Alteracions Auditives: Tipus, Graus i Intervenció Educativa

Alteracions Auditives: Tipus, Graus i Intervenció

Tipus i Graus de Sordesa

La sordesa es pot classificar segons la seva localització i el moment d'aparició, així com pel seu grau de pèrdua auditiva.

Tipus de Sordesa Segons la Localització

• De transmissió: Afecten l'orella externa o l'orella mitjana.
• Neurosensorials o de percepció: Afecten l'orella interna o el nervi auditiu.

Tipus de Sordesa de Percepció: Segons les Causes

• Genètiques: Es calcula que més d'un 50% de les sordeses poden tenir una causa genètica.
• Prenatals: Són les sordeses que es generen durant l'embaràs, bé per malalties de la mare o per incompatibilitat Rh entre la sang de la mare i del fetus.
• Neonatals: Són les produïdes durant el primer mes de vida, a causa de prematuritat, anòxia neonatal o traumatisme obstètric.
• Adquirides durant la infància: A causa d'infeccions, neurinoma (tumor que afecta el nervi auditiu), traumatismes sonors o causes tòxiques (medicaments).

Tipus de Sordesa de Percepció: Segons el Moment d'Aparició

• Prelocutiva: Quan apareix abans de l'adquisició del llenguatge (abans dels 2 anys).
• Perilocutiva: Quan s'inicia mentre no s'ha completat el procés d'adquisició del llenguatge (entre els 2 i 5/6 anys).
• Postlocutiva: Quan apareix després que el procés d'adquisició ja està ben consolidat (a partir dels 6 anys).

Graus de Pèrdua Auditiva (Audiometria)

• Pèrdua auditiva lleugera: Pot comportar problemes per sentir la veu baixa i algunes consonants.
• Pèrdua auditiva mitjana: Pot comportar pèrdua d'informació en converses i molt mala discriminació de paraules.
• Pèrdua auditiva severa: Pot comportar que no se sentin converses a intensitat normal.
• Pèrdua auditiva profunda: Pot comportar que no se senti la parla i es percebi només vibració.

Intervenció Educativa en la Deficiència Auditiva

La sordesa té una incidència significativa en l'aprenentatge de la llengua. Els infants amb sordesa o sordceguesa requereixen estimulació auditiva i logopèdica per a l'adquisició del llenguatge. Així mateix, és fonamental vetllar pel seu correcte desenvolupament en els àmbits social, afectiu i comunicatiu.

La Sordceguesa: Definició i Abordatge

La sordceguesa és una discapacitat (no una malaltia) sensorial que implica la pèrdua combinada d'audició i visió. Aquesta condició afecta de manera substancial la comunicació, l'accés a la informació i la mobilitat.

La majoria de les persones amb sordceguesa conserven alguna resta auditiva aprofitable o alguna resta visual. Es classifiquen principalment en dos grups:

• Congènits: Aquells que no han vist ni sentit mai.
• Adquirits: Aquells que han desenvolupat la sordceguesa al llarg de la vida.

Causes de la Sordceguesa

Les causes poden ser diverses, incloent la prematuritat en el naixement, la meningitis (inflamació del teixit prim que envolta el cervell i la medul·la espinal), infeccions oculars o auditives, ictus, exposició a agents químics o tumors, entre d'altres.

Intervenció Educativa en la Sordceguesa

• Es necessita una llengua de signes (hi ha moltes vies de comunicació) i es requereix un mediador per a cada persona amb aquesta discapacitat, adaptant-se a les seves necessitats individuals.
• És important facilitar tot tipus d'activitats extraescolars, ja que és fonamental per a una comunicació satisfactòria amb els companys i l'entorn, afavorint la seva inclusió social.