Alteracions Anatomofisiològiques del Pacient Edèntul Total

El Pacient Edèntul

Característiques Anatomofisiològiques

Durant l’exploració intraoral, s’han d’estudiar a fons totes les estructures afectades per la pèrdua dentària, així com aquelles que poden influir en el tractament protètic. Això ajudarà a decidir quina de les diverses opcions existents és la més adequada.

La pèrdua de la totalitat de les peces dentàries afecta el pacient en nombrosos aspectes morfològics, funcionals i psicològics, modificant completament la situació que tenia abans de perdre totes les dents.

Característiques del Pacient Edèntul

Fesomia o Aspecte Facial

• La pell inferior de la cara s’arruga, ja que, en no existir dents, no hi ha suport labial.
• Els llavis s’enfonsen, marcant els solcs nasogenians i produint nombroses arrugues periorals.
• L’aspecte del perfil facial passa a ser còncau, a causa de l'enfonsament labial i la reabsorció alveolar.
• Disminueix la dimensió vertical de la cara (a causa de l'absència de dents).

Mucoses

• En absència de peces dentàries, la mucosa masticatòria s’atrofia.
• Aquesta atròfia es manifesta com un aprimament del teixit gingival (indispensable per poder suportar la pròtesi).
• És més fàcil que es produeixin irritacions, i es formen úlceres i ferides que fan impossible al pacient portar pròtesis mucosoportades.

Vorells Alveolars

• També pateixen atròfia, ja que en no existir dents perden la seva principal funció, que és el seu suport.
• L’atròfia es manifesta com una reabsorció òssia de les crestes que anirà augmentant amb el temps, fins i tot arribant a desaparèixer completament.
• La reabsorció del vorell mandibular és major i més ràpida que la del maxil·lar superior.

Classificació dels Vorells Alveolars

1. 0 - ⅓: Escassa pèrdua d’altura.
2. ⅓ - ⅔: Pèrdua moderada d’altura.
3. ⅔ - 3/3: Intensa pèrdua d’altura.
4. Eminència alveolar punxeguda: Amb degradació, principalment lateral.

• Tot i la presència de les pròtesis, que retornen parcialment la funció de suport al vorell alveolar, el procés de reabsorció continuarà, ja que, una vegada perdudes les peces dentàries, aquest procés no pot ser aturat.
• Amb un bon disseny de l’aparell, la reabsorció es frenarà.

Ossos Maxil·lars

En desaparèixer les dents, els ossos maxil·lars perden la resistència que aquestes els proporcionaven, disminuint la seva qualitat òssia. Això els fa més fràgils i augmenta el risc de fractura òssia davant un traumatisme.

En el maxil·lar superior es produeix una pneumatització dels sins paranasals, augmentant la seva mida a l’interior de l’os, la qual cosa el fa més fràgil.

Músculs Facials i Masticatoris

Els músculs masticatoris, a causa de l’absència del procés de masticació, s’atrofien i pateixen hipofunció, resultant en una menor força de mossegada.

Els frenells poden situar-se en una localització més oclusal de la que tenien quan el pacient estava dentat, a causa de la reabsorció del vorell.

Aquests limitaran l’extensió de la pròtesi, ja que mai s’ha d’envair la seva inserció perquè es desestabilitzaria.

Sistema Nerviós Perifèric

El sistema nerviós perifèric, relacionat amb els músculs, pateix una atròfia parcial. Disminueix la seva capacitat de resposta davant de determinats estímuls i es redueix la velocitat dels seus reflexos. La resposta muscular es torna més lenta.

Articulació Temporomandibular (ATM)

L'ATM pateix una remodelació a causa del canvi que experimenta l’oclusió del pacient i la pèrdua de la dimensió vertical.

Aquesta remodelació afectarà:

• L’espai existent entre les diverses estructures de l'ATM, que es redueix.
• Els ossos que la formen, que poden patir osteòlisi.
• El disc articular, que es torna fibrós.

Llengua

La mucosa es veu afectada, aprimant-se i atrofiant-se, perdent papil·les i hipertrofiant-se d’altres, la qual cosa produeix coïssor i dolor.

Pot ser que la mucosa lingual s’atrofiï fins al punt que la llengua es torni llisa i brillant. Això es deu al fet que la seva mucosa és tan prima que es transparenten els vasos sanguinis. Aquest aprimament augmenta la possibilitat de patir lesions linguals, així com infeccions.

En ocasions, la mida de la llengua augmenta i ocupa l’espai que han deixat les dents entre les arcades, la qual cosa es coneix com a macroglòssia.

Aquesta alteració és una adaptació natural a la nova situació d’edentació total, que permet al pacient realitzar el segellat necessari per a la deglució. Una gran mida de la llengua pot afectar l’estabilitat de la pròtesi.

Glàndules Salivals

Pel que fa a les glàndules salivals, cal dir que en ocasions pateixen una degeneració grassa, la qual cosa significa que, progressivament, es van transformant en un teixit adipós i fibrós, disminuint així la quantitat i qualitat de la secreció salival que produeixen.

Això provocarà al pacient sensació de cremor i de sequedat a la boca (xerostomia). La glàndula més afectada sol ser la paròtida.

Presa d’Impressions en Pacients Edèntuls

Impressions Inicials

Per realitzar impressions exactes, cal tenir en compte que hem d’utilitzar les cubetes adequades.

Les cubetes per a edèntuls es troben de diversos materials: plàstiques, de metall, perforades, sense perforar, d’un sol ús, etc.