Altar de Zeus a Pèrgam: història, arquitectura i relleus

Altar de Zeus a Pèrgam: història i arquitectura

Context històric

Altar de Zeus de pedra — context històric:

Aquest altar es va manar construir per Eumenes II per celebrar la victòria dels grecs sobre els gàlates. És d'escola hel·lenística, època que comença amb la mort d'Alexandre el Gran i la descomposició del seu imperi. A partir d'aquest moment Atenes ja no serà la polis hegemònica: el centre de poder passa als regnes orientals i les ciutats importants són Antíocies, Alexandria, Rodes i Pèrgam. En aquesta època els elements grecs es barregen amb elements orientals i la gran extensió geogràfica provoca una rica creativitat artística.

Característiques tècniques i formals

Els elements formals bàsics no canvien, sinó que el que succeeix és que varien les seves proporcions, amb una clara tendència a la monumentalitat, la complexitat compositiva i la generalització de l'ordre corinti. En aquests moments també s'utilitzen els arcs i la volta en algunes construccions i s'observa una gran diversificació de tipus arquitectònics com l'estoa (mercat), les biblioteques i els museus. Una de les tipologies constructives més significatives d'aquest període és l'altar independent, i un exemple destacat és l'altar de Zeus a Pèrgam; de la mateixa època són el temple de Zeus a Olímpia, la biblioteca d'Efes o el far d'Alexandria.

Descripció arquitectònica

L'altar de Zeus és un exemple d'aquesta tendència monumental: una estructura que tradicionalment estava dins dels temples passa a ser un edifici independent destinat a sacrificis i ofrenes. L'altar és una construcció monumental, gairebé de planta quadrada, amb una gran escalinata que condueix a la planta central on es situa l'ara per a les ofrenes i els sacrificis. Aquesta escalinada queda marcada per dues ales laterals de la construcció que formen un conjunt en forma de U.

En tot l'edifici predomina l'arquitectura arquitravada i hi domina l'ordre jònic. Hi ha un basament de gran alçada que envolta tota la construcció i sosté una columnata jònica disposada en forma de U; aquesta columnata sosté l'entaulament, que és molt pla, i està coronat per figures situades a banda i banda de la U. Aquest basament contrasta perquè és molt elevat i la columnata que el sustenta és més reduïda, cosa poc habitual. A més, aquest basament està profundament decorat amb alts relleus.

Relleus i iconografia

Els alts relleus del basament fan al·lusió a la gigantomaquia, és a dir, l'enfrontament entre Zeus i els gegants. Els personatges estan representats en grandària superior a la natural; les figures mostren una gran expressivitat i sovint apareixen retorçades dramàticament, contrastant amb la linealitat d'altres frisos. El ritme d'aquests relleus és viu: musculatures en tensió i vestits que es despleguen cap a tots els costats.

Els rostres dels gegants mostren el patiment, amb els ulls prominents, les boques entreobertes, i moltes figures van identificades amb el nom inscrit al marc del relleu. Una de les escenes millor conservades, situada al costat est del basament, representa l'Atena que sosté per els cabells un gegant, fill de Gea, perquè no toqui terra i recuperi la força. També s'hi veu Gea agafant un braç i, amb expressió implorant, suplicant per al seu fill; a la part superior apareix la Victòria Alada a punt de coronar l'Atena com a victoriosa.

Una altra escena conservada mostra Zeus amb una gran musculatura lluitant contra tres gegants. En general, al llarg del basament es poden veure les cares dels déus amb una certa serenitat i els rostres dels gegants descompostos i distorsionats.

Simbolisme i intencions polítiques

El simbolisme dels relleus estableix un paral·lelisme: així com els déus vençien els gegants, els atàlids (dinastia d'Eumenes) havien vençut els bàrbars celtes (gàlates). Hi ha la pretensió de traçar una connexió amb el frise del Partenó, i amb la iconografia clàssica es vol proclamar els sobirans de Pèrgam com els grans hereus dels atenencs clàssics.

Interior i fundador

Per la part interior del basament es representa la vida de l'heroi Tèlef, fundador de la nissaga atàlide. El rei Eumenes II, en honor a les seves victòries i en agraïment a Zeus, va construir aquest altar a l'acròpolis de Pèrgam.