Anàlisi de 4 Poemes Clau de la Poesia Catalana

A un auró (Josep Carner)

(farà aviat un any que cada dia)

Context

• Escriptor més important del Noucentisme.
• Es va dedicar a la carrera diplomàtica.
• Va viure a Brussel·les; al jardí hi havia un auró.

Temàtica

• Temes habituals: enyorament provocat per l'exili, nostàlgia de la joventut perduda, la pietat.
• Elogi de l'arbre que fa companyia i convida a reflexionar sobre la successió de les estacions.

Estructura

• Externa: 8 estrofes de 4 versos cadascuna (tres decasíl·labs i un hexasíl·lab).
• Interna:
  • Primera: Marca el to i l'objecte del poema.
  • Segona i tercera: Mutació segons l'estació de l'any.
  • Quarta i cinquena: Nius d'ocells, llum i foscor.
  • Sisena i setena: Canvi de punt de vista, el de l'arbre.
  • Vuitena: Conclusió centrada en la posteritat.

Estil

• Ús de la personificació.
• Lèxic ric, sintaxi precisa, mètrica exacta.
• Poesia que convida a la reflexió i al pensament.

Cançó del risc (Clementina Arderiu)

(si visc no visc)

Context

• Exiliada a França amb Carles Riba a la fi de la Guerra Civil.
• Poesia neonoucentista, segueix els postulats de Josep Carner.

Temàtica

• Motiu recurrent: el model femení socialment imperant i el distanciament del model més convencional.
• Reflexiona sobre què representa viure en circumstàncies de risc.

Estructura

• Externament: 43 versos tetrasíl·labs, rima aabccb.
• Internament: L'experiència d'haver conegut el risc.
  • Versos 1-6: El troba enganyós, encara que ofereixi llibertat.
  • Versos 7-12: Se'n guarda prou.
  • Versos 13-18: Malgrat l'anhel d'aventura.
  • Versos 19-24: No vol desarrelar-se, no vol malmetre el seu si.
  • Versos 25-30: El risc demana un sobreesforç.
  • Versos 31-36: Que caldrà fer amb el cor ferm quan sigui l'hora.
  • Versos 37-43: Conclusió.

Estil

• En el títol, el gènere i en el rerefons, hi és present l'exili.
• Lèxic i sintaxi de poca complexitat.
• Repeticions, paral·lelismes, musicalitat.
• Veu poètica, fortalesa d'esperit.

A Mallorca durant la Guerra Civil

(verdegen encara aquells camps)

Context

• Va publicar dos llibres en vida.
• Poema escrit el setembre de 1937, en plena Guerra Civil.

Temàtica

• Evocació de la terra natal de la qual s'ha hagut de distanciar.
• Lligam emotiu i l'aparició d'elements que fan malbé la pau.

Estructura

• Versos lliures i decasíl·labs.
• Externament: 17 versos, una sola estrofa i un apariat final.
• Internament:
  • Versos 1-10: Evoca un paisatge lluminós.
  • Versos 11-17: Part més fosca, emboirada, enterbolida, que suggereix destrucció.
  • Apariat final: Dos versos de gran força emotiva del poema.

Estil

• Contraposa elements de llum amb elements de foscor.
• Enumera elements diferents (visuals, de sensació, de gust).
• Fa ús de la personificació.
• Utilitza verbs i adverbis que expressen permanència.
• Cert hermetisme.
• Simbolisme del foc que transmet escalfor.

T'estimo perquè sí (Maria Mercè Marçal)

Context

• Sota la influència de la poesia avantguardista i de la popular.
• Poètica de revolta i afirmació de la dona.

Temàtica

• Poetitza l'embaràs i la maternitat.
• Afirmació de l'amor lligat a la natura.

Estructura

• Sonet anglès o shakespearià: 3 quartets i un apariat.
• Versos alexandrins blancs.
• Interna: Apareix l'amor.
  • Versos 1-4: Irracionalitat, força natural.
  • Versos 5-8: Inexplicabilitat de l'amor.
  • Versos 9-12: Força interior que empeny l'aventura.
  • Versos 13-14: Conclusió.

Estil

• Ús de "perquès" anafòrics com a element de cohesió.
• Lèxic ric.
• Importància del món oníric i de l'instint.
• Esperit de revolta (versos 11-12).