Altar de Zeus a Pèrgam: Anàlisi i Història

Dades bàsiques

Autor: Escola de Pèrgam. Es tracta d'una obra col·lectiva en què van participar uns quaranta escultors, alguns dels quals van deixar-hi la signatura. Per això sabem que, entre altres, hi van col·laborar Dionisíades, Menècrates i Melànip.

Tipus de construcció: Religiosa i propagandística.

Nom de la construcció: Altar de Zeus.

Cronologia: Projectat l'any 188 aC i dut a terme entre el 164 i el 156 aC.

Ubicació: La base de l'altar és encara *in situ*, a l'actual Bergama (Turquia), però els relleus i altres parts es guarden al Pergamonmuseum de Berlín.

Anàlisi formal

Planta i espai

Gairebé quadrada, amb una escalinata central que marca una forma de U dels murs dintre d'una columnata períptera jònica. L'altar de Zeus estava situat al pati rectangular que forma l'interior de la U.

Materials constructius: Marbre.

Sistema constructiu: Arquitravat.

Elements de suport: Podi i columnes jòniques.

Elements suportats: Sostre de terrassa.

Il·luminació: Edifici a l'aire lliure.

Espai exterior

Volums: Paral·lelepípede horitzontal.

Façanes: L'edifici tenia una façana principal que facilitava l'accés a l'interior a través d'unes escalinates. La resta de l'edifici, encapçalada per la façana, es componia d'un podi de 7 m d'alçada, amb un registre de relleus continus de 2,5 m d'alçada i 120 m de llargada.

Urbanisme: L'altar estava situat en una terrassa alta de l'acròpolis de Pèrgam, al costat del temple d'Atena.

Elements decoratius

L'altar de Zeus de Pèrgam és un dels edificis que combinen millor la decoració escultòrica amb l'arquitectura. El fris corregut exterior representa, en alts relleus, la gigantomàquia.

Significat de la construcció

Elements propis de l'estil: Pel que fa tant a l'arquitectura com a l'escultura, l'altar de Zeus constitueix un dels punts culminants del període hel·lenístic. Potencia la monumentalitat de l'edifici i, alhora, la pèrdua del cànon clàssic estricte entre les diverses parts de l'edifici.

Relació entre funció i forma: L'altar complia dues funcions complementàries: la funció religiosa i la funció propagandística del poder de la ciutat de Pèrgam, gràcies a la seva monumentalitat.

Elements simbòlics: Tota la iconografia de l'altar intenta proclamar Pèrgam com a *polis* hereva del lideratge que Atenes va exercir durant l'època de Pèricles sobre tots els territoris grecs. Per aquest motiu, l'esmentada iconografia reprèn el tema de la lluita entre déus, gegants i monstres.

Relació època-construcció: L'altar fou encarregat per Èumenes II per commemorar les victòries del seu pare.

Trascendència de l'obra

L'obra tingué gran repercussió en tot el món clàssic, de tal manera que motivà moltes còpies escultòriques i arquitectòniques. Alemanya va utilitzar aquesta obra per fer-ne una exaltació del poder.