Amfiteatre Flavi: Símbol de l'Antiga Roma

El Colosseu: Amfiteatre Flavi de Roma

El Colosseu de Roma representa l'amfiteatre per excel·lència. És l'edifici d'oci, civil, públic, trencador i genuïnament romà. Va ser edificat per ordre del primer emperador de la dinastia Flàvia, Vespecià, l'any 72 dC, i va ser inaugurat pel seu fill Tit l'any 80 dC. L'any 81 dC, Tit morirà, i el seu germà Domicià, que el substituirà en el poder, afegirà l'últim nivell o àtic. Tota la dinastia Flàvia estarà implicada en la construcció del Colosseu i, per aquest motiu, també se l'anomena Amfiteatre Flavi.

Context Històric i Dinastia Flàvia

L'Imperi Romà i l'Alt Imperi

La història antiga de Roma (753 aC - 476 dC, caiguda de l'Imperi Romà d'Occident) es divideix en tres etapes: Monarquia (753 aC - 509 aC), República (509 aC - 31 aC) i Imperi (31 aC - 476 dC).

El Colosseu va ser edificat durant l'època imperial, caracteritzada per la pèrdua de funcions del Senat i l'augment del poder en mans d'un sol home que, directament o indirectament, seria el cap de l'Imperi. L'època imperial es divideix entre l'Alt Imperi (segles I aC - II dC) i el Baix Imperi (segle III dC), aquest últim caracteritzat per la divisió i la decadència romana. L'obra en qüestió es troba en l'època de l'Alt Imperi i, concretament, en els temps de la dinastia Flàvia.

Neró: Precedent de la Dinastia Flàvia

Neró representà l'últim emperador de la dinastia Juli-Clàudia, i durant el seu mandat va saquejar les arques de l'Imperi i va cremar la ciutat de Roma. Després es va suïcidar clavant-se una daga.

Vespecià: Fundador i Restaurador

Vespecià (69 dC - 79 dC) va ser el primer emperador Flavi. Arriba al poder gràcies a l'èxit de les seves campanyes a les guerres de l'Orient Mitjà. Amb Neró mort, deixarà les campanyes al seu fill Tit, i amb el suport de la majoria del poble romà, es convertirà en emperador. Es va veure obligat a ser l'encarregat de restablir l'ordre i el poder a tot l'Imperi en general i, concretament a Roma, després del mandat de Neró.

Abans de l'any 68 dC, Roma era una de les poques ciutats que encara tenien amfiteatre de fusta, i després de l'incendi no en va quedar res. Vespecià, necessitat de guanyar-se la confiança del poble, farà construir el Colosseu per utilitzar-lo com a campanya propagandística, i amb l'objectiu que el poble tornés a confiar en la política, en ell i en la seva dinastia.

Tit: Inauguració i Desafiaments

Tit (79 dC - 81 dC) substituirà el seu pare després de saquejar la ciutat de Jerusalem en les seves campanyes a Orient. El poble romà li tenia recel, perquè semblava que els déus anessin contra el seu mandat, ja que el volcà Vesuvi va entrar en erupció soterrant les ciutats de Pompeia i Herculà, i Roma va tornar a patir un incendi. Tit tenia el poble i «els déus» en contra i únicament el podia salvar amb la inauguració del Colosseu. L'any 80 dC, Tit l'inaugurarà i salvarà, així, el seu mandat. A més, declararà 102 dies de festa a Roma i anunciarà espectacles permanents al gran amfiteatre.

Domicià: Consolidació i Ampliació

Amb la mort prematura de Tit, el seu germà Domicià (81 dC - 96 dC) agafarà el relleu com a cap de l'Imperi. És l'època de la colonització de la Britània i la fortificació de la frontera amb Germània. Després d'aquestes campanyes i, entre altres coses, afegirà un últim pis al Colosseu.

Estructura i Espais del Colosseu

Ubicació i Història Constructiva

S'aixeca a Roma, situat al llac dessecat de l'antiga Casa Daurada de Neró. El seu precedent era l'amfiteatre d'Estatili Taure, fet de fusta l'any 29 aC i destruït per un incendi. Ha estat considerat l'edifici més complex que ha existit fins ara pel que fa a la història de l'art, tot i que, avui en dia, no el trobem en gaire bon estat a causa que, en l'època barroca, n'extragueren les pedres que formaven la construcció per tal de construir palaus i edificacions religioses, a més a més del deteriorament causat pel pas del temps. Va ser anomenat Colosseu per l'existència d'una colossal estàtua de Neró, que estava ubicada al seu costat i que no ha arribat als nostres dies.

L'Espai Exterior: Façana i Nivells

És un edifici de morter cobert de maó i revestit de marbre, tova i pedra. És de planta el·lipsoïdal de 187 x 155 metres amb una façana correguda al llarg del perímetre de l'edifici.

Exteriorment, consta de quatre pisos o nivells. Es basa en una construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos. Des de l'exterior s'hi aprecia la utilització de l'arc de mig punt sobre pilars gruixuts i columnes adossades de diferents ordres arquitectònics, amb una finalitat més decorativa, que aguanten un entaulament (arquitrau, fris i cornisa) que fixa el límit de cada un dels diferents nivells. El quart nivell o àtic, una estructura massissa, afegit posteriorment per l'emperador Domicià, és format per una paret seguida amb pilastres corínties, finestres rectangulars i escuts de bronze daurat.

En el primer nivell o planta baixa, d'ordre dòric-toscà, hi ha 80 accessos, a partir dels quals es distribuïa el públic a les escales i a les galeries que conduïen a la càvea. El segon nivell és d'ordre jònic i el tercer, corinti. Escultures de dignataris, mecenes de l'obra i emperadors, presidien el bell mig dels arcs d'aquest segon i tercer nivell.

Dos-cents quaranta màstils de fusta a la part superior permetien fixar un velarium, amb l'objectiu de protegir de les inclemències meteorològiques les més de 50.000 persones que assistien als espectacles. Aquest es muntava a partir d'un sistema de politges, que el tensaven i el desatansaven.

L'Espai Interior: Càvea i Arena

Interiorment, configurava una graderia o càvea envoltant l'arena oval de 74 x 46 metres, que era el lloc on es feien les celebracions. La càvea es recolza damunt la façana mitjançant un sistema esglaonat de galeries amb voltes que van equilibrant els pesos. La zona més feble, el mur superior, tenia els seients de fusta. Aquest és el motiu constructiu que fa que tot l'edifici sigui de pedra, excepte les voltes i el mur superior que són de formigó. La distribució dels espectadors en l'amfiteatre era un reflex de la societat romana i de la seva jerarquia, on cadascú ocupava l'espai segons la seva categoria social.

El Subsòl i les Naumàquies

Sota la càvea, en el subsòl de l'edificació, hi ha un sistema laberíntic i complex de fosses per a les bèsties dels espectacles, passadissos, corredors voltats, cambres per als gladiadors, per als materials, etc. Les feres, allotjades en cambres, eren transportades a l'arena a través de quatre ascensors que funcionaven a partir d'un sistema manual de politges.

S'ha de saber que tot aquest soterrani va ser construït després de tenir lloc l'única naumàquia que se celebrà en el Colosseu. Cal dir que, per a la realització d'aquesta naumàquia, s'instal·là un sistema impermeabilitzat de conducció d'aigua; és a dir, que tots els aqüeductes de Roma eren canalitzats cap al Colosseu per tal de poder inundar d'aigua (1,5 m de profunditat) l'arena i poder celebrar la batalla naval.

Significat i Funció de l'Amfiteatre

L'Amfiteatre en el Món Romà

La idea constructiva de l'amfiteatre neix de la unió de dos teatres per la part de l'escena. L'amfiteatre és una edificació de caràcter públic, on s'oferien espectacles de lluites de gladiadors i feres, escenificacions de mites i, en alguns casos, es feien batalles navals o naumàquies. Juntament amb el teatre i el circ, són les tres principals edificacions d'oci, dedicades a l'espectacle, del món romà.

Teatres i Circs: Altres Espais d'Oci

Els teatres eren edificis on es feien representacions dramàtiques. Com que en els espectacles romans el cor no existia, l'orquestra es reduïa a un espai semicircular.

Els circs eren rectangulars i allargats, amb grades al voltant i arrodonits pels extrems. A l'arena, dividida longitudinalment per la Spina, principalment es feien carreres de cavalls i carros (quàdrigues).

L'amfiteatre de Pompeia, edificat l'any 70 aC, és l'amfiteatre més antic del món romà.

La Funció Propagandística i Social

Glorifica l'emperador Vespecià i la dinastia Flàvia, en general. Va ser edificat clarament per donar bona imatge de l'emperador. El poble romà, tot i que en la seva majoria estava a favor de Vespecià com a cap de l'Imperi, començava a desconfiar de la política després del regnat del boig Neró.

El Colosseu és un clar intent de fer recuperar la confiança dels romans. S'aixeca per donar una imatge benefactora i amb una clara intenció propagandística de la nova dinastia que arribava al poder. Era l'eina política més important, on es reunia i es controlava el poble romà. Un clar exemple del fet que es volia guanyar la confiança del poble era que no es cobrava entrada.

Entreteniment i Demagògia

En aquest sentit, té una funció demagògica, perquè l'emperador el construeix pensant que, així, aconseguirà els favors i el suport del poble. Altrament, té la funció d'entretenir el públic romà amb aquests espectacles impressionants.