Alteracions i Intervencions en Façanes

Definició: Dipòsit i Pèrdua de Material

Dipòsit de material

S'ha dipositat material nou en una façana.

Pèrdua de material

Un buit o forat en una façana per erosió o despreniment d'algun element (revestiment). Poden passar simultàniament. El temps pot influir en l'erosió de la façana i el dipòsit de material.

Processos d'intervenció generals:

• Dipòsit: Consolidar (netejar) → Protegir → Acabat
• Pèrdua: Eliminació de residus → Restitució → Consolidar → Protegir → Acabat

Tipus d'Alteracions en Façanes

Alteracions per Dipòsit

• Crostes: Pertorbacions de material. Sovint van acompanyades d'erosions. Són alteracions dures, contundents i que sobresurten de la superfície.
• Eflorescències: Sals cristal·litzades. Es poden eliminar amb facilitat. Generalment són blanques.
• Taques: Taques d'òxid a la pedra, degudes per exemple a la pol·lució.
• Sediments: Dipòsits de materials provinents de la sedimentació de partícules en suspensió a l'aire. Si troben una superfície humida, cauen i s'hi adhereixen.
• Creixements vegetals: Algues, molses, etc.

Alteracions per Pèrdua

• Arenització: Alteració en forma de sorra per pèrdua d'adherència superficial.
• Escrostonament (Decolchado) / Engrunament: El material s'engruna com una molla de pa.
• Exfoliació: El material es desprèn en forma de làmines. Habitual en les gelades.
• Despreniments: Caiguda de revestiments a trossos.
• Despreniment de pintura: Pèrdua d'adherència entre la base (substrat) i el revestiment.

Causes de les Alteracions

Aigua

L'aigua provoca erosió superficial. L'aigua que ha penetrat als porus del material pateix un procés de succió i surt cap a l'exterior, deixant sediments de sals i creant crostes o eflorescències. Això es produeix entre la capa base i el revestiment, causant pèrdua d'adherència. També pot causar dissolució. L'oxidació es produeix en materials petris que contenen components fèrrics.

Agents Atmosfèrics

La combustió d'hidrocarburs produeix gasos i partícules sòlides a l'atmosfera. Juntament amb la sal marina evaporada, s'ionitzen i, en barrejar-se amb les partícules sòlides de les combustions, produeixen àcids. Aquests àcids alteren l'estructura química dels materials. En xemeneies de maó és freqüent observar maons erosionats per aquesta reacció química.

Els raigs ultraviolats provoquen pèrdua d'elasticitat i rigidesa del material. Juntament amb els canvis tèrmics, pot perdre adherència i canviar de color.

En llocs de baixes temperatures, es produeix exfoliació del material. A les superfícies es creen tensions per dilatació durant el dia. Quan no hi ha sol, es creen tensions contràries. Aquest cicle constant pot provocar que el material es trenqui en làmines, fins i tot més grans que les causades per les gelades.

Vegetals i Altres

Vegetals (afectació estètica i física): El liquen és molt resistent a la manca d'aigua. Les algues i la molsa tenen forma de filament i necessiten aigua (humitat). Els fongs tenen textura esponjosa i es troben en zones seques. Els excrements d'ocells contenen àcid sulfúric i poden alterar químicament el material.

Els grafitis també són alteracions.

Mètodes d'Intervenció

Intervencions de Neteja

• Neteja amb aigua: Per eliminar substàncies solubles en aigua (eflorescències). És econòmic, no genera corrosió i no afecta la salut dels operaris. La pressió de l'aigua pot facilitar l'eliminació de crostes, etc. Els apòsits absorbents són pastes que succionen l'aigua de l'interior de les façanes juntament amb les partícules que hi són presents. Cal anar amb compte que l'aigua no penetri excessivament al substrat, ja que podria mobilitzar sals internes i causar noves eflorescències. No es pot utilitzar a baixes temperatures per evitar gelades al substrat.
• Neteja manual (petites superfícies): L'ús de raspalls pot causar erosió o desgast del material a netejar.
• Projecció de partícules: Sistema en sec que evita el perill de gelades i la mobilització de sals. El cost varia segons el material projectat. Requereix protecció per als operaris. La projecció de partícules microfisurades és un sistema més controlat i menys agressiu.
• Utilització de productes químics: Per a petites superfícies i substàncies específiques, ja que provoquen reaccions químiques. Sempre s'ha d'esbandir amb aigua posteriorment per eliminar residus reactius.
• Utilització de làsers/ultrasons: Per a petites superfícies o detalls concentrats, com en monuments.

Consolidació

Aplicació de productes (sovint orgànics o silicats) que reaccionen amb el material per reforçar-lo i cohesionar-lo. Els productes silicats o silicats orgànics actuen cohesionant les partícules disgregades amb la base.

Protecció

• Hidrofugació: L'aplicació d'una capa impermeable impedeix la transpiració de la façana, amb risc de condensació interna. Solució: Utilitzar hidrofugants que no obstrueixin la porositat del material.
• Reintegració de plaques: Reparació o substitució de plaques deteriorades (sovint per corrosió dels ancoratges).
• Reintegració de morters: Reparació o aplicació de morters per revestir o restituir volums, adaptant-se a la forma desitjada.

Acabats

• Aplicar barnís: Unifica l'aspecte.
• Aplicar pintura: No obstrueix la transpiració i unifica el color.