Altar de Zeus a Pèrgam: Anàlisi, Funció i Significat Històric

L'Espai Interior de l'Altar

Des de dalt de tot de l’escalinata, s’accedia a l’interior de l’edificació, un recinte rectangular a cel obert, encerclat per una columnata jònica.

• Al centre d’aquest espai obert hi havia l’ara (l'altar) on es feien els sacrificis.
• Aquest pati interior també estava decorat amb un fris de temàtica mitològica, dedicat a Tèlef, fundador del llinatge atàlida.

Resum del Significat i la Funció

Significat Arquitectònic

Es tracta d’una obra arquitectònica monumental. En concret, és un altar dedicat, segons algunes fonts, a Zeus, i segons d’altres, a Atena.

Funció Religiosa

L'altar servia per a la realització de sacrificis en honor a les divinitats esmentades.

El culte hel·lenístic i la influència estoica

• Mentre que en època clàssica els altars pels sacrificis eren construccions sense gaire importància situades davant dels temples, durant el període hel·lenístic es van posar de moda els grans altars monumentals, dedicats a una gran deïtat, generalment Zeus.
• Aquesta moda tenia les seves arrels en les noves tendències filosòfiques dels estoics. Les idees d’Heràclit sobre el foc com a element principal que estructura tota la resta d’elements.
• El foc s’assimilava a un déu suprem, com a ens creador. Entre tots els déus grecs, el que s’acostava més a aquest déu creador era Zeus, el déu del llampec i del foc, per aquest motiu se li havien d’erigir grans altars de sacrificis més que temples.

Funció Propagandista

L’obra també volia ser una demostració del poder polític i econòmic del rei Èumenes II i la seva hegemonia a la zona de l’Àsia Menor.

A més, la monarquia de Pèrgam volia ser reconeguda com l’hereva de la cultura dels atenesos. Per aquest motiu, es tria el tema de la «Gigantomàquia», que ja havia estat representat a les mètopes del Partenó.

Funció Commemorativa

Èumenes II va fer aixecar aquest monument per commemorar les seves victòries sobre els Gàlates.

El tema del fris permetia fer un paral·lelisme entre la lluita mitològica de Zeus i Atena i la lluita dels atàlides amb els bàrbars invasors.

Models i Influències Arquitectòniques

En línies generals, l’Altar de Zeus a Pèrgam segueix l’esquema formal habitual d’aquest tipus de monuments, si bé es poden apreciar influències clares:

• Temple de Zeus a Olímpia: S’observa la influència en l’existència d’un podi enorme amb un fris escultòric i la presència d’una escalinata monumental.
• Fris de Tèlef: El fris dedicat a Tèlef, a l’espai interior, presenta un model narratiu de les escenes que, juntament amb l’aparició per primera vegada del paisatge com a fons, el converteixen en un antecedent de la Columna Trajana (d’època romana).