els Fets de Maig de 1937 a Barcelona, i va fer que el bàndol republicà fos més feble perquè no anaven tots a una ni tenien una direcció clara.

La Unitat del Bàndol Franquista

En canvi, al bàndol franquista hi havia molta més unitat. Franco va concentrar el poder i va posar tothom sota un mateix comandament. Això va facilitar l’organització de l’exèrcit i dels recursos, així com la recepció d’ajuda externa. Aquesta falta de divisions i una estratègia clara van ser claus perquè el bàndol franquista acabés guanyant la guerra.

Esdeveniments Clau de la II República (Resum de Preguntes)

H4: Pactes i Proclamacions

• Pacte de Sant Sebastià (1930): Les forces republicanes es reuniran en aquest pacte.
• 14 d’abril de 1931: Es produeix l'Exili d’Alfons XIII, la Proclamació de la II República i de la República Catalana.

H4: L'Estatut de Núria i el Dret a Vot

• Estatut de Núria (inicialment): Abastava àmbits com ensenyament, sanitat, dret civil, seguretat, agricultura, cultura i tribunals de justícia.
• Debat pel dret a vot: El va defensar Clara Campoamor, però s'hi oposaven figures com Margarita Nelken.

H4: Reformes Legislatives i Govern

• Reformes legislatives inicials: Es van aprovar la Llei de Jurats Mixtos, la Llei de Retir d’Oficialitat, la Llei de Congregacions i la Llei de la Reforma Agrària.
• Amb l'entrada de la CEDA al govern: Gil Robles ocuparia el ministeri de la Guerra i Franco... (informació incompleta).

H4: Acció de la Generalitat i Eleccions de 1936

• Acció política de la Generalitat durant el Bienni Reformista: Destaca l’aprovació de la Llei de Contractes de Conreu i la proclamació de l’Estat Català.
• Eleccions de febrer de 1936: Les esquerres es van agrupar en el Front d'Esquerres i les dretes... (informació incompleta).
• Amb la victòria del Front Popular: S'aprovarà l'Amnistia d'uns 30.000 presos polítics, es readmetran... (informació incompleta).
• Organitzacions prèvies al cop (1936): Sorgiran algunes grans organitzacions com: la UME i la UMRA.