Anàlisi de l'Acte II: Antígona, Eumolp i Tirèsies en l'Obra d'Espriu

Context de l'Acte II de l'Antígona d'Espriu

Aquest fragment, objecte d’anàlisi que comentarem a continuació, se situa en el segon acte d’aquesta tragèdia espriuana. Es localitza, concretament, en l’origen del conflicte en la guerra fratricida als afores del palau de Tebes.

El Decret de Creont i el Primer Acte

Cal destacar que, en el primer acte, Creont dicta la seva llei sobre els cadàvers dels dos germans davant l’horror de les dones, que, juntament amb Antígona i Eumolp, supliquen per la sort del cos sense vida de Polinices. Llavors, se’ns revela un Creont ja tirànic, dominat per l’ambició del poder que el durà a proclamar-se nou rei de Tebes i a imposar la seva llei: una llei que impedirà sepultar el cos de Polinices i que castigarà amb la mort aquell qui la desobeeixi.

La Rebel·lió d'Antígona i la Llei Natural

Antígona respecta els codis naturals i és per aquest motiu que no entén l’edicte de Creont i decideix desafiar-lo. El seu acte de rebel·lió i d’heroïcitat serviria per equilibrar les forces i restablir la pau per iniciar així un nou camí. Enterrant el seu germà, Antígona segueix els dictats de la llei natural i se sacrifica perquè Tebes pugui continuar endavant, acabant així amb el malefici de la seva nissaga.

El Paper d'Eumolp i la Intervenció de Tirèsies

Eumolp fa anar l’endeví fins al lloc on es troba el cos del jove príncep que està sent devorat pels corbs i allà intenta convèncer-lo perquè desanimi Antígona dels seus propòsits d’enterrar el cadàver. Malgrat que ho intenta, Tirèsies no pot convèncer la princesa. Eumolp la vol fer desistir i es queda per ajudar-la.

L'Enfrontament Final d'Antígona amb Creont

Llavors, Antígona s’enfronta en aquest acte a Creont i li retreu els falsos consells que ha recomanat als germans per tal d’aconseguir el poder. Així, la protagonista desobeeix la llei que ha imposat Creont. La veritable importància d’aquest fragment és el fet que Antígona està decidida a sacrificar-se per Tebes i decideix lliurar-se a Creont acceptant la seva mort, no sense, abans, demostrar-li que té constància de la seva maligna maniobra.

El Significat del Personatge d'Eumolp

Eumolp també juga un paper molt important, ja que esdevé un personatge clau en el mite espriuà. Ell és el contrapunt dels altres personatges i acompanya Antígona en la seva sort, l’acompanya fins a la mort en agraïment perquè ha estat l’única que l’ha tractat bé. L’irònic Eumolp és, en realitat, un alter ego del mateix autor, un personatge que, entristit davant la dura realitat, decideix sacrificar-se i morir pel seu poble amb Antígona, que es sacrifica i mor pel que considera just. Ambdós accepten amb resignació el paper de víctimes de la tragèdia.