Ampliació de la Unió Europea (1957-2013)

Ampliació de les institucions europees (1957-2013)

1. Descriviu la informació representada en el mapa.

Ens trobem davant d'un mapa polític d'Europa on es mostren els diversos països que s'han anat incorporant a la Unió Europea des del 1957 al 2013. A la part inferior esquerra veiem la llegenda, on hi ha tres graus diferents de grisos. El gris més fosc és utilitzat pels estats de la UE amb l'any d'ingrés, el gris intermedi és utilitzat pels països potencialment candidats i, finalment, el gris més clar és pels països candidats.

Gràcies a les dades mostrades al mapa, podem dir, doncs, que en els seus començaments la UE estava formada per només sis països el 1957: Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, Holanda, França i Itàlia. No obstant això, cada vegada més països s'hi han anat sumant, com ara el 1973 (Dinamarca, el Regne Unit i Irlanda), 1981 (Grècia), 1986 (Espanya i Portugal), 1995 (Finlàndia, Suècia i Àustria), 2004 (Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República Txeca i Xipre), 2007 (Bulgària i Romania) i 2013 (Croàcia). Han estat tantes les incorporacions que actualment conformen la UE 28 països. I n'hi ha uns quants en la llista de candidats (Sèrbia, Turquia, Montenegro, Macedònia del Nord i Albània) i potencials candidats (Bòsnia i Hercegovina i Kosovo). Abans que se'ls permeti ingressar a la Unió Europea, un Estat ha de complir les condicions econòmiques i polítiques en general, conegudes com els criteris de Copenhaguen, pels quals s'exigeix que per ser candidat els Estats han de gaudir d'un estat laic, un sistema democràtic de govern, i la consegüent independència de les institucions i llibertats del poble, i, finalment, el respecte de l'estat de dret.

2. Definiu:

Espai Schengen: És l'espai territorial europeu on s'han suprimit els controls fronterers per garantir la lliure circulació de persones, de béns, etc. En formen part tots els països de la UE (excepte el Regne Unit, Irlanda i Xipre), a més d'Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa. No és necessari que l'alumne especifiqui tots els països esmentats.

Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA): La CECA és un organisme econòmic supraestatal creat l'any 1951 per regular el mercat del carbó i de l'acer entre els sis estats fundadors de la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Es considera l'origen de la UE actual.

3. Expliqueu el procés de construcció de la Unió Europea (UE) tenint en compte els aspectes següents:

• Quins van ser els motius polítics i econòmics que van impulsar el procés?
• Quins en van ser els països fundadors?
• Quins són els tres requisits, anomenats criteris de Copenhaguen, que ha de complir un estat per a poder ingressar a la UE?

El 1945, quan Europa estava destrossada després de la Segona Guerra Mundial, alguns polítics i intel·lectuals van dir que calia evitar que es tornés a produir un conflicte armat entre estats i per millorar el desenvolupament econòmic d'Europa.

Un dels motius històrics d'enfrontament entre França i Alemanya havia estat el control del Sarre, territori amb una activitat minera i siderúrgica important. Per evitar que tornés a passar, l'any 1950 Robert Schuman (Ministre d'Exteriors francès), a partir d'una idea de l'economista Jean Monet, va presentar la primera proposta de crear un organisme supraestatal (el Pla Schuman), amb capacitat de control, per damunt dels estats, de tota la producció de carbó i acer de França i de la RFA (República Federal d'Alemanya).

La iniciativa va ser valorada molt positivament i l'any 1951 es crea la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l'Acer) entre els països del BENELUX (Bèlgica, Holanda i Luxemburg), Itàlia, França i la República Federal Alemanya -països fundadors-. Tenia com a objectiu aconseguir la lliure competència en el mercat del carbó i de l'acer, per tal d'aconseguir preus més barats i assegurar-ne el subministrament.

Uns anys després, el 1957, Alemanya Federal, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i França (països fundadors) van signar els Tractats de Roma i van constituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA). D'aquesta manera, crearen un mercat comú, és a dir, una zona en la qual els productes podien circular lliurement entre aquests sis països sense haver de pagar impostos a les duanes.

Més tard, el 1992, els membres de la Comunitat Econòmica Europea van signar el Tractat de Maastricht, de manera que la Comunitat Europea va passar a anomenar-se Unió Europea. Des de llavors, la Unió Europea s'ha anat ampliant progressivament fins a arribar als 27 països que la formen en l'actualitat. Espanya ingressà en aquesta organització el 1986.

Qualsevol país que reuneixi les condicions per a ser membre de la UE pot sol·licitar l'adhesió. Aquestes condicions es coneixen com a "criteris de Copenhaguen" que consisteixen en:

- Criteri polític: L'estat aspirant ha de tenir institucions polítiques estables que garanteixin la democràcia, l'estat de dret, el respecte als drets humans, el respecte i la protecció de les minories.

- Criteri econòmic: Cal tenir una economia de mercat ferma i viable, capaç d'adequar-se al grau de competitivitat existent dins de la UE.

- Cabal comunitari: Tot el conjunt de lleis i objectius polítics i econòmics d'àmbit europeu existents, que el país candidat ha d'acceptar i assumir com a propi.