L'Amor i l'Ànima: Fitxa Tècnica i Context Històric d'Eros i Psique

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,79 KB

Eros i Psique (Amor i Psique)

  • Autor: Antonio Canova
  • Cronologia: Últim terç del s. XVIII (1787-1793)
  • Estil: Neoclàssic
  • Material: Marbre
  • Tipologia: Escultura exempta
  • Dimensions: 1,55 x 1,68 m.
  • Localització: París

Context Històric: El Naixement del Món Contemporani

Aquesta obra s’emmarca temporalment en un context històric de gran transcendència: el naixement del món contemporani.

Les noves idees de la Il·lustració difonen una visió del món totalment diferent a l’existent fins aquell moment. Prenen com a base l’ús de la raó i s'enfronten a una concepció del món basada en la tradició, l’autoritat i la revelació divina.

És el context en què la burgesia agafarà les rendes de la societat. Per mitjà de les revolucions polítiques liberals i la Revolució Industrial, es posarà fi a l’Antic Règim, donant pas a un nou sistema d’organització política: l’Estat liberal.

L'Estil Neoclàssic: Rebuig al Barroc i Rococó

L’obra pertany al Neoclassicisme, un moviment artístic que responia als gustos de la burgesia revolucionària.

Característiques de l'Estil Neoclàssic

  • Identificació amb els ideals de la Il·lustració.
  • Rebuig dels artificis i la frivolitat del Rococó.
  • Recuperació dels models de l’Antiguitat Clàssica i dels seus ideals (equilibri, proporció, bellesa, interès per la figura humana...).
  • Difusió a través dels Salons i les Acadèmies.

L'Escultura Neoclàssica

L’escultura neoclàssica dóna tot el protagonisme a la línia pura, de contorns ben delimitats. Són conjunts serens i sobris en composició, fugint de les sinuositats i la teatralitat expressiva del Barroc.

Els temes més representats són les al·legories, els retrats, els mitològics i els funeraris.

Anàlisi de l'Obra: Composició i Tractament

Veiem una parella sobre un irregular bloc de marbre. La figura masculina (Eros), nua i amb ales, s’inclina i abraça la figura femenina (Psique) que, estirada, envolta amb els seus braços el cap del seu enamorat.

  • Tractament: Les figures presenten un tractament naturalista idealitzat, especialment visible en les expressions dels rostres, lluny de la teatralitat barroca.
  • Estètica: L’obra cerca la línia pura del contorn. L’equilibri, la proporcionalitat i l’harmonia impregnen la composició i potencien la seva bellesa.
  • Contrast: Cal destacar el contrast entre la base i la lleugeresa de les figures. Aquest contrast contribueix a incrementar el dinamisme.
  • Composició: L’estructura compositiva està dominada per dues diagonals que formen una X. El centre d'aquesta X es troba en l’espai que separa les dues boques. Aquest recurs aconsegueix centrar l’atenció en el gest.

Material i Tècnica

L’escultura està feta amb marbre, utilitzant la tècnica de la talla.

Significat i Funció: L'Amor i l'Ànima

El tema és mitològic.

És una refinada presentació de l’Amor en tota la seva dimensió de tendresa i desig carnal. Simbòlicament:

  • Ella (Psique) representa la ment o l’ànima.
  • Ell (Eros) representa l’amor físic.

Aquesta obra té una funció estètica, decorativa i propagandística de l’ideal de bellesa neoclàssica enfront del Rococó.

Models i Influències

El principal referent de l'obra és el món clàssic (Grècia i Roma).

Entradas relacionadas: