Alteracions de la Consciència, Cardiovasculars i Neurològiques

1. Alteracions de la Consciència

Parlarem d’alteracions on es mantenen les constants vitals: respiració i pols. Les podem classificar en: lipotimia, xoc (tractat en el tema hemorràgies) i coma.

1.1 Lipotimia

• És la pèrdua o disminució de consciència breu, (segons o minuts), deguda a una disminució sobtada del flux sanguini cerebral o de nutrients (glucosa sanguínia).

• És la forma més lleugera de pèrdua de consciència: la persona ens respondrà davant d’estímuls externs (veu alta, estímul dolorós, etc.) i tornarà al seu estat de vigília.

Causes:

• Emocions intenses, visions desagradables (sang, ferits, etc.).
• Calor excessiva i ambients tancats.
• Estar-se molta estona dret sense poder bellugar-se.
• Alteracions de la tensió arterial.
• Règims dietètics estrictes sense control.
• Exercici excessiu sense entrenar abans.

Símptomes:

• Sensació de mareig.
• Símptomes auditius, símptomes visuals (llums).
• Fluixedat a les cames.
• Pell pàl·lida, freda i suada.

Actuació:

• Controlar la possible caiguda, per evitar que la persona es colpegi al cap.
• Col·locar la víctima estirada a terra i si és possible en un lloc on hi hagi ambient fresc o airejat en decúbit supí. Aixecar-li les cames per tal d’aconseguir més irrigació al cervell.
• Afluixar-li la roba que li oprimeixi les vies respiratòries (corbata, cinturons, sostenidors, etc.).
• Evitar les aglomeracions al seu voltant.

1.2 Coma

El coma és una pèrdua de consciència prolongada amb disminució o anul·lació dels reflexos protectors (tos, deglució, etc.).

Símptomes:

• La persona no respon davant d'un estímul extern (veu alta, estímul dolorós, etc.).
• Es manté la respiració.
• Es manté el pols carotidi, però pot tenir absents el radial i el pedial.

Causes:

• Intoxicacions (alcohol, barbitúrics, monòxid de carboni).
• Diabetis.
• Trastorns SNC (epilèpsia, ictus cerebral...).
• Traumatisme cerebral, medul·lar.
• Hipòxia (ennuegament, ofegament).

Actuació:

• Afluixar la roba que oprimeixi la via respiratòria (corbates, cinturons, etc.).
• Mantenir permeable la via aèria.
• Controlar periòdicament els signes vitals (consciència, respiració i pols).
• Posar la víctima en posició lateral de seguretat, en cas que no sigui traumàtica.
• Tapar-la per a evitar la hipotèrmia.
• Si s’escau, iniciar les maniobres de suport vital bàsic.
• Si recuperés la consciència en breus minuts, és aconsellable la revisió mèdica de la víctima, per a avaluar possibles lesions.

2. Alteracions Cardiovasculars

• Les malalties cardiovasculars poden provocar estrenyiments i obstruccions dels vasos sanguinis.

• La causa més freqüent és l’aterosclerosi o formació d’ateromes (masses endurides) a les parets de les artèries coronàries.

2.1 Angina de Pit

Si l’obstrucció coronària no és total tindrem una zona del miocardi on arriba menys sang.

Davant d’un esforç o un trastorn emocional que requereixin un increment del treball cardíac, aquesta part no rebrà prou oxigen per a augmentar la seva activitat, i llavors es produirà l’angina de pit.

Normalment, les molèsties es calmen o desapareixen quan l’afectat atura l’esforç i reposa uns 10 minuts, ja que així redueix la necessitat d’oxigen del miocardi.

2.2 Infart de Miocardi

Si l’obstrucció coronària és completa hi ha una part del miocardi que no rep oxigen permanentment, raó per la qual una vegada apareguin les molèsties no es calmaran amb el repòs i pot quedar una lesió permanent al miocardi per mort de les cèl·lules.

La lesió al miocardi per infart pot arribar a ser mortal si el territori que no rep sang és prou gran per a afectar greument el funcionament del cor.

Símptomes:

• Dolor o molèsties persistents al pit, amb possible irradiació al coll, les espatlles, el braç, l’esquena i el maxil·lar. Sensació d’opressió al cor.
• Dificultat respiratòria: la respiració es fa més ràpida amb sensació d’ofec.
• Alteracions de la pell: suor freda, pell pàl·lida o cianòtica (blavosa).
• Irregularitats del pols: ràpid, arrítmic.
• Inconsciència, aturada respiratòria o aturada cardiorespiratòria.

Actuació:

• Aturar tot tipus d’activitat i reposar.
• Calmar el pacient ja que l’angoixa augmenta les necessitats d’oxigen i pot empitjorar la situació.
• Si té dificultat respiratòria, col·locar la víctima en posició semi asseguda per millorar la situació.
• Preguntar-li si pateix alguna malaltia o pren alguna medicació al respecte (pot haver patit més infarcts).
• Una vegada demanada l’ajuda, valorar constants vitals i iniciar SVB si és necessari.

3. Trastorns Neurològics

Hi ha diferents afeccions del sistema nerviós central amb manifestacions externes que en el moment d’aparèixer creen situacions difícils de resoldre.

En podem destacar:

• Epilèpsia
• Accident vascular cerebral

3.1 Epilèpsia

• Significat etimològic “aturada imprevista”.

• Es manifesta amb crisis de convulsions generalitzades o localitzades i amb pèrdua de la consciència.

Es poden apreciar les fases següents:

• Fase inicial:

El pacient cau a terra, amb pèrdua de la consciència de manera sobtada. De vegades pot fer un crit.

• Fase de contracció:

La víctima entra en una fase de contracció o rigidesa muscular generalitzada que provoca una aturada respiratòria. Aquesta fase pot durar entre 10 i 20 segons.

• Fase de sacsejades:

La víctima comença a tenir convulsions (contraccions-relaxacions) generalitzades, respira sorollosament, té un increment de la salivació i una pèrdua del control dels esfínters. La durada pot ser de 2-3 minuts. En aquesta fase la víctima pot mossegar-se la llengua.

• Fase postconvulsiva:

La víctima entra en una fase de son o de coma, de la qual es va despertant progressivament, confusa i desorientada, sense recordar el que ha passat. Aquesta fase pot tenir una durada molt variable, entre 10 i 30 minuts, i la víctima pot tornar a tenir convulsions.

Actuació:

• Autoprotecció.
• No subjectar la víctima: deixar que la crisi evolucioni.
• Evitar que es lesioni (apartant objectes, posant-li coixins sota el cap...).
• Afluixar-li la roba (cinturons, sostenidors, corbates...).
• Sense córrer cap risc introduir un objecte tou a la boca per evitar que es mossegui la llengua però deixant que passi l'aire per les vies.
• Comprovar que la via aèria estigui oberta.
• Evitar que s’ennuegui si vomita.
• Vigilar els signes vitals.
• Col·locar la víctima en posició lateral de seguretat (PLS) en la fase postconvulsiva.

3.2 Accident Vascular Cerebral

Conjunt de situacions d’aparició sobtada que provoquen una disminució de les funcions del sistema nerviós central per algun problema dintre dels vasos sanguinis cerebrals.

En podem destacar:

• Embòlia
• Trombosi
• Hematoma
• Hemorràgia

Símptomes:

• Alteració de la consciència.
• Alteració coordinació motora.
• Alteració to muscular (relaxació músculs de la cara).
• Vòmits.

Actuació:

• Controlar signes vitals.
• Controlar la via aèria.
• Col·locar pacient en PLS (excepte: traumatismes cranials).
• Activar trasllat a centre sanitari de forma immediata.

4. Patologies

A) Asma

Malaltia caracteritzada per atacs de dispnea respiratòria de duració variable, amb tos, sibilàncies i sensació de constricció.

En un atac d’asma, els músculs de les vies pulmonars pateixen una contracció, i les parets de les vies respiratòries s’inflamen, estrenyent-se i per tant fent difícil la respiració.

Causes:

• Infecció respiratòria: provoca estrenyiment de les vies aèries (augment secreció mucosa...).
• Refredament i sequedat de les vies aèries.
• Resistència al pas de l’aire per l’arbre bronquial degut a estímuls nocius (contaminació, al·lèrgies, drogues, fum dels cigarrets...).

Símptomes:

• Ansietat.
• Tos sense motiu aparent.
• Suor i pal·lidesa.
• Respiració irregular i forçada.
• Cansament no relacionat amb l’activitat.

Actuació:

• Aturar l’exercici.
• Tranquil·litzar la víctima.
• Respiració File.
• Fer que prengui una inhalació del broncodilatador. Continuar amb la respiració File.
• No fer més de 2 inhalacions.
• Col·locar la víctima en posició semi-incorporada.
• Un atac lleu d’asma hauria de remetre en pocs minuts, si no ho fa, truqui al 112.

Actuació Preventiva:

• Realitzar exercici físic en ambient humit i temperat.
• Evitar ambients secs, freds o amb pol·lució.
• Escalfaments adequat (progressiu, evitant la hiperventilació, respiració nasal o abdominal).
• Activitats aeròbiques i aquàtiques.
• No parar de cop l’activitat.
• Evitar canvis bruscos de temperatura.
• Controlar les infeccions respiratòries.
• Fer servir el broncodilatador abans de l'exercici (15-60').

B) Diabetis

Malaltia metabòlica produïda per una deficiència absoluta o relativa en la producció d’insulina pel pàncrees (hormona que regula el nivell de glucosa en sang).

• Hiperglucèmia: augment del nivell de glucosa en sang.

• Hipoglucèmia: disminució del nivell de glucosa en sang per un excés d’insulina en sang.

Si un diabètic es troba malament, donar-li sucre (corregirà la hipoglucèmia amb rapidesa i, si té hiperglucèmia, no li farà mal).

Causes i Factors Contribuents:

• Genètica.
• Obesitat.
• Virus.
• Excés sucres.
• Edat avançada.
• Alcohol i tabac.
• Estrès.
• Sedentarisme.

Símptomes:

Hiperglucèmia:

• Pell calenta i seca.
• Pols i respiració ràpids.
• Nàusees, vòmits.
• Set excessiva.
• Ganes d’orinar.
• Dolor abdominal.

Hipoglucèmia:

• Debilitat, mareig.
• Gana.
• Palpitacions i tremolors musculars.
• Conductes estranyes: víctima confusa o violenta.
• Pell suada, freda.
• Pols ràpid i fort.
• Nivell de consciència disminuït.

Actuació:

Preventives:

• Detectar-la el més aviat possible.
• No descuidar el tractament.
• Hàbits saludables (no tabac, alimentació baixa en hidrats de carboni amb baix índex glucèmic i eliminar H.C alts en índex glucèmic).
• Exercici físic: aeròbic, hidratació, acompanyats i amb suficients nivells de glucosa.

Específiques:

Hipoglucèmia:

• Beguda amb sucre.
• Aliment dolç i fàcilment absorbible (plàtan).
• Posteriorment a la recuperació primera s’ha de fer una bona ingesta d’HC.

Hiperglucèmia:

• Hidratació e injectar insulina.
• Assistència mèdica urgent.

C) Anèmia

Disminució del nombre d’eritròcits (o glòbuls vermells) i de la quantitat d’hemoglobina per unitat de volum de sang.

Per lo tant hi ha anèmia Hemo (per falta de hemoglobina) i anèmia no Hemo per falta de eritròcits.

Causes:

• Dèficit de nutrients (ferro, vit. B12, àcid fòlic...) que participen en la hematopoyesi (producció de glòbuls sanguinis).
• Altres: pèrdua sang, l’exercici físic (pseudo-anèmia de l’esportista).

L’Anèmia de l’Esportista:

Aguda:

• Disminució ràpida i significativa de glòbuls rojos.
• Després d’esforços perllongats i intensos.
• Es destrueixen molts eritròcits.
• Pot durar fins a 12 dies.
• No és una vertadera anèmia.

Crònica:

• Aquesta si que és anèmia real.
• Deguda a l’entrenament molt dur, intens, perllongat, mal planificat....
• Dieta desequilibrada (dèficit vitamines, ferro...).
• Problemes d'absorció de FE.

Símptomes:

• Palidesa de pell.
• Fred a mans i peus.
• Taquicàrdia a l’esforç.
• Palpitacions en repòs.
• Dispnea, respiració exagerada davant esforços no molt intensos.
• Cansament precoç.
• Dolor muscular.
• Dificultat concentració.

Actuació:

Preventives:

• Educar en una dieta rica i variada.
• Augment consum vit. C (afavoreix absorció del ferro).
• Reduir consum te, cafè i alcohol (perquè dificulta absorció del ferro).
• Evitar sudoració excessiva (es perd ferro).