Ambients Sedimentaris: Talús, Fons Abissal i Ambients de Transició

Peu de Talús i Fons Abissal

Talús: representa el límit de l’escorça continental i adquireix pendents de l’ordre del 5 % al 15 %.

Arriba a 3.000 o 6.000 m de profunditat en les aigües dels fons abissals.

Al peu del talús s’acumulen els materials dipositats a la part externa de la plataforma continental:

• dipòsits sense estructura interna: slumps
• materials que baixen pels canyons submarins (corrents de terbolesa) i s’acumulen i formen ventalls submarins. Els materials que hi sedimenten són les turbidites o flysch
• quan s’arriba al domini pelàgic hi trobarem margues, trípol i radiolarites.

Materials: Sorres fines i margues (turbidites)

Estructures sedimentàries: Granoclassificació, laminació encreuada, ripples i marques de corrents.

Fòssils: Hi pot haver fòssils.

Ambients de Transició

Limiten amb ambients continentals i marins. S’observen tonalitats ocres i els estrats presenten formes lenticulars.

Costaner (Platges)

La dinàmica d’aquest ambient depèn de l’energia de l’aigua (transport/sedimentació). Aquesta energia permet el trencament de les closques.

Límit superior: Zona on arriben les onades durant els temporals.

Límit inferior: Zona de mar endins on l’onatge deixa de tenir efecte.

Materials: Gresos rics en calci o calcarenites.

Estructures sedimentàries: Laminació encreuada i ripples.

Fòssils: Fòssils d’organismes de platja sovint trencats.

Deltaic

Hi arriben materials detrítics fins arrossegats pels rius. Després de ser dipositats les onades, marees i corrents de deriva els remouen formant els deltes. Si la capacitat de remobilització del mar és més gran que la de sedimentació del riu es formen els estuaris.

Ambients:

• Plana deltaica (zona emergida). Alternança d’ambients palustres i fluvials
• Front deltaic (forma de talús). Capes de sorres i llims que guanyen terreny al mar.
• Prodelta (part distal i profunda). Sedimenten llims i argiles. Pot haver-hi fauna.

Materials: Gresos, limolites i argiles. Carbó en ambients palustres

Estructures sedimentàries:

• Plana deltaica: laminació encreuada, bioturbació, ripples, petjades i bases erosives.
• Front deltaic: esllavissades

Fòssils: Fòssils ben conservats i restes vegetals.

Albufera

Llacunes salades més o menys allargades en direcció a la costa. Hi poden desembocar rierols. Poc profunda i limitada al mar per una barrera comunicada per canals. Hi ha organismes però poca biodiversitat.

Materials: Gresos molt fins, limolites, argiles. Evaporites

Estructures sedimentàries: Laminació encreuada, ripples asimètrics, bioturbació, laminació fina, motlles de cristalls de sal, petjades.

Fòssils: Fòssils ben conservats.

La Columna Estratigràfica

Amb el pas del temps geològic els ambients acostumen a canviar. Ho podem comprovar amb els canvis laterals de fàcies. Els canvis laterals poden provocar un aprimament dels estrats degut a reemplaçaments en aquests (s’atasconen). Sèrie o columna estratigràfica: conjunt d’estrats que han sedimentat de forma consecutiva.

L’erosió pot endur-se part del registre sedimentari o pot haver-se produït un període sense sedimentació discontinuïtats estratigràfiques:

• Hiat: absència de sedimentació entre el sostre d’un estrat i el mur del següent.
• Buit erosiu: interval de temps en què uns materials sedimentats van ser erosionats després.
• Llacuna estratigràfica: absència de dipòsits degut a un buit erosiu o a un hiat.

Relació entre diferents estrats:

• Concordança: els estrats consecutius són paral·lels
• Discordança: els estrats consecutius no són paral·lels.

a) Discordança angular: canvi brusc en la inclinació dels estrats superiors i inferiors.

b) Discordança progressiva: els estrats canvien d’angle gradualment. Es forma quan hi ha hagut un plegament i un costat s’erosionava i l’altre sedimentava.

Correlació: És la comparació de dues o més columnes estratigràfiques en una conca. L’objectiu d’aquest estudi és poder establir correspondències en el temps dels estrats en diferents indrets de la conca. S’han de tenir en compte criteris:

• litològics: composició, textura, color, estructures sedimentàries.
• mineralògics: observació de minerals peculiars
• químics: presència d’elements químics peculiars (iridi al final del Cretaci)
• paleontològics: localització de fòssils i estudi de les edats absolutes.
• geofísics: paleomagnètics
• tectònics: discordances.