Altas Capacidades: Models Teòrics, QI i Indicadors Escolars

Influència del darwinisme.

Intel·ligència: capacitat heredada, amb gran influència genètica.

Associació entre classe social i intel·ligència.

Comença a diferenciar la influència de la genètica i l'ambient en el constructe d'intel·ligència.

Stanford-Binet: primer test de quocient intel·lectual (QI).

Resultat de dividir l'edat cronològica per l'edat mental i multiplicar el resultat per 100.

• SOBREDOTACIÓ: 130 o més
• INTEL·LIGÈNCIA SUPERIOR: 115-130
• INTEL·LIGÈNCIA NORMAL: 85 - 115 (QI Promedi: 100)
• LIMÍTROFE O BORDERLINE: 70 - 85
• RETARD MENTAL LLEU: 50/55 - 70
• RM MODERAT: 35/40 - 50/55
• RM GREU O SEVER: 20/25 - 35/40
• RM PROFUND: 20/25 o menys

Howard Gardner

Intel·ligència: habilitat o conjunt d'habilitats que permeten a l'individu resoldre problemes o crear productes originals dependents de l'escenari cultural.

Joseph Renzulli: Teoria dels 3 Anells

Alta capacitat intel·lectual: QI > 115.

Implicació en la tasca o motivació: alt interès en l'execució de les seves tasques, gran curiositat en diferents àmbits, perseverança.

Creativitat: capacitat de pensament divergent, obtenció de respostes originals i solucions diferents davant el plantejament d'un problema.

Monks i Van Boxtel: Model Triàdic de la Sobredotació

Introdueixen nous conceptes psicosocials que influeixen en les capacitats de l'individu.

Robert Sternberg (1985): Teoria Triàrquica de la Intel·ligència

• Subteoria experiencial: Comprèn les habilitats pròpies del processament de la informació, independentment del context social on es produeixi.
• Subteoria componencial: Explica que els alumnes superdotats processen millor la informació, realitzen les tasques noves amb major rapidesa i interioritzen i automatitzen millor l'après.
• Subteoria contextual: Les persones intel·ligents tenen gran facilitat per processar la informació d'acord amb els seus desitjos personals i en relació amb la vida diària.

Implica 3 tipus de superdotats:

• Analítics: Alt QI en els tests d'intel·ligència i bons resultats acadèmics.
• Creatius: Capacitat de formular solucions originals als problemes, així com de reformular-ne de nous.
• Pràctics: Gran capacitat d'aplicar els coneixements o habilitats a la vida diària.

Teoria Pentagonal Implícita de la Superdotació (Sternberg)

Criteris per definir la superdotació:

• Criteri d'excel·lència: Comparació amb altres. El superdotat sempre destaca en una dimensió o una altra per sobre dels seus iguals.
• Criteri de raresa: Freqüència del talent. La persona superdotada té unes habilitats que no posseeixen la major part de les persones del seu àmbit social.
• Criteri de productivitat: Les dimensions per les quals s'avalua un individu com a superdotat han de ser explícites en una productivitat real o potencial.
• Criteri de demostrabilitat: La superioritat de l'individu ha de ser demostrable en qualsevol de les àrees de la intel·ligència mitjançant proves fiables.
• Criteri de valor: El rendiment superior ha de ser valorat i benvolgut per la seva societat i en la seva època.

Tannenbaum

Proposa una definició social de superdotació que considera l'excel·lència com a producte de cinc factors:

1. Capacitat general (el factor g o la intel·ligència general dels tests).
2. Capacitat especial, aptituds i habilitats especials.
3. Factors no intel·lectuals (ex.: força personal, dedicació, voluntat de fer sacrificis,...).
4. Factors ambientals: llar, col·legi, comunitat,...
5. Factors fortuïts: Circumstàncies imprevistes en l'estructura d'oportunitats i en l'estil de vida habitual, que poden afectar les sortides per a la relació excepcional.

• Ampli vocabulari.
• Memòria excepcional.
• Adquisició precoç de fites evolutives.
• Elevada comprensió d'idees complexes i abstractes.
• Aprèn fàcil i ràpidament.
• Capacitat innata per a la música, l'art, l'escriptura i el teatre.
• Comportament creatiu.
• Gran curiositat intel·lectual.
• Qualitat de les seves preguntes.
• Aprèn a llegir precoçment fins i tot sense ajuda.
• Persistents i independents.
• Gran durada de l'atenció.
• Inicia les seves pròpies activitats.
• Arriba a avorrir-se i a estar inquiet i desatent fàcilment.
• Agut sentit de l'humor.
• Gran interès i preocupació pels problemes del món.
• S'analitza a sí mateix.
• És crític.
• Excessivament autocrítics.
• Impaciència.
• Comportament madur per a la seva edat.
• Gran sentit de la responsabilitat social i moral.
• Prefereix la companyia d'adults o nens majors.