Altar de Zeus de Pèrgam i Escultura Grega Arcaica: Koúros i Koré

Altar de Zeus a Pèrgam

Autor: Desconegut
Cronologia: 180-160 aC
Tipologia: Altar
Material: Marbre
Estil: Hel·lenístic
Localització: Pergamonmuseum (Berlín)

Context Històric i Descobriment

Aquest altar dedicat a Zeus va ser construït per ordre del rei Èumenes II per commemorar les seves victòries a Bitínia. Va ser descobert al segle XIX per Carl Humann. El 1930, la façana va ser desmuntada peça per peça i traslladada a Berlín.

Descripció Arquitectònica

Constava d’un podi de planta quadrangular de 7m d’alçada. La façana oest tenia forma de U i al mig una escalinata que conduïa al pati interior tancat on hi havia l’altar dels sacrificis. Les parets exteriors estaven decorades amb un fris esculpit amb temàtica mitològica.

Entorn i Urbanisme

Estava construït a la part superior de l’Acròpoli de Pèrgam sobre una terrassa a la qual s’accedia a través d’un propileu.

Funció, Contingut i Significat

Adquireix entitat arquitectònica fins a esdevenir un monument gairebé independent; és l'expressió màxima d’aquesta evolució. Està decorat amb dos frisos:

• Un interior, sota el pòrtic, dedicat al presumpte fundador del llinatge de Tèlef.
• Un altre exterior, de 200m, que representa la Gigantomàquia, la lluita dels déus olímpics (ordre) contra els gegants (caos).

La temàtica té la finalitat d’associar la victòria del poble (déus) sobre els bàrbars gàlates (gegants).

Models i Influències

Va ser el més gran de l’antiguitat. S’hi aprecia una particularitat: presenta un podi enorme que eleva el fris escultòric i una escalinata monumental. L'aparició per primera vegada de paisatge de fons al fris de Tèlef i el model narratiu de les escenes fan d'aquests frisos un precedent de la Columna Trajana. Pel dinamisme, teatralitat i expressivitat, són antecedents de les característiques del Barroc.

Koúros i Koré: Escultura Arcaica Grega

Autor: Desconegut
Cronologia: 510/500 aC
Tipologia: Escultura exempta
Material: Marbre
Mides: Koúros 1.95m, Koré 1.20m
Estil: Arcaic
Tema: Votiva o funerària
Localització: Museu Arqueològic Nacional d'Atenes / Museu de l'Acròpoli

Descripció Formal

Presenten unes característiques formals comunes:

• Simetria, frontalitat, ús de la geometria.
• S'estableix un eix central que divideix l'estàtua en dues meitats iguals, a excepció de la posició del braç de la Koré i la cama avançada del Koúros.
• Actitud hieràtica, determinada per la posició frontal del cos i del rostre.
• Element geomètric desnaturalitzant en el cabell de la Koré.
• Restes de policromia (cabells i túnica).

Temàtica i Funció

Durant la Grècia arcaica, la figura masculina nua era esculpida amb freqüència. Eren representacions que es feien en honor als atletes guanyadors als Jocs Olímpics. També va ser una estàtua funerària feta en honor al jove Kroisos mort en combat. La Koré significa "donzella" i eren estàtues votives que es dedicaven al culte.

Models i Influències

Es desenvolupa a partir de l'evolució d'uns referents com les *xóana*, imatges primitives anteriors al segle VII. També hi ha influència egípcia. Eren de fusta, caracteritzades per la rigidesa i la monumentalitat. Tot i això, presenta algunes novetats com ara la nuesa, el fet de no utilitzar suport posterior i l'evolució cap al naturalisme.