Altar de Zeus a Pèrgam i Koúros i Kóre: Art Grec Arcaic i Hel·lenístic

Altar de Zeus a Pèrgam

L'Altar de Zeus a Pèrgam és un altar dedicat a Zeus, construït per ordre del rei atàlida Èumenes II per commemorar les victòries bèl·liques a Bitina. L’autor és desconegut, tot i que s’atribueix a l’escola de Pèrgam, taller que va destacar pel monumentalisme i teatralitat. Datat del 180-160 a.C., es considera de l’estil grec hel·lenístic i fet amb marbre. Es troba al museu de Pergamonmuseum de Berlín. Va ser descobert a la darreria del segle XIX.

L’origen de l’altar constava d’un podi de planta quadrangular, sobre el qual s’erigia una columnata jònica amb entaulament i coberta plana. L’escalinata de la part baixa envoltava tot el podi i conduïa a un pati interior on hi havia l’altar dels sacrificis als déus. Les parets estaven decorades amb un fris continu (gigantomàquies) i el pati interior, amb un fris esculpit igualment, de temàtica mitològica. De tot el conjunt, només ha arribat la façana fins avui. Els personatges exhibeixen actituds violentes reproduïdes amb força gràcies a un excel·lent treball escultòric.

Estava construït a la part superior de l’Acròpoli de Pèrgam sobre una terrassa, a la qual s’accedia a través d’un propileu. La façana es conserva al Pergamonmuseum, juntament amb una rèplica.

L’altar de Zeus a Pèrgam és l’expressió màxima d’aquesta evolució. Decorat amb 2 frisos: un interior sota pòrtic dedicat a Tèlef i l’exterior que presenta gigantomàquies (lluites dels déus olímpics contra els gegants).

Va ser el més gran de l’Antiguitat. El podi enorme, que eleva el fris amb una escalinata, és copiat de l’altar de Zeus. El fris és un precedent clar de la Columna Trajana. Cal destacar el dinamisme, la teatralitat i l'expressivitat, característiques del Barroc.

Koúros i Kóre

L’autor d’aquestes escultures és desconegut, datades de l’any 510/500 a.C. Fetes amb marbre (Koúros d’Anavysos i Kóre del pèplum). Totes dues se situen al període del grec arcaic i tenen un tema votiu o d'escultura funerària. Es troben al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes i al Museu de l’Acròpoli.

Característiques comunes entre les dues escultures: simetria, frontalitat i geometria. Pel que fa a la simetria, en les figures es pot establir un eix central que fa que les dues parts de l’escultura siguin iguals, a excepció del braç de la Kóre i de la cama avançada del Koúros. Aquests dos elements són els que trenquen la rigidesa dels altres elements corporals. Actitud hieràtica, determinada per la posició del cos i rostre. Cal remarcar les restes de policromia que conserva la figura femenina (cabells, rostre o túnica).

Durant la Grècia arcaica, la figura masculina atlètica despullada va ser esculpida amb molta freqüència. Eren representacions en honor dels grans atletes guanyadors als importants jocs d’Olímpia. El Koúros no només commemora una victòria esportiva, sinó que també és una estàtua funerària en honor al jove Kroisos. Les kóres eren estàtues votives petites, en l’època arcaica, que es dedicaven al culte.

L'escultura grega arcaica és una evolució dels xòana (estàtues de fusta caracteritzades per la rigidesa i geometria), i de la influència de l’estatuària egípcia (monumentalitat, tall de pedra i el moviment d’una extremitat inferior), tot i que té algunes novetats sobre l’egipci com la nuesa o el fet de no utilitzar suport posterior. Mostra una evolució cap al naturalisme, una de les principals característiques del s. V i IV a.C.