L'Amor a Tirant lo Blanc: Honor, Fama i Debats Cortès

L'Amor Virtuós a Tirant lo Blanc: Honor i Fama (Capítol 127)

Encara que totes les característiques de l’amor virtuós i honorable es donen en la relació entre Tirant i Carmesina, no corresponen ben bé a l’ideal pretès. De fet, la fama i l’honor cavallerescos de Tirant són anteriors a la coneixença de la princesa, i la seva relació amb la dama ens ofereix totes les febleses, mancances i debilitats del nostre heroi.

Tirant i Carmesina vs. Curial i Güelfa

Veurem clarament les diferències si comparem la relació de Tirant i Carmesina amb la de Curial i Güelfa. Aquests dos darrers amants, abans de la seva relació, parteixen d’una situació socialment crítica: ell és un cavaller de baix llinatge i ella, una vídua desvalguda i, d’alguna manera, arraconada. Ella finança la carrera militar de Curial, al qual permet progressar socialment. I ella recupera i legitima la seva posició social, com a dona i com a senyora, havent aconseguit el cor del cavaller més valerós de la cort.

El Debat del Petó: Diafebus, Estefania i Plaerdemavida

Graus d'Aproximació en l'Amor Cortès

1. La dona ha de donar esperances.
2. Es pot deixar besar.
3. Pot acceptar abraçades.
4. Si practiquen l’amor mixt, pot lliurar tot el seu cos.

Segons aquests tractats, en la petició del bes, l’amant havia de prendre la iniciativa, com fa Diafebus en aquest passatge. Després de l’èxit del requeriment de Diafebus a Estefania i en la seva absència, el jove demana a la princesa que li deixi besar Estefania. Ella s’hi nega, i Diafebus s’enutja i reprodueix un acte de deseiximent (molt familiar per Martorell) de la seva senyora. La princesa es preocupa pel fet i demana a Estefania que recuperi la voluntat de Diafebus.

Visions del Petó: Eclesiàstica vs. Cortesana

Aleshores, Plaerdemavida argumenta que la princesa n’ha fet un gra massa. De fet, continua, besar és un costum ben natural i innocent per als francesos i, de vegades, en temps de guerra i de necessitat, cal fer alguna concessió per acontentar els aliats. Carmesina sembla que reprodueix els arguments dels autors eclesiàstics, que acostumaven a considerar que el petó era el començament de la perdició luxuriosa, mentre que Plaerdemavida defensa els arguments dels tractats amorosos i de la literatura cortesana.

En acabat, la princesa va a cercar Diafebus, el qual li planteja la disjuntiva de besar Estefania o deixar de ser-ne el servidor, com havia manifestat amb anterioritat. Finalment, Diafebus besa tres vegades Estefania, en honor de la Santa Trinitat de Déu. Un altre cop, en aquest capítol Martorell combina sexe, humor i anàlisi psicològica en descriure el festeig dels amants, i ho fa amb una desimboltura completament mancada de prejudicis religiosos i narrant l’acció a través dels personatges femenins.