Amfiteatre Flavi: Guia Completa de l'Emblema de Roma

El Colosseu de Roma: Història i Arquitectura de l'Amfiteatre Flavi

Context Històric del Colosseu

L'emperador Vespasià, el primer de la tercera dinastia de l'Imperi Romà, va ordenar la construcció del Colosseu de Roma l'any 72 d.C.

L'edifici va ser inaugurat l'any 81 d.C. per Tit, fill i successor de Vespasià (79-81 d.C.).

Domicià (81-96 d.C.), germà i successor de Tit, va afegir l'últim pis (o àtic).

L'obra es coneix amb el nom de Colosseu per l'estàtua de l'emperador Neró, de 40 m, situada a prop. Però, com que tots els emperadors de la dinastia Flàvia van participar en la construcció, també es coneix com «l'Amfiteatre Flavi».

Podem ubicar aquesta obra en l'època de l'Alt Imperi Romà, en concret en temps de la dinastia Flàvia. Els tres emperadors de la Dinastia Flàvia van governar pocs anys (69-96 d.C.), però cal destacar la seva tasca en l'administració de l'Imperi:

• Van restablir l'ordre.
• Van mantenir protegides les fronteres mitjançant campaments militars.
• Van atorgar drets de ciutadania romana als habitants de les províncies de l'imperi.
• Van realitzar diverses construccions: el Fòrum de la Pau, els Banys de Titus (Tit) i l'Arc de Vespasià i Titus (al Fòrum Romà), a més del Colosseu.

Aquest període va estar marcat pel nou sistema polític, iniciat per August, que atorgava tot el lideratge a l'emperador. L'èxit del sistema imperial va ser la divisió del territori en províncies i la sòlida estructura social, jurídica, política i comercial que va suposar el Dret Romà i que va afavorir la Pax Romana. Va ser també un període de màxima expansió de l'Imperi Romà.

Estil i Característiques Arquitectòniques

El Colosseu de Roma (o Amfiteatre Flavi) és d'estil Romà Imperial. Els elements més importants d'aquest estil, que podem observar en aquesta obra, són:

• Grandiositat i monumentalitat: El seu objectiu és impressionar i demostrar la seva grandesa.
• Nova concepció espacial: «La creació d'espais».
• Nova concepció de l'arquitectura: Els romans són enginyers que fan art.
• Nous recursos arquitectònics: L'arquitectura voltada.
• Noves tècniques i materials constructius: El nou sistema de construcció necessitava nous materials i noves tècniques, com per exemple:
  • El morter, ja s'utilitzava al segle II a.C., però amb l'arquitectura voltada va tenir el seu gran desenvolupament en tractar-se d'un material econòmic i mal·leable que permetia ser utilitzat en grans projectes.
  • En les construccions en pedra, a la base, les pedres eren més pesants i, a mesura que anaven pujant les parets, s'utilitzaven pedres més lleugeres. A les cúpules s'utilitzaven pedres poc pesants, com la pedra tosca.
  • El maó cuit, es va començar a utilitzar a la primera meitat del segle I aC i es va utilitzar fins al final de l'Imperi.
  • Gràcies a les noves tècniques constructives i els nous materials, els romans podien construir un teatre, un amfiteatre o un circ enmig d'una esplanada, sense necessitar els pendents de les muntanyes.
• Lliure utilització dels diferents ordres arquitectònics.
• Pèrdua de protagonisme de l'artista: Supeditació de l'art als interessos de l'Estat o dels seus governants.

Descripció Arquitectònica del Colosseu

L'Espai Circumdant

El Colosseu s'aixeca a Roma, en un dels extrems dels antics fòrums, proper al Circ Màxim.

Es va construir sobre les ruïnes del gran parc que envoltava el palau de Neró, en concret sobre l'espai on havia estat el llac artificial.

L'entorn d'aquest monument es va veure alterat l'any 1936, quan es va obrir la Via dei Fori Imperiali.

Espai Exterior

El Colosseu de Roma s'ha considerat l'edifici més complex de la història de l'art construït fins ara. El seu aspecte exterior actual està força degradat, ja que, a més de la degradació pròpia del pas del temps i de dos terratrèmols, en època barroca es va utilitzar com a font de materials per a construir palaus i edificacions religioses. Es tracta d'un edifici de morter, maó, estuc i pedra, revestit originalment amb marbre travertí. La seva planta és el·líptica i mesura 187 m x 155 m. Exteriorment consta de quatre pisos o nivells, que s'aixequen sobre un estilòbat o podi, que no es correspon amb els pisos interiors. Es basa en una combinació de construcció arquitravada i voltada. En els tres primers pisos, podem apreciar 80 arcs de mig punt, acompanyats de columnes adossades de diferents ordres, amb més funció decorativa que de sustentació, que sostenen un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa, que fixa els límits entre nivell i nivell:

• En el primer nivell, les columnes són d'ordre dòric-toscà i hi ha 80 accessos, a través dels quals el públic accedia a les escales i a les galeries que duien a la càvea.
• En el segon nivell, les columnes són d'ordre jònic, i les del tercer són d'ordre corinti. Al mig dels arcs d'aquests dos nivells, hi havia escultures de dignataris, mecenes de l'obra i emperadors.
• El quart nivell o àtic, construït posteriorment per l'emperador Domicià, és una estructura massissa, formada per una paret seguida, amb pilastres corínties, finestres rectangulars i escuts de bronze daurat.

A la part superior, dos-cents quaranta màstils de fusta permetien fixar un «velarium», mogut per un sistema de politges, per protegir les més de 50.000 persones que assistien als espectacles.

Espai Interior

La part central està formada per una arena oval de 74 m x 46 m.

Sota l'arena, hi havia una complexa obra de maons, amb dependències de servei i cel·les per a les feres. Un sistema impermeabilitzat de conducció d'aigües permetia conduir tots els aqüeductes de Roma cap al Colosseu per tal de poder inundar-lo amb un nivell d'aigua d'1,5 m i poder representar batalles navals (naumàquia). Les feres allotjades en cel·les eren transportades a l'arena a través de quatre ascensors, moguts amb un sistema manual de politges. La càvea o graderia es recolza damunt la façana, mitjançant un sistema esglaonat de galeries amb voltes. La zona del mur superior tenia els seients de fusta.

La distribució dels espectadors es feia per una complexa organització de galeries anulars i radials, cobertes per voltes de canó i d'aresta.

El públic seia en funció de la seva categoria social. Els que estaven més a prop de la sorra eren l'emperador i els senadors i, de manera progressiva, cap amunt, s'anaven situant els estrats socials de classes més baixes.

Tot l'edifici és de pedra, excepte les voltes i el mur superior que són de formigó.

Significat i Funció del Colosseu

L'amfiteatre és una edificació de caràcter públic, on s'oferien espectacles de lluites de gladiadors i feres, escenificacions de mites i fins i tot alguna batalla naval (naumàquia).

La idea de l'amfiteatre neix de la unió de dos teatres per la part de l'escena i, juntament amb el teatre i el circ, eren les tres principals edificacions d'oci, dedicades a l'espectacle, del món romà.

Funcions

Funció Lúdica

El Colosseu és un amfiteatre i, per tant, un espai dedicat a la celebració d'espectacles: lluites de gladiadors i representacions de batalles navals històriques. L'entrada era gratuïta i la gent seia segons el seu estatus social.

Funció Propagandística

Abans de l'incendi de Roma, en època de Neró, Roma encara era de les poques ciutats romanes que tenien un amfiteatre de fusta, però amb l'incendi, va quedar completament destruït.

Models

L'amfiteatre de planta el·líptica, que sorgeix de la unió de dos teatres grecs, va ser una tipologia arquitectònica original de l'Imperi Romà.

Influències

La superposició d'ordres arquitectònics als diferents pisos era habitual en l'època hel·lenística i es va utilitzar també al Teatre de Marcel (13 aC), que va ser un model molt copiat en el Renaixement i en el Barroc.

El sistema de graderies i les instal·lacions del subsòl van servir de model a molts amfiteatres posteriors i fins i tot podem trobar influències en algunes construccions actuals, com són els estadis de futbol.

Monuments Romans de Lleure i Diversió

A continuació, es presenten alguns monuments romans destinats a la diversió i al lleure:

• Teatre de Mèrida
• Teatre de Sagunt
• Circ Màxim a Roma
• Termes de Caracal·la a Roma
• Amfiteatre de Tarragona
• ...i altres.