L'Altar de Zeus a Pèrgam: Art, Història i Significat Hel·lenístic

Dades Generals de l'Altar de Zeus a Pèrgam

L'Altar de Zeus a Pèrgam és un altar monumental dedicat a Zeus. El seu autor és desconegut, però la seva cronologia se situa entre el 180 i el 160 a.C. L'estil al qual pertany és l'hel·lenístic.

Es troba a l'escola de Pèrgam, que va destacar pel monumentalisme i la teatralitat de les seves construccions (altres escoles hel·lenístiques inclouen Alexandria i Atenes). Actualment, se situa a Berlín i es considera l'altar més gran de l'Antiguitat.

Carl Humann i el seu equip d'excavadors arqueològics van ser els que van descobrir l'altar. La façana, el 1930, va ser desmuntada peça per peça i traslladada a Berlín. De tot el conjunt original, actualment es conserven l'altar, els laterals i l'escalinata.

Anàlisi Formal de l'Altar de Pèrgam

Anteriorment, constava d'un podi de planta quadrangular de 7 m d'alçada sobre el qual s'erigia una columnata jònica amb entaulament i coberta plana. Aquesta estava decorada amb animals fantàstics i mitològics.

La façana oest té forma de “U” i al mig deixa una escalinata impressionant. Aquesta escalinata conduïa a un pati interior tancat on hi havia l'altar dels sacrificis al déu.

Les parets exteriors del podi estaven decorades amb un fris continu d'alt relleu de més de 120 m de llarg. El pati interior també presentava un fris esculpit de temàtica mitològica.

Els personatges exhibeixen actituds violentes, reproduïdes amb força gràcies a un treball escultòric excel·lent en la musculatura, els rostres i els moviments dels vestits. Estava construït a la part superior de l'Acròpoli de Pèrgam, sobre una terrassa a la qual s'accedia a través d'un propileu. La façana actualment només es conserva al Pergamonmuseum de Berlín.

Anàlisi Estilística i Significació de l'Edifici

L'altar adquireix entitat arquitectònica fins a esdevenir un monument gairebé independent. L'Altar de Zeus a Pèrgam és l'expressió màxima d'aquesta evolució.

L'Altar de Zeus està decorat amb dos frisos:

• Un d'interior, sota el pòrtic, dedicat al presumpte fundador del llinatge atàlida, Tèlef, fill d'Hèracles.
• Un altre d'exterior, de gairebé 200 m, que representa la lluita dels déus olímpics (l'ordre) contra els gegants (el caos).

La finalitat era associar la victòria del poble atàlida (identificat amb els déus) sobre els bàrbars gàlates (identificats amb els gegants). Zeus, pres com a model del rei Èumenes II, i Atena, deessa protectora de la ciutat, de la saviesa i de l'estratègia en la guerra, són els personatges que adquireixen un paper més rellevant en aquest fris.

Valoració i Conclusió

L'Altar de Zeus a Pèrgam va ser el més gran de l'Antiguitat i, en línies generals, segueix l'esquema formal establert per a aquest tipus de monuments. També s'hi aprecia una particularitat: presenta un podi enorme i una escalinata monumental.

L'aparició per primera vegada de paisatge de fons al fris de Tèlef i el model narratiu de les escenes fan d'aquests frisos un precedent clar de la Columna Trajana. El dinamisme, la teatralitat i l'expressivitat són un antecedent de les característiques del Barroc.

És una obra culminant de l'art hel·lenístic i la més important de l'escola de Pèrgam. És l'altar més gran de l'Antiguitat i, a diferència d'altres èpoques, es presenta com un monument independent d'altres edificis.

Obres de la mateixa època

• Gàlata Moribund (230 a.C.)
• Afrodita de Melos (finals del s. II a.C.)