Àmbits de la Responsabilitat Social Corporativa i la seva Influència
Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho
Escrito el en catalán con un tamaño de 15,51 KB
PAC 3 Àmbits RSC i acords internacionals:
- Drets Humans: Declaració Universal de Drets Humans (1948) i, en general, tota normativa internacionalment acceptada en matèria de Drets Humans.
- Drets Laborals: Tot i que no apareix en el document a partir del qual s'havia de donar resposta a aquesta pregunta, els drets laborals formen part del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1976 (articles 6, 7 i 8). L'Organització Internacional del Treball (OIT) de les Nacions Unides ha emès més de 200 convencions en matèria de condicions laborals: Llibertat d'Associació, prohibició del treball forçós, prohibició del treball infantil i no discriminació. A més, l'OIT és la promotora de la Declaració Tripartida de Principis sobre Empreses Multinacionals i Política Social de 1977 (tripartida perquè participen els governs, les organitzacions de treballadors i d'ocupadors, i les pròpies empreses multinacionals).
- Medi Ambient: Sostingut per la Declaració de Rio de 1992 (fruit d'una Cimera mundial de les Nacions Unides, declaració signada pels governs), el Tractat constitutiu de la Unió Europea i les Directrius de l'OCDE per a empreses multinacionals.
- Protecció del Consumidor: Sostinguda per les Directrius de les Nacions Unides per a la protecció del consumidor. El dret del consumidor a una producció i un consum sostenibles està especificat, entre altres, en la Declaració de Rio i en l'Informe Brundtland.
- Dret a la Salut: Recollit en la Declaració Universal de Drets Humans i en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals.
- Lluita contra la Corrupció: Sostinguda per la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció (no apareix en el text) i el Conveni de l'OCDE de lluita contra la corrupció.
Pacte Mundial i UN-Business: Semblances i Diferències
Tal com assenyala el seu web institucional, el Pacte Mundial és una iniciativa voluntària que es recolza en les empreses per contribuir al mandat de l'Assemblea General de l'ONU. El Pacte Mundial (Global Compact) té com a objectiu "PROMOURE Pràctiques Responsables Empresarials i Valors de l'ONU entre la comunitat mundial de Negocis i el Sistema de Nacions Unides". Compta amb més de 13.000 entitats signants en més de 145 països i és la iniciativa voluntària de responsabilitat social empresarial en el món. La seva finalitat és desenvolupar, implantar i divulgar polítiques i pràctiques de responsabilitat social empresarial, oferint als seus signants una àmplia gamma de recursos i eines de formació i gestió per ajudar-los a implementar models de negocis sostenibles i responsables socialment.
La UN-Business Action Hub és una iniciativa destinada a promoure la col·laboració públic-privada. És un punt de trobada en el qual l'ONU i les empreses poden compartir informació, establir diàlegs, col·laboracions i associacions (partnership) per promoure els objectius institucionals de l'ONU i per avançar en solucions als desafiaments globals, com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (que proporcionen una plataforma per alinear l'acció privada i les polítiques públiques per al bé comú). La UN-Business Action Hub va ser desenvolupada com una iniciativa conjunta entre el Global Compact, el Global Hand (una organització no lucrativa amb seu a Hong Kong que s'especialitza en facilitar les connexions del sector privat i les organitzacions no governamentals), i 20 agències i entitats més de l'ONU.
En què s'assemblen?
- Són liderades per les Nacions Unides;
- Promouen les relacions entre les Nacions Unides i les empreses;
- Afavoreixen la col·laboració de les empreses amb les comunitats de les quals formen part;
- Potencien la contribució de les empreses en diferents mandats de les Nacions Unides;
- Fomenten la responsabilitat social de les empreses i la contribució de les empreses com a actors socioeconòmics a la "política pública mundial" que són els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.
En què es diferencien?
La principal diferència és que, mentre que en el Pacte Mundial el paper de l'ONU és el de facilitador, potenciador i assessor per a la sensibilització, creació de capacitats i dotació d'eines a les empreses per complir un mandat de les Nacions Unides, en el cas de l'UN-Business Action Hub és una plataforma de col·laboració públic-privada concreta, on els principals beneficiaris de les accions són les pròpies Nacions Unides, les ONG o les comunitats, bàsicament mitjançant projectes concrets.
Paper dels Consumidors a la RSC: El paper dels consumidors és vital per a la implantació de la Responsabilitat Social Corporativa. No obstant això, encara no estem en una societat on els consumidors hagin assumit ni suficient consciència, ni la capacitat d'incidència que poden arribar a tenir si incorporen la RSC en els seus criteris per a la decisió de compra.
Per a Ramón Jauregui (Eurodiputat socialista), és imprescindible la demanda social i ciutadana per pressionar les empreses perquè siguin socialment responsables. Per a això es requereixen climes d'opinió favorables i informació suficient sobre què és la RSC i sobre quines empreses són o no socialment responsables. Per a ambdues coses són necessaris uns mitjans de comunicació lliures que contribueixin en tots dos aspectes, complint així la seva pròpia responsabilitat empresarial com a mitjans de comunicació. No obstant això, la globalització també ha aguditzat la concentració dels mitjans de comunicació que es troben en mans d'uns pocs (tal com assenyala Renate Schroder, Directora d'Assumptes Europeus de la Federació Internacional de Periodistes), que a més estan vinculats a grans empreses que formen part del seu accionariat, per la qual cosa més aviat contribueixen a la desinformació en aquests aspectes.
PAC 4 Actors de la Societat Civil a Cimeres Mundials: Tal com assenyala Albareda (2012), sovint s’ha confós el concepte de societat civil global amb les ONG. Les ONG són una part important d’aquesta, però no són en absolut el mateix. De fet, encara avui és un tema de debat; alguns inclouen les empreses i els governs subnacionals i d’altres tendeixen més a equiparar la societat civil amb les ONG.
Per Jürgen Habermas (1987), la societat civil té dos components principals: d'una banda, el conjunt d'institucions que defineixen i defensen els drets individuals, polítics i socials dels ciutadans i que propicien la seva lliure associació, la possibilitat de defensar-se de l'acció estratègica del poder i del mercat; i, per altra banda, estaria el conjunt de moviments socials que contínuament plantegen nous principis i valors, noves demandes socials, així com la vigilància de l'aplicació efectiva dels drets ja atorgats.
En termes pràctics, inclouria les organitzacions no governamentals (ONG), organitzacions no lucratives (ONL), associacions de ciutadans, clubs i organitzacions esportives, grups religiosos, sindicats, col·legis professionals, moviments socials, think tanks, mitjans de comunicació (comunitaris, alternatius, independents...), organitzacions de consumidors, en ocasions governs subnacionals, etc.
Segons Keck i Sikkink (1998), la complexitat de la governança global i dels processos de les cimeres internacionals ha obligat la societat civil a plantejar-se el seu treball a escala global, bé a través d'organitzacions d'àmbit internacional o mitjançant xarxes d'organitzacions dinàmiques, que es conformen tant per accions de curt com de llarg termini.
Malgrat aquesta tendència a organitzar-se en xarxes, es poden trobar profundes diferències entre les OSC quant a la seva percepció de les institucions internacionals i la manera de relacionar-se amb aquestes, en funció d’aspectes com la visió de futur, les ideologies o estratègies de transformació social.
També es troben importants diferències entre aquelles OSC que han optat per aprofitar les oportunitats de treballar a l'interior del sistema (cimeres mundials) i generar canvis mitjançant la participació directa, i d’altres grups que refusen a integrar-se i consideren més efectiu treballar fora del sistema.
Tàctiques a Cimeres Mundials: La primera diferenciació que es pot trobar respecte de les tàctiques de les OSC a les cimeres mundials és entre aquelles que decideixen participar directament, és a dir, des de dins, i aquelles que opten per incidir indirectament, és a dir, des de fora, mitjançant fòrums o accions paral·leles a les cimeres.
Les cimeres de les Nacions Unides i els plans d'acció que aquestes produeixen brinden a les OSC l'oportunitat d’estar entre els delegats i els mitjans de comunicació per promoure les seves idees i projectes i adaptar un tema de la cimera com a part integral de la seva pròpia agenda. Igualment, aquests esdeveniments ofereixen als actors de la societat civil l'espai que requereixen per fer propostes i contribuir a implementar i monitoritzar les agendes dels cims (UNSRID-S6).
Quant a les tàctiques de què es serveixen aquestes xarxes en els esforços de persuasió, socialització i pressió, Keck i Sikkink (1998, pàg. 16) assenyalen les següents: política d’informació, política simbòlica, política de palanca i política de rendició de comptes.
La política d’informació o l’habilitat per a generar credibilitat política de manera immediata amb l’ús de la informació per a donar-la a conèixer en els marcs en què genera un impacte públic de denúncia més gran. La informació és un element fonamental en la vida de les xarxes d'incidència. Hi ha qui les defineix essencialment com a estructures comunicatives. La informació és, en bona mesura, el que vincula les organitzacions. I, a través de la informació, és com les xarxes busquen tenir influència, ja que són proveïdores de fonts alternatives de coneixement que poden orientar tant l'acció de mobilització com la presa de decisions polítiques. La informació que generen les xarxes és de diferents naturaleses. D'una banda, hi ha tota la informació i l'anàlisi rigorosa que les xarxes internacionals cada vegada promouen i produeixen amb més qualitat, recolzades moltes vegades per especialistes acadèmics de l'àmbit que es tracti (Martin, 2007).
La política simbòlica o l’habilitat per a fer servir els símbols, les accions i les històries per a atrapar i donar sentit a una audiència o un actor objectiu que sol ser lluny de les demandes socials. Tal com assenyala Marti (2007), la interpretació simbòlica dels esdeveniments també forma part de les tàctiques d'influència de les xarxes. Donar un sentit a determinats esdeveniments i convertir-los en símbol ajuda a atraure voluntats i crear consciència sobre les qüestions. Un exemple serien els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Malgrat les debilitats en la seva formulació, les xarxes han convertit els ODM en un símbol utilitzat per generar consciència sobre les injustícies globals i per exigir responsabilitats als que els van subscriure.
És aquest últim aspecte “exigir responsabilitats” respecte dels seus compromisos als grans actors, el que dona lloc a la política de “rendiment de comptes” (accountability). Tal com assenyala Albareda (2012), les OSC internacionals i nacionals tenen un paper central en el desenvolupament d’aquestes xarxes. Solen ser les que comencen les accions de pressió i protesta, de manera que la seva acció pública fa que hi hagi altres actors que hagin de mostrar les posicions en públic. Les OSC introdueixen noves idees, aporten la informació bàsica i fan campanyes de lobby per a promoure el canvi polític.
Influència de les OSC a Cimeres: La influència de les OSC en el marc de les cimeres mundials no només s’exerceix sobre els actors governamentals o empresarials, sinó, i de forma important, entre elles per incidir en l’agenda civil global, les elaboracions de propostes presentades en les activitats oficials, per la coordinació de les xarxes internacionals i/o temàtiques, etc.
Tal com assenyala Marti (2007), la incidència política és un d'aquells terrenys en què el mesurament de l'impacte es complica enormement. Mai és fàcil l'atribució de resultats a accions concretes, i menys en la incidència política practicada per les xarxes d'OSC. No obstant això, a mesura que la incidència política és una part més important per les OSC, més responsabilitats tenen per la rendició de comptes de les seves activitats en aquest sentit.
Keck i Sikkink (1998) han proposat una escala qualitativa per situar el grau d'influència, identificant quatre etapes: 1) Influència en la creació i l’establiment de l’agenda política; 2) Influència en les posicions discursives dels estats i de les organitzacions internacionals governamentals; 3) Influència en els mecanismes institucionals; 4) Influència en els canvis polítics en actors objectiu, que poden ser estats, organitzacions internacionals governamentals (com el Banc Mundial) o actors privats (com les empreses) i influència en el comportament dels estats.
El primer escalafó de la influència se situa en la capacitat de posar el tema que ocupa a la xarxa en l'ordre del dia. És a dir, generar atenció sobre una qüestió que està oblidada o soterrada sota altres prioritats. En segon lloc, un cop situat el problema sobre la taula, es pot valorar en quina mesura les organitzacions internacionals objecte de la incidència assumeixen el tema en els seus discursos i en què termes l'emmarquen. Tot i que cal ser conscients del perill que comporta, per altra banda, la cooptació dels discursos per part de les institucions per rebaixar la seva càrrega crítica. Un tercer estadi se situaria en la influència sobre els procediments institucionals, és a dir, si es produeixen canvis en com es defineixen les polítiques (si s'obren i s'institucionalitzen espais per a la participació, per exemple). La quarta etapa d'influència consisteix a veure si han canviat les polítiques (objectiu final de la xarxa). Però les autores assenyalen una cinquena etapa que va una mica més enllà, encara que no sempre és fàcil distingir-la de l'anterior ni d'aquesta junt amb la tercera: no només el canvi en les polítiques, sinó en el comportament dels actors (Marti, 2007).
No sempre, però, les OSC aconsegueixen influència a les cimeres mundials. Un exemple és la participació a la Cimera oficial de Rio+20, on han participat OSC en les activitats oficials, però també en la “contra cimera”, on la OSC Amics de la Terra Internacional ha presentat un completíssim informe en què ha condemnat els acords assolits a la Cimera oficial de Rio +20, assenyalant que "deixen el camí lliure a les grans empreses". Segons la OSC, "L'acord, com ja s'esperava, està molt lluny de l'acció necessària per abordar les crisis planetàries que afrontem, i no contempla cap de les solucions plantejades per la societat civil a la Cimera dels pobles. Això es deu principalment a la influència que exerceixen els lobbies empresarials a les Nacions Unides. Pel contrari, la societat civil ha fet la seva part sortint al carrer per exigir un acord just, i al costat d'alguns països del Sud Global han impedit una declaració que ens hagués col·locat en una situació molt pitjor que la de fa 20 anys."