Ambients Sedimentaris, Teledetecció i Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG)

Ambients Sedimentaris

Fluvial: Detrítics, predominen conglomerats, gresos o pelites (clasts arrodonits). // Laminació encreuada, granoclassificació, ripples i marques de corrent. // Es poden trobar petjades o esquelets a les argiles.

Al·luvial: Conglomerats i bretxes (mala classificació). // Granoclassificació. // No fòssils.

Desèrtic: Predomina la sorra classificada, dipòsits de loess fets per llims. // Laminació encreuada de dunes i ripples. // No fòssils.

Glacial: Detrítics mal classificats amb clasts angulosos (bretxes). // No estratificació ni cap estructura. // No fòssils.

Lacustre i Palustre: Sorres fines i argiles, evaporítiques i carbó (en palustre). // Petjades.

Proximal: Margues (sorres i evaporítiques) / Bioturbació i estratificació paral·lela / Fòssils abundants d'animals sèssils: closques, eriçons i foraminífers.

Distal: Calcàries o dolomites / Estrats massius / Esculls coral·lins i foraminífers (en aigües càlides).

Peu de Talús i Fons Abissal: Sorres fines i margues / Granoclassificació i laminació encreuada, ripples i marques de corrent. / Pot haver-hi algun fòssil.

Platja: Gresos rics en calci o calcarenites / Laminació encreuada, ripples // Fòssils d'organismes de platja i trencats.

Deltaic: Gresos o calcarenites limonites i argiles i carbó en ambients palustres / Laminació encreuada, bioturbació, ripples / Fòssils conservats i restes de vegetals.

Albufera: Gresos fins, limonites i argilites evaporítiques / Laminació encreuada, ripples, bioturbació, motlles de cristalls de sal, petjades // Pot haver-hi fòssils conservats

Teledetecció

La foto aèria per avions ha estat molts anys la tècnica usada en la percepció remota de la superfície terrestre, s'empra encara de diferents maneres:

• Fotografies senzilles: Per identificar elements i situar-los en mapes temàtics, per reconèixer processos difícilment visibles de prop.
• Parelles de fotos: Per obtenir una visió en 3 dimensions a través d'estereoscopi.
• Ortofotomapa: Foto aèria vertical en què s'ha corregit la distorsió fotogràfica, incorpora topònims.

La teledetecció: comprèn l'anàlisi i el tractament de les imatges preses per satèl·lit. Hi ha satèl·lits que capten diferents canals o franges de radiació electromagnètica reflectida per la superfície terrestre. D'aquesta manera, la info dels diferents canals s'utilitza per a la confecció de diferents mapes temàtics. Vol d'un satèl·lit / cinta magnètica / imatge original / selecció canals / rectificació geomètrica.

Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG)

Els sistemes d'informació geogràfica (SIG) són sistemes integrats de captura, emmagatzematge, anàlisi i representació de dades espacials. El GPS ajuda a obtenir aquestes dades. Formats per: maquinari i programari, el programari SIG i les bases de dades georeferenciades.

La foto aèria per avions ha estat molts anys la tècnica usada en la percepció remota de la superfície terrestre, s'empra encara de diferents maneres:

• Fotografies senzilles: Per identificar elements i situar-los en mapes temàtics, per reconèixer processos difícilment visibles de prop.
• Parelles de fotos: Per obtenir una visió en 3 dimensions a través d'estereoscopi.
• Ortofotomapa: Foto aèria vertical en què s'ha corregit la distorsió fotogràfica, incorpora topònims.

La teledetecció: comprèn l'anàlisi i el tractament de les imatges preses per satèl·lit. Hi ha satèl·lits que capten diferents canals o franges de radiació electromagnètica reflectida per la superfície terrestre. D'aquesta manera, la info dels diferents canals s'utilitza per a la confecció de diferents mapes temàtics. Vol d'un satèl·lit / cinta magnètica / imatge original / selecció canals / rectificació geomètrica.

Els sistemes d'informació geogràfica (SIG) són sistemes integrats de captura, emmagatzematge, anàlisi i representació de dades espacials. El GPS ajuda a obtenir aquestes dades. Formats per: maquinari i programari, el programari SIG i les bases de dades georeferenciades.