Alteracions del Llenguatge: Dislàlia, Disfèmia i Disfonia

Alteracions del Llenguatge

Terminologies i Classificacions

Les dificultats del llenguatge poden ser un símptoma d'altres patologies més complexes. Cal diferenciar entre el trastorn expressiu i el comprensiu. El trastorn del llenguatge en un nen porta associat freqüentment dificultats en la interacció amb el seu entorn, rendiment escolar deficient, aïllament i retard en el desenvolupament cognitiu. No es pot centrar en els símptomes aïllats i reeducar-los, sinó que s'ha de tenir en compte el nen globalment, com a persona, valorant les repercussions que l'alteració produeix en el seu entorn. Això implicarà la col·laboració de la família, l'escola i els especialistes adequats.

Alteracions del Llenguatge Expressiu

Dislàlia:

Dèficits de tipus cognitiu, sensorial i cultural. Trastorn afectiu-emocional (afecta la fonètica).

Disfèmia (quequeig, taquifèmia):

Trastorn neurològic, genètic, afectiu-emocional (afecta la fluïdesa).

Disfonia:

Trastorn d'origen orgànic, hormonal, de tipus emocional o alteracions de l'aparell fonètic (afecta la veu).

1. Dislàlia: Alteracions en la Producció de Sons

- La dificultat està centrada en l'aspecte motriu, articulatori.

- Són nens amb errors estables, que cometen sempre el mateix error quan emeten el so o sons problemàtics.

- Parlem de trastorn fonètic quan aquestes dificultats persisteixen més enllà de l'edat en què aquests sons es pronuncien correctament.

- Les alteracions poden ser per:

• Omissions: Falta de producció d'un so.
• Substitucions: Substitució d'un so per un altre.
• Distorsions: Substitució d'un so per un altre que no pertany al sistema fonètic de l'idioma.

- Aquests processos són habituals fins als 3 anys d'edat aproximadament. A partir d'aquesta edat, la seva persistència ha de ser valorada.

- Entre els 6 i 7 anys d'edat, l'adquisició dels sons de la llengua s'ha d'haver completat.

2. Disfèmia - Taquifèmia: Forma Confusa, Desordenada, Precipitada i Ràpida de Parlar

Característiques:

• Tendència de parla ràpida.
• Omissions de sons i síl·labes completes.
• Omissions ocasionals de paraules dins d'una frase.
• Repetició de paraules i síl·labes de forma inconscient.
• Falta de coordinació respiratòria que provoca un bloqueig en l'emissió.

2. Disfèmia - Quequeig: Alteració en el Ritme de la Parla

Es manifesta amb interrupcions en la fluïdesa de la paraula, repetició o allargament involuntaris de sons, solen acompanyar-se de moviments bruscos en tot el cos. Apareix entre els 3 o 4 anys i augmenten amb l'edat.

Dos Tipus:

• Quequeig Clònic: Repeticions de la primera síl·laba o paraula d'una frase de forma convulsiva (pe... pe... pe... per què?)
• Quequeig Tònic: Es produeix una parla entretallada. Estat d'immobilitat muscular per un espasme que impedeix l'emissió de la paraula, a l'acabar l'espasme, s'escapa la paraula precipitadament. (p.... Per què?)

Hem de fer:

• No manifestar impaciència o incomprensió i mantenir-se tranquil i atent al missatge.
• No interrompre ni corregir al nen.
• No intentar endevinar el que dirà.
• No suggerir que parli més a poc a poc.

Normalment cal un tractament psicoterapèutic com a recolzament al tractament logopèdic.

3. Disfonia: Alteració de la Veu

És l'alteració de la veu en les seves qualitats d'intensitat de to i timbre.