Altar de Zeus de Pèrgam: història i art

Troballa i trajectòria museística

• Les restes de l’altar de Zeus van ser trobades per l’enginyer alemany Carl Humann l’any 1871.
• Les lleis de l’estat otomà determinaven que una tercera part de les obres d’art trobades era per als seus descobridors i les dues terceres parts restants per al sultà; però, finalment, aquest va vendre tota la troballa a l’estat alemany i l’any 1930 es va traslladar al Museu de Pergamon de Berlín.
• Entre els anys 1945 i 1959, els soviètics el van desmuntar i el van traslladar com a botí de guerra al Museu de l’Hermitage a Leningrad (actualment Sant Petersburg).
• Actualment es troba al Pergamonmuseum de Berlín.

Espai exterior: Arquitectura

• L’altar de Zeus és una de les tres construccions d’ordre jònic més destacables de l’art grec (juntament amb l’Erectèon i el temple d’Atena Nike a Atenes).
• La seva estructura arquitectònica tenia una planta gairebé quadrada (38,6 × 36 m) i el sistema constructiu va ser l’arquitravat.
• Constava d’un podi de planta quadrada de 7 metres d’alt, tot ell envoltat per una escalinata.
• Sobre el podi es trobava una columnata jònica, amb un entaulament i una coberta, que donava pas a un pati interior quadrangular on hi havia l’altar on es cremava l’encens i es feien les ofrenes.
• A la banda oest, una impressionant escalinata de 28 graons, flanquejada per dos cossos laterals (ales), col·labora a donar a tot el conjunt un aspecte colossal.

Espai exterior: Escultura

• L’altar de Zeus de Pèrgam és un magnífic monument escultòric. Amb aquesta obra, l’art hel·lenístic va assolir el seu nivell més alt i, tot seguit, va iniciar la decadència.
• El basament o podi acull el fris on, en cent vint metres, s’explica la lluita del principi dels temps entre els déus (representants de l’ordre) i els gegants (representants de les forces del desordre i el caos).
• Centenars de figures de mida superior a la natural (2,5 m d’alçada) mostren cossos vigorosos, expressant un immens esforç físic, en posicions inversemblants i transmetent una intensa sensació de tensió.
• Per tal de donar més efecte, el relleu de les figures està tractat amb el mètode de l’alt relleu, de manera que donen la sensació de sortir-se del fris.
• Una de les escenes més destacades és la que representa Gea semienfonsada en els seus dominis, que implora la deessa Atena per un dels gegants al qual té agafat pels cabells, mentre la deessa Victòria corona Atena, deixant clar qui ha guanyat.
• Les figures de les divinitats, cobertes amb vestits onejants al vent, estan per damunt de les figures dels gegants despullats, demostrant la seva superioritat.
• Mentre que l’expressió dels déus és plàcida i serena (segurs de la seva victòria), els gegants mostren una expressió angoixada.