Anabolisme, Fotosíntesi i Quimiosíntesi: Funcions Vitals

Anabolisme

L'anabolisme és el conjunt de processos que condueixen a la síntesi de molècules complexes i requereixen la incorporació d'energia. El resultat dels processos anabòlics és la formació de biomolècules. En funció de la font d'energia utilitzada, distingim dos tipus de cèl·lules autòtrofes:

• Fotoautòtrofes: Utilitzen l'energia de la llum per a construir les seues molècules orgàniques (plantes, algues...).
• Quimioautòtrofes: Utilitzen l'energia alliberada en reaccions químiques (bacteris nitrificants...).

Fotosíntesi

La fotosíntesi és el procés en el qual les cèl·lules fotoautòtrofes sintetitzen matèria orgànica, com la glucosa, a partir de matèria inorgànica utilitzant l'energia de la llum. Les cèl·lules vegetals contenen clorofil·la, pigment que s'excita amb la llum i transforma l'energia lluminosa en ATP. És un procés redox contrari al que passa a la respiració cel·lular. És molt important per al manteniment dels ecosistemes terrestres, perquè produeix oxigen com a material de rebuig. També sintetitza matèria orgànica que utilitzen la resta d'éssers vius com a aliment. El procés de la fotosíntesi es produeix a través d'una sèrie de reaccions molt complexes que tenen lloc en dues etapes: lluminosa i fosca.

Quimiosíntesi

Les cèl·lules quimioautòtrofes sintetitzen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica, utilitzant com a font d'energia la que es desprèn de reaccions químiques.

• Fase d'obtenció d'energia i poder reductor.
• Fase de síntesi de matèria orgànica.

Les transformacions que realitzen els bacteris quimiosintètics exerceixen un paper important des del punt de vista ecològic.

Les Funcions de Relació

Les funcions de relació són tots els processos que capaciten els organismes per a reconèixer els canvis que es produeixen en el medi i per a respondre de manera adequada. Els estímuls són tots aquells canvis físics o químics que es produeixen en el medi intern o extern de la cèl·lula.

La relació en les cèl·lules

Es produeixen dues fases: percepció dels estímuls i l'execució de respostes (estàtiques, dinàmiques).

Relació als organismes pluricel·lulars

En aquests, la necessitat d'una coordinació entre totes les cèl·lules de l'organisme ha conduït a l'especialització i al repartiment de la feina.

• Cèl·lules receptores: Especialitzades en captar estímuls.
• Cèl·lules especialitzades en la transmissió i coordinació: S'encarreguen de transmetre la informació captada pels receptors, processar-la i portar-la en forma d'impulsos electroquímics fins als òrgans que executen aquesta resposta.
• Cèl·lules especialitzades a executar respostes: Especialitzades en generar moviments en resposta a un estímul.

Tipus de moviments de les cèl·lules

Hi ha tres tipus:

• Moviment vibràtil: Mitjançant unes estructures filiformes que poden ser cilis o flagels.
• Moviment ameboide: La cèl·lula avança per l'emissió dels pseudopodis, que són prolongacions del citoplasma dirigits pel citoesquelet. Aquest tipus de moviment el trobem als protozous i als fagòcits dels organismes superiors.
• Moviment contràctil: És un escurçament de la cèl·lula degut al lliscament de filaments d'actina i miosina al seu citoplasma.