Alienació i treball a l'obra de Marx: crítica al capitalisme

Alienació i treball segons Karl Marx

Home, treball i alienació: el que defineix millor a l'home és el treball. Ens convertim en humans gràcies al treball; el que fem ens realitza. Aquest treball ens satisfa com a persones i ens fa relacionar-nos amb altres. El treball assalariat s'ha convertit en una obligació necessària per a sobreviure en la societat capitalista. Aquesta societat no ens realitza ni ens fa íntegrament humans; no ens queda més remei que vendre la nostra força de treball.

El treball assalariat i la crítica al capitalisme

Marx fa una crítica al sistema capitalista, denunciant que el treball que fan els obrers és un treball inhumà: es converteixen en esclaus del sistema. L'obrer deixa de ser considerat com a persona i passa a ser un instrument de producció.

Definició d'alienació

Alienació: situació en què l'obrer no és considerat com una persona sinó com un instrument. Aquesta situació es transmet a tot el conjunt de relacions socials i s'expressa també en les relacions interpersonals.

Tipus d'alienació

• Alienació econòmica: pèrdua del control sobre el producte; el producte es converteix en mercaderia.
• Alienació religiosa: fa que no ens adonem que hi ha opressors reals darrere les condicions de vida.
• Alienació política: les institucions serveixen els interessos d'uns pocs, la classe dominant, per mantenir el poder.
• Alienació ideològica: les idees que imposen els poderosos oculten la realitat de l'explotació.
• Alienació laboral: el treball passa a ser una cosa forçada; l'obrer és esclau, necessita la força de treball per sobreviure.
• Alienació humana: l'home es converteix en mercaderia; per a l'empresa és una peça de la fàbrica.
• Alienació en les relacions: més feina, més alienació, més pobres i pocs rics, més desigualtats.

Objectiu i mesures contra l'alienació

Marx planteja com a objectiu abolir i eliminar l'alienació. Els treballadors han de tenir consciència de classe: deixen d'autoexplotar-se, necessiten una revolta i la destrucció del sistema. Cal eliminar la propietat privada (PPv) i la plusvàlua.

Plusvàlua: mecanisme d'explotació que s'obté incrementant la jornada, la productivitat i mantenint mà d'obra barata. Alienació i plusvàlua són formes d'explotar i robar al treballador.

Materialisme històric

Materialisme històric: Marx interpreta la història de forma dialèctica, com un procés dinàmic de transformacions i desenvolupament. El que transforma la societat és la lluita de classes, l'oposició entre els oprimits i els opressors. Marx pretén una revolució.

El materialisme històric busca explicar i entendre l'estructura econòmica: allò que determina la història és la seva base econòmica. Segons aquesta interpretació materialista de Hegel, no són les idees les que primer determinen la realitat, sinó la base material. La cultura i les idees depenen de la base material, econòmica, política i social.

Superestructura

Superestructura: conjunt d'idees i valors propis de la societat; és la part ideal, no material. Té dos nivells principals:

• Nivell jurídic: instrument de la classe dominant.
• Nivell ideològic: concepcions i visió del món; són el fruit de la classe dominant i serveixen per amagar a l'obrer que està explotat.

Relació estructura i superestructura

La base econòmica determina i condiciona la superestructura: les condicions materials dels homes determinen les seves idees. Quan hi ha un canvi en l'estructura econòmica, també hi ha un canvi en la superestructura. La finalitat de Marx és que el treballador prengui consciència de classe i doni prioritat a la base material.

Marx afirma que ell mateix no es considerava un 'marxista' en el sentit reduccionista que alguns li atribueixen: hi ha gent que porta les seves idees a l'extrem i només compta la base material, fent una afirmació absurda des del seu punt de vista.