Alienació i Ideologia en Marx: Crítica al Capitalisme Industrial

Contextualització: La Revolució Industrial i el Capitalisme

Si hi ha un esdeveniment que marca l'esdevenir del segle XIX i posa les bases del que és la nostra forma de vida actual, aquest és la Revolució Industrial. La progressiva industrialització que s'inicia a Anglaterra (sobretot en la producció tèxtil a partir del cotó) i que s'estendrà gradualment a tot el món, suposarà un canvi absolut en la manera de viure, produir i treballar.

Aquest canvi comporta una nova configuració de classes en clara oposició, coneguda com a lluita de classes (burgesia/proletariat), com a conseqüència d'unes relacions socioeconòmiques (superestructura/estructura) desiguals i contradictòries segons l'anàlisi de Marx, dins d'un nou sistema econòmic: el capitalisme industrial.

Cal dir que els drets econòmics i socials de la segona generació de Drets Humans (1948) són gràcies a la lluita del moviment obrer sorgit arran de les seves reivindicacions sindicals. Allò que s'ha anomenat «Estat del benestar» és el resultat d'aquesta lluita.

Les Bases del Pensament Marxista

D'altra banda, s'ha de fer esment de les influències intel·lectuals que rebé Marx:

• El pensament dialèctic de tall idealista de Hegel.
• La crítica a l'alienació religiosa de Feuerbach.
• El materialisme d'Epicur i Demòcrit (tema de la seva tesi doctoral).

A més a més, la base de la seva crítica al sistema capitalista naixerà gràcies a:

• La teoria del valor-treball d'Adam Smith i David Ricardo.
• La crítica a la institució de la propietat privada de Rousseau per ser l'origen de la desigualtat entre els individus.
• Les idees dels socialistes utòpics com Fourier i Saint Simon.

Anàlisi Marxista: Ideologia i Alienació

El tema del text és de caire antropològic, ja que fa referència a l'alienació socioeconòmica que pateix el treballador a la feina com a conseqüència del sistema productiu capitalista. La tesi és la desvalorització i consegüent cosificació que es produeix en el treballador pel fet d'haver-se convertit en una peça més de l'engranatge productiu, és a dir, per haver convertit la seva força de treball en mercaderia i, per tant, la seva pròpia persona en mercaderia.

La Noció d'Ideologia

Intentem, en primer lloc, introduir la noció d'ideologia, un concepte clau previ al d'alienació que ens servirà per entendre millor la crítica marxiana.

• Per a Marx, la ideologia és el conjunt d'idees i representacions que donen una imatge distorsionada, desfigurada i falsa de la realitat i de les condicions en què es desenvolupa la vida dels humans.
• La funció de la ideologia és ocultar una situació real, social i històrica de l'existència humana que es troba en estat d'alienació.

Així, la ideologia (producte mental subjectiu) oculta o maquilla l'existència humana real en estat d'alienació (realitat material objectiva). Tenint en compte que el marxisme considera que allò que pensen els homes és un producte de la societat en què viuen, és necessari realitzar una crítica de les condicions d'existència reals (alienades) que generen aquesta falsa consciència ideològica dels humans. D'aquesta manera, la crítica de les idees esdevé o precisa de la crítica de la societat (la realitat social i històrica) en què es generen.

L'Alienació en les Diverses Esferes

A més, el fenomen de l'alienació es produeix en diverses esferes: econòmica, política i religiosa. De fet, Marx parteix de la crítica de Feuerbach a la religió per desenvolupar la seva teoria de l'alienació en considerar la religió i la figura de Déu que s'hi ubica com un producte humà, una projecció ideal d'un món supraterrenal antropomòrfic amb la funció de donar un sentit a l'existència que suposi un consol davant la vivència de les penúries i adversitats terrenals, alhora que davant la perspectiva de la mort.

Les Quatre Formes d'Alienació Econòmica

El text reflecteix sobradament les quatre alienacions que podem trobar en l'activitat productiva humana dins del sistema capitalista, atenent a les diverses relacions que estableix el treballador:

1. Alienació respecte al producte: El producte del seu treball no li pertany, sinó que se l'apropia el capitalista.
2. Alienació respecte al seu treball: A la feina, el temps del seu treball tampoc li pertany, ja que l'ha venut prèviament al capitalista.
3. Alienació respecte a si mateix: El treballador no s'humanitza a la feina, ja que no realitza la seva pròpia essència, sinó que, contràriament, acaba sent un animal completament desvaloritzat com més mercaderies produeix, vist només com a força de treball productiva, és a dir, es deshumanitza.
4. Alienació respecte a la societat: Dins del capitalisme, es veu la resta d'individus com a competidors (per un lloc de treball) en comptes de com a col·laboradors en la producció de tot allò necessari per a satisfer les necessitats de tots.

Conclusió: La Superació de l'Alienació

De l'anterior, Marx considera que es desprèn la necessitat d'abolir la propietat privada dels mitjans de producció amb l'objectiu de socialitzar aquesta producció i eliminar així les diferents alienacions a les quals es troba sotmès l'individu.

En definitiva, segons Marx, es tracta de superar aquesta alienació econòmica a partir d'un canvi polític: substituir el sistema capitalista (propietat privada) per un de socialista-comunista (propietat col·lectiva o estatal).

Marx considera l'humà com el resultat del seu treball, partint de la base que treballar és allò essencial al seu ésser, ja que és en ell on es fa a si mateix. Però el marc de relacions socials en què es dona l'activitat productiva produeix l'alienació de l'humà. Per tant, Marx afirma la necessitat de superar aquesta forma històrica concreta de treball i de relacions socials, que està fonamentada en la propietat privada dels mitjans de producció, construint una nova estructura social i de producció en la qual l'ésser humà pugui realitzar-se lliurement com a ésser productiu i social.