Altar de Zeus a Pèrgam: Art, Història i Simbolisme Hel·lenístic

Context Històric de l'Altar de Zeus

Aquesta obra és del 180-160 a.C. La història de Grècia es divideix en tres etapes històriques, artístiques i culturals:

• L’arcaica
• La clàssica
• La hel·lenística (just després del període prehel·lènic i fosc)

Aquesta obra correspon a l’etapa hel·lenística, ja que a l’època clàssica la qüestió més important era la polis, però a la hel·lenística desapareix per complet. Amb Alexandre el Gran es va crear un imperi i una unitat política, però tot això va desaparèixer. La ciutat de Pèrgam formava part d’aquest imperi, situada a l’Àsia Menor, l’actual Turquia. A causa de la mort d’Alexandre el Gran, l’imperi es va dividir en regnes que van adquirir un altre funcionament polític: la democràcia va desaparèixer, l’home va deixar de ser la mesura de totes les coses i, per tant, la proporció dels edificis va desaparèixer.

Culturalment, la religió grega va continuar sent politeista, ja que no requeria cap congregació. Els déus s’humanitzaven i van començar a ser molt pròxims als homes, és a dir, actuaven i pensaven com ells. La religió no es practicava a l’interior dels temples, per tant, no calia estar tots junts al voltant d’un déu, la qual cosa va provocar que la importància pels espais exteriors augmentés, juntament amb la seva estètica.

D’aquesta manera, els espais interiors van deixar de tenir importància, ja que no s’utilitzaven gaire. Parlant d’estètica, la bellesa també era molt important en aquesta època. Paral·lelament, Grècia va esdevenir el bressol de la filosofia i la raó, de l’harmonia i la perfecció. A més a més, durant aquella època també va néixer el teatre i es van organitzar i celebrar els primers Jocs Olímpics de tota la història.

Aquest altar va ser construït per ordre del rei atàlida Èumenes II, dedicat a Zeus i per commemorar les seves victòries bèl·liques a Bitínia. S'atribueix a l’escola de Pèrgam, un taller que va destacar pel monumentalisme i la teatralitat de les seves construccions. Actualment, és considerat l’altar més gran de l’antiguitat. Va ser descobert a finals del segle XIX per l’enginyer alemany Carl Humann i el seu equip durant unes excavacions arqueològiques.

Característiques de l'Estil Hel·lenístic

Aquesta arquitectura és d’estil hel·lenístic i presenta gairebé les mateixes característiques que l’estil clàssic, ja que es mantenen els elements bàsics de l’arquitectura:

• Construccions arquitravades
• Columnes de diferents ordres arquitectònics
• Policromia dels temples (abundaven els colors)

L’única característica que no es manté de l’art clàssic és la dimensió humana, ja que, com l’home deixa de ser la mesura de totes les coses, els edificis ja no estan proporcionats, sinó que passen a ser edificis monumentals per poder exaltar el poder. A més, els grecs donaven molta importància als espais exteriors i per aquest motiu l’edifici està envoltat de columnes i escultures de diverses formes.

Significat i Funció de l'Altar

Durant el període hel·lenístic, l’altar va adquirir entitat arquitectònica fins a esdevenir un monument gairebé independent. Aquest altar és l’expressió màxima d’aquesta evolució.

Aquesta construcció està decorada amb dos frisos:

• Un d’interior, sota el pòrtic, dedicat al presumpte fundador del llinatge atàlida.
• Un altre d’exterior, de gairebé 200 metres, que presenta la Gigantomàquia, és a dir, la lluita dels déus olímpics contra els gegants.

Aquesta temàtica té un significat concret, ja que té la finalitat d’associar la victòria del poble atàlida sobre els bàrbars gàlates. Zeus és agafat com a model del rei Èumenes II i Atena, deessa de la saviesa i de l’estratègia en la guerra.

Models i Influències Artístiques

L’Altar de Zeus a Pèrgam va ser el més gran de l’Antiguitat i segueix l’esquema formal establert per a aquest tipus de monuments. A més, presenta un podi enorme que eleva el fris escultòric i una escalinata monumental que, en certa manera, va prendre com a model l’Altar de Zeus a Olímpia. No obstant això, els elements bàsics que segueix aquest temple són els de l’arquitectura grega, ja que segueix la tradició grega però amb modificacions, ja que les mides i dimensions han canviat.

Com a influències, podem destacar com els romans van començar a copiar tot l’art grec en general. El Renaixement i el Neoclassicisme, posteriorment, van recuperar la tradició grega.

Anàlisi Formal de l'Altar de Pèrgam

En origen, l’Altar de Zeus constava d’un podi de planta quadrangular de 7 metres d’alçada sobre el qual s’erigia una columnata jònica amb un entaulament amb un arquitrau i motllures, i una coberta plana decorada amb diferents animals fantàstics i mitològics que a la façana oest formava una U i deixava al centre una escalinata impressionant. Aquesta escalinata, que a la part baixa envoltava tot el podi, conduïa al pati inferior, és a dir, la planta que era pràcticament quadrada, amb dimensions de 38,6 x 36 metres, tancada, on hi havia l’altar dels sacrificis al déu.

Les parts exteriors del podi estaven decorades amb un fris continu de més de 120 metres de llarg, considerat un dels frisos més llargs esculpits d’escenes mitològiques amb estil purament hel·lenístic. A diferència dels estils arcaic i clàssic, les escultures hel·lenístiques mostren:

• Patiment
• Moviment
• Corbes
• Contraccions
• Moviments diagonals

De tot l’altar, només ens ha arribat la façana, suficient per imaginar-nos la magnificència de l’edifici i la seva decoració escultòrica. La part conservada del fris exterior destaca per la seva força i el dinamisme que presenta, on podem veure com les figures s’entrellacen i formen diferents escenes. El pòrtic de la planta no s’ha conservat, igual que el pati tancat amb l’altar dels sacrificis.

Urbanísticament parlant, l’Altar de Zeus estava construït a la part superior de l’Acròpoli de Pèrgam sobre una terrassa a la qual s’accedia a través d’un propileu. La façana principal del monument, actualment destruïda, va ser desmuntada el 1930 i traslladada a Berlín, on es conserva al Pergamonmuseum. A més, es pot veure una maqueta de tot el conjunt i l’entorn urbanístic original d’aquest altar.